Política

Tret de sortida al repartiment d’alts càrrecs comunitaris

Els líders europeus esperaran a les eleccions del 26-M per encetar les discussions sobre els noms que dirigiran les institucions

L’Estat espanyol aspira a millorar la seva posició en el bloc malgrat la hipoteca de la crisi catalana

Els líders europeus comencen a escalfar-se pel joc de cadires posterior a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig. La configuració de la Comissió Europea no només respon als resultats electorals, sinó també al pes, influència i color polític a les capitals del bloc.

Amb el Brexit en punt mort, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) es van reunir ahir a Sibiu, a Romania, per temptejar el terreny de les converses sobre qui ocuparà la cúpula de les institucions comunitàries en la nova etapa marcada per una major fragmentació política.

Així, ja van deixar apuntat al calendari que es reuniran dos dies després de les eleccions, el 28 de maig, per encetar la negociació sobre els noms que estaran al capdavant de la UE, principalment la presidència de la Comissió Europea, la del Consell Europeu i la del Parlament Europeu, i també qui serà responsable de la diplomàcia europea.

La voluntat és assolir un consens perquè el Consell pugui nomenar el nou lideratge al juny, però no descarten sotmetre les decisions a votació (per majoria qualificada) sobre els càrrecs. Els líders tindran en compte les majories que hi hagi a la nova Eurocambra i, segons fonts europees, si hi ha prou suport per a algun dels candidats que s’han postulat per presidir l’executiu de la UE, les capitals ho tindran difícil per oposar-s’hi.

Envalentit amb el sòlid suport electoral recent, Pedro Sánchez va arribar ahir a Sibiu disposat a reclamar un lloc més destacat per a l’Estat espanyol al club europeu i posar fi a l’històric paper secundari dels espanyols. I ho vol fer com “el gran socialista” d’Europa que aspira a la vacant que deixarà el Regne Unit, aprofitant la mala maror entre Roma i Brussel·les.

El cas català i l’aparició de la Nova Lliga Hanseàtica, formada pels atractius i rics nòrdics, poden esguerrar els seus plans. Tampoc hi ajuda que el candidat socialista a ocupar una cadira de poder a Brussel·les sigui un home blanc de 70 anys, el ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, quan reclamen més dones i joves per liderar un projecte amb set de renovació. Amb tot, Sánchez va interrompre ahir la seva ambiciosa reaparició entre l’elit política europea pel greu estat de salut de l’exvicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba i va abandonar abans d’hora la cimera.

D’esquena al clima?

Malgrat que els britànics encara no han marxat, els 27 van voler fer un gest mirant al futur amb l’anomenada Declaració de Sibiu. Una carta de compromisos en què prometen “una sola Europa” d’est a oest i de nord a sud i mantenir-se units “passi el que passi”. Una declaració d’intencions que va destacar, però, per la tímida referència al canvi climàtic. Diverses organitzacions es van posar les mans al cap pel que consideren una falta de sensibilitat amb la crisi climàtica.

LES FRASES

El procés [renovació de càrrecs] ha de ser ràpid, tranquil i efectiu i en línia amb els tractats
Donald Tusk
PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU
Seguirem protegint la nostra forma de vida, la democràcia i l’estat de dret
Líders europeus
DECLARACIÓ DE SIBIU

Rebuig als “ultimàtums” de l’Iran

Natàlia Segura Raventós

La UE, clau en l’acord nuclear amb l’Iran que fa aigües des de la retirada dels EUA de Donald Trump, ja no pot amagar la desfeta. Després de la carta enviada pel president iranià, Hassan Rouhani, a Brussel·les en què avisava que tornarà a enriquir urani si el Regne Unit, França, Alemanya, la Xina i Rússia no protegeixen el seu país de les sancions estatunidenques en 60 dies, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va admetre ahir que està “molt preocupada” per aquest moviment, que no ha agradat gens al bloc europeu. En un comunicat conjunt de la UE amb Londres, París i Berlín asseguraven ahir que no acceptarien “ultimàtums” de l’Iran i que no els tremolaria la mà a l’hora de reimposar sancions a Teheran si deixen de complir els compromisos nuclears pactats el 2015. Veient com un dels seus èxits com a alta representant de la UE se’n va en orris, la perseverant Mogherini no podia dissimular la intranquil·litat, tot i defensar que el club europeu està “totalment compromès” amb l’acord. Però fins a quin punt la UE lluitarà per la seva supervivència queda en mans de les capitals europees. Aquestes abordaran dilluns en la pròxima reunió de ministres d’Afers Estrangers les demandes de protecció del sector petrolier i bancari de Rouhani, a canvi d’evitar la seva recaiguda nuclear.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Calvo: “El rei emèrit no fuig de res perquè no està immers en cap causa, simplement decideix sortir del país”

Madrid

Zaragoza creu que JxCat i ERC prefereixen “fer-se la traveta” entre ells abans que dialogar amb el govern espanyol

Barcelona

Més de 100 morts i 4.000 ferits en les dues grans explosions al port de Beirut

El Caire

Torra demana l’abdicació de Felip VI i denuncia les complicitats en la fugida

barcelona

Operació salvar la corona

Madrid

Torra apressa Sánchez a reunir-se pels fons europeus

barcelona

Cisma reial Sánchez-Iglesias

madrid
Romanents,   i ara què?
Opinió

Romanents, i ara què?

Diputat al Congrés pel Partit Demòcrata i Alcalde de Tortosa (2007-2018)

“Rei indesitjable al seu propi país”

BARCELONA