Condemnen Assange a quasi un any de presó
La sentència és per haver violat els termes de la llibertat sota fiança
Avui comença la vista per extradir-lo als EUA
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, va ser condemnat ahir a 50 setmanes de presó al Regne Unit per haver violat la llibertat sota fiança que li havia concedit la justícia britànica el 2012 i haver-se refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres. Els jutges britànics li havien concedit la llibertat mentre es decidia la seva extradició a Suècia, on era reclamat per dos delictes sexuals contra dues dones. Després de passar set anys refugiat a l’ambaixada de l’Equador, va ser entregat pel govern de Quito a les autoritats britàniques l’11 d’abril passat. Immediatament va passar a disposició judicial i va ser declarat culpable.
Ahir es va conèixer la pena. En una carta llegida davant de la jutgessa, Assange va demanar disculpes per haver faltat al respecte a la justícia britànica. “Vaig fer el que vaig pensar que era el millor o l’únic que podia fer”, va pronunciar a la sala del magistrat de Southwark, que era plena de gom a gom. El seu advocat va al·legar que “les amenaces dels Estats Units ho van eclipsar tot”.
Assange temia que, darrere de l’ordre d’extradició a Suècia, n’hi hagués una altra dels EUA per jutjar-lo per espionatge i traïció per les filtracions, a través de Wikileaks, de centenars de milers de documents secrets del Pentàgon sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. La publicació, considerada la filtració més gran de documents militars secrets dels EUA de la història, es va fer a principis del 2010. Uns mesos més tard, Assange era acusat d’abusos sexuals per la fiscalia sueca.
“Vostè va poder escollir, i es va decantar per cometre aquesta ofensa”, el va sentenciar mentre abandonava la sala la jutgessa Deborah Taylor. Després d’escoltar la sentència, Assange, de 47 anys, va aixecar el puny en senyal de resistència als seguidors que s’hi havien congregat per donar-li suport.
La fiscalia sueca continua estudiant si reobre el cas contra Julian Assange, que va tancar el 2017. Avui també comença la vista per l’ordre d’extradició dels EUA per un “delicte informàtic” per haver entrat “en una computadora classificada del govern”. S’enfronta a una pena de cinc anys de presó als EUA si és declarat culpable. Assange declararà a través de videoconferència.
May fulmina el ministre de Defensa pel cas Huawei
La primera ministra britànica, Theresa May, va destituir ahir el ministre de Defensa, Gavin Williamson, per haver filtrat el debat dins del Consell de Seguretat Nacional (CSN, govern restringit) sobre els riscos de permetre a la companyia xinesa Huawei participar en el desplegament de la xarxa 5G al Regne Unit. En un comunicat, May va al·legar haver “perdut la confiança” en Williamson per continuar al càrrec, arran de la investigació interna per trobar el responsable de la filtració, publicada el 24 d’abril pel Daily Telegraph. Segons aquest diari, el CSN, presidit per May, va aprovar obrir a la firma tecnològica xinesa un accés limitat per poder construir part de la infraestructura “non core” (no crucial) del sistema 5G, com serien, per exemple, les antenes. Durant la reunió, diversos ministres van expressar inquietud pel perill que podria representar per a la seguretat nacional deixar que Huawei accedís a la xarxa de comunicacions britànica. Entre aquests ministres, hi hauria, a més del de Defensa, els d’Interior i Exteriors. Williamson, que ahir continuava negant ser l’autor de la filtració, ocupava el càrrec des del 2017, quan va rellevar Michael Fallon, que va dimitir per un cas d’assetjament sexual.
