Política

Pendents dels pactes

Les majories absolutes a les grans ciutats, tret del cinturó metropolità, passen a la història i arreu calen acords de governabilitat

Els guanyadors allarguen la mà a altres formacions, però n’hi ha que no descarten manar en minoria

Un cop coneguts els resultats de les eleccions, veiem que a la majoria de municipis de Catalunya la governabilitat no està assegurada. La falta de majories absolutes a bona part dels ajuntaments farà que els pactes siguin imprescindibles per tirar endavant la constitució dels consistoris, que tindrà lloc el dia 15 de juny. Cada demarcació té la seva pròpia idiosincràsia i situacions molt diverses.

Diputació de Tarragona

Qui agafarà el relleu de l’històric Josep Poblet a la Diputació tarragonina és un dels interrogants que deixen aquestes eleccions municipals. ERC obté 11 dels 27 diputats que hi havia en joc i se situa com la força amb més representació. Ara bé, malgrat que els republicans guanyen 4 representants respecte al 2015, queden lluny de la majoria absoluta, i JxCat, amb 8 diputats –en perd 3–, i el PSC, amb 7 –en guanya 1–, tenen la possibilitat de revalidar el pacte de govern que el 2015 van segellar Poblet i Josep Fèlix Ballesteros. Per la seva banda, Ciutadans conserva l’únic diputat que tenia, mentre que el PP i la CUP queden sense representació. Tampoc hi entra En Comú Podem.

Tarragona

El PSC ha aconseguit la seva quarta victòria electoral consecutiva a Tarragona, però Josep Fèlix Ballesteros ha encaixat un dur correctiu a les urnes, ja que passa de 9 a 7 regidors, i ERC l’ha atrapat en nombre de representants. Empat tècnic. Ballesteros és alcalde des del 2007 i va tenir un darrer mandat plàcid gràcies a la seva habilitat pactista. Es va entendre amb el PP i Unió, però ha notat el desgast de la tasca de govern i del desastre que van suposar projectes amb moltes pretensions però amb desenllaç vergonyós, com és el cas dels Jocs Mediterranis. El candidat socialista, que havia anunciat que no es presentaria aquest 2019 però que va rectificar al·legant que la gent l’aturava pel carrer per demanar-li que continués, admet que no serà fàcil travar una majoria al saló de plens, però ha avançat que parlarà amb tothom per explorar fórmules que permetin la governabilitat. Per la seva banda, el cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, aposta “per un relleu amb un canvi absolut” per governar la ciutat i allarga la mà a Junts per Tarragona, En Comú Podem i la CUP, amb la qual sumaria 14 regidors.

Reus

Carles Pellicer, de Junts per Reus, ha tornat a guanyar les eleccions municipals a Reus tot i el salt que han fet ERC i el PSC. Els republicans, amb Noemí Llauradó, han aconseguit els millors resultats de la seva història a la capital del Baix Camp i se situen com la segona força més votada, ja que superen per un centenar de vots els socialistes. Pellicer ja ha avançat que està disposat a revalidar el pacte amb ERC i Ara Reus. El gran daltabaix l’ha experimentat la CUP, que passa de tenir 6 regidors a quedar amb només 3.

El Vendrell

L’extrema dreta ha quedat fora de l’Ajuntament de la capital del Baix Penedès. Ni Som Identitaris, una formació que volia aprofitar el pòsit de vots de Plataforma per Catalunya, ni tampoc Vox no han aconseguit representació municipal. També el PP ha quedat fora del saló de plens. El PSC, que presentava Kenneth Martínez, aconsegueix revalidar victòria, i creix en nombre de vots i regidors, tot i la retirada de l’històric Martí Carnicer. Al Vendrell es presentaven un total de 13 partits i 21 regidors.

Amposta

ERC arrasa a la capital del Montsià. La llista d’Adam Tomàs, que va assaltar l’alcaldia el 2015 després d’anys de govern convergent, guanya 5 regidors d’una tacada i els republicans ocuparan 16 cadires de les 21 que hi ha al saló de plens.

Tortosa

Meritxell Roigé, cap de llista de Junts per Tortosa i relleu de Ferran Bel, va haver d’esperar fins a l’últim moment de l’escrutini per certificar la victòria. Explica que se sent legitimada per governar. Movem Tortosa ha guanyat 1.000 vots respecte a fa quatre anys i se situa com la segona força de l’Ajuntament, per sobre d’ERC.

Diputació de Girona

Junts per Catalunya perd la majoria absoluta a la Diputació de Girona , i dels 14 diputats que CiU va obtenir l’any 2015, ara passa a tenir-ne 11. ERC i el PSC, en canvi, sumen un representant cadascun; els republicans passen de 8 a 9 i els socialistes, de 3 a 4. Independents per la Selva i la CUP conserven el diputat que tenien. El ple incorporarà una nova força, la coalició Tots per l’Empordà (Txl’E), que fa de paraigua d’una dotzena de candidatures independents del Baix Empordà.

Girona

Amb 9 regidors, un menys que fa quatre anys, l’alcaldessa actual, Marta Madrenas, aposta per un “govern fort”, i en aquest sentit obre una ronda de contactes amb la resta de forces. Remarca, però, que es pot governar sense majoria arribant a consensos. Guanyem Girona i el PSC pugen fins a 6 regidors cadascun; ERC es manté amb 4, i Cs, amb dos.

Figueres

Junts x Figueres, amb 8 regidors, un més que el 2015, no obté majoria absoluta. L’alcaldable de Junts, Jordi Masquef, iniciarà una ronda de contactes per “ampliar el govern”, però no descarta quedar en minoria. El PSC, amb 4 regidors, no es tanca a cap acord, i ERC, amb 5, es vindica com la força que més puja.

Roses

Empat a 4 regidors entre l’alcaldessa actual, Montse Mindan (Junts per Roses), i la candidatura d’ERC, encapçalada per Joan Plana. Mindan continua com la llista més votada, però amb una diferència de només 30 vots. Aquestes dues llistes no tanquen la porta a un possible pacte de govern.

Salt

ERC va aconseguir 7 regidors, 2 més que el 2015, d’un total de 21. El pacte dels republicans amb Junts per Salt, tercera força, amb 4 edils, els donaria majoria absoluta. Una opció per a l’alcaldable d’ERC, Jordi Viñas, és governar en minoria. Salt és l’únic municipi de tots on Vox ha aconseguit representació, amb 3 regidors.

Lloret de Mar

Amb 7 regidors, Junts per Lloret no en fa prou per assolir els 11 que requereix la majoria absoluta. En el mandat passat, JxCat, amb 6 regidors, va governar en coalició amb ERC i el PSC, però el PSC, que ha passat de 3 regidors a 5, “amenaça” d’intentar liderar una alternativa de govern.

Palafrugell

Es manté l’empat a 7 regidors entre el PSC i ERC que ja es va configurar el 2014. Hi ha possibilitats perquè els republicans basteixin un govern anti-155 amb la formació local Som Gent del Poble.

Val d’Aran

Unitat d’Aran ha guanyat per majoria absoluta les eleccions al Conselh Generau d’Aran. La candidatura encapçalada per Paco Boya ha aconseguit 9 consellers, en contraposició amb els 4 que ha obtingut Convergència Democràtica Aranesa (CDA), liderada per l’històric Carles Barrera. Boya, que ja va ser síndic del 2007 al 2011, tornarà al capdavant del govern aranès sense necessitat d’haver de pactar amb cap altra formació. Fa quatre anys, Carles Barrera (CDA) va revalidar la majoria absoluta del 2011 i va aconseguir el 46,38% dels vots i 7 consellers. Paco Boya, d’Unitat d’Aran (UA-PSC), en va sumar 5 (41,13%) i José Antonio Bruna, del PRAG, amb el 2,70% dels vots, va aconseguir un regidor.

Lleida

Després de 40 anys de victòries del PSC, els republicans han guanyat a Lleida. Miquel Pueyo s’ha imposat a Fèlix Larrosa per només 81 vots de diferència i tots dos tindran 7 regidors a la Paeria. Això, en principi, faria que els dos partits estiguin en condicions de formar govern. Pueyo va dir ahir que considera que li toca “obrir el ball’’ i començar converses amb altres formacions polítiques per assolir un acord de governabilitat. Primer parlarà amb les forces de “l’espai republicà’’, és a dir, JxCat i el Comú de Lleida.

Diputació de Lleida

ERC s’ha situat com la força majoritària, amb 11 diputats, i ha passat al davant de JxCat, que n’ha obtingut 9. Els republicans podran governar la corporació municipalista, però hauran de pactar per aconseguir la majoria en aquesta institució, que se situa en els 13 diputats. Segons les dades provisionals, el PSC ha passat de 4 a 3 diputats, i Cs i El Comú mantenen un diputat cadascun. Ha pogut mantenir l’únic diputat que va obtenir el mandat passat.

Balaguer

A la capital de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal continuarà sent l’alcalde. ERC tindrà un altre cop l’alcaldia, però aquest cop amb majoria absoluta.

Les Borges Blanques

A la capital de les Garrigues, l’alcalde de JxCat, Enric Mir, governarà també amb majoria absoluta després d’aconseguir 7 regidors de 13. La segona força són els republicans, que hi han obtingut 6 regidors.

Cervera

La capital de la Segarra canvia de color: ERC, amb Joan Santacana, hi guanya per primer cop i obté 4 regidors (30,29%). La segueixen JxCat, amb Ramon Augé com a candidat i amb 3 regidors (19,63% ), i la CUP, amb un 14,52%.

Sitges

Fins a nou partits polítics han aconseguit representació i es reparteixen els 21 regidors que configuren aquest ajuntament de la comarca del Garraf. Cap partit, però, és a tocar d’una majoria relativa, per la qual cosa la negociació i el pacte s’imposen entre els grups. Tot l’escenari està força trossejat. ERC i Junts han empatat a 4 regidors, i els segueixen el PSC i Ciutadans, amb 3 regidors cadascun. Cinc partits independents més es reparteixen la resta de cadires al consistori.

Sant Cugat

Junts, encapçalat per l’alcaldessa Carmela Fortuny, va aconseguir arribar als 9 regidors, un registre que a priori els donaria l’alcaldia, tot i que haurà de buscar socis a ERC, la segona força més votada, amb 6 regidors, o al PSC, amb 4, per arribar als 13 que marca la majoria absoluta. Ciutadans n’ha obtingut 3 i, per tant, la suma amb Junts necessitaria algun altre grup per assolir la majoria. L’escenari, però, deixa una suma amb un risc relatiu: ERC, el PSC i la CUP tenen majoria absoluta. En el mandat passat, ja hi va haver un intent de pacte entre Junts i el PSC, que va resultar fallit.

Sallent

ERC s’ha imposat a l’Ajuntament de Sallent i ha aconseguit la majoria absoluta, amb 7 regidors. El poble de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, ha vist incrementada la participació en gairebé 12 punts respecte al 2014. Els anticapitalistes han millorat resultats, però s’han quedat amb els dos regidors que ja tenien, mentre que Junts n’ha obtingut 4 dels 6 que tenia CiU en el mandat anterior.

Terrassa

Tot per Terrassa, el partit de l’exalcalde socialista Jordi Ballart –que va abandonar el PSC i l’alcaldia perquè era contrari a l’aplicació del 155–, va trencar tots els pronòstics en els comicis i va aconseguir fins a 10 regidors a l’Ajuntament del Vallès Occidental. Ara caldrà fer sumes per arribar als 14 que marca la majoria absoluta, però l’exalcalde ja ha avançat que buscarà les forces progressistes, principalment ERC, que va obtenir 5 edils. El seu anterior partit en té 7.

Cinturó vermell

El PSC ha recuperat la seva hegemonia al cinturó metropolità de Barcelona, antic bastió socialista, i ha aconseguit enfortir la seva posició amb majories absolutes en ciutats com ara l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, tot i que a Badalona ha tornat a guanyar el PP de Xavier García Albiol. Els socialistes han obtingut les primeres places als municipis de Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat, on caldran acords.

Diputació de Barcelona

El PSC i ERC han empatat, amb 16 representants cadascun, a la Diputació de Barcelona, la presidència de la qual l’exercia JxCat, que ha quedat en tercer lloc, amb 7 diputats, la meitat dels que tenia fins ara. Els socialistes han guanyat 4 representants respecte als obtinguts en les eleccions municipals del 2015 i els republicans n’han guanyat 5. En total, la Diputació té 51 diputats. Fins ara la presidia Marc Castells, alcalde de JxCat a Igualada.

Badalona

El cap de llista del PP, Xavier García Albiol, aconsegueix tornar a ser el cap de llista més votat, però, com ja li va passar fa quatre anys, el resultat no li permet governar en solitari. Ara caldrà veure si és capaç d’articular una entesa de govern amb una altra formació o si es repeteix l’operació del mandat anterior, quan l’oposició es va conjurar per formar govern i deixar-lo lluny de l’alcaldia de la segona ciutat catalana.

Manresa

Canvi històric a la capital del Bages. Valentí Junyent i JxCat deixen de ser la llista més votada i perden el títol en favor d’ERC, amb la qual empata en nombre de regidors, amb 8. Si es descartés un pacte independentista, les coses es complicarien, perquè els 4 regidors del PSC no són suficients per decantar la balança i caldria un acord a tres bandes.

Castelldefels

L’altre bastió del PP català confirma la tendència d’ara fa quatre anys. Manuel Reyes guanya les eleccions, però els vuit regidors que ha obtingut no són suficients per governar. L’oposició suma i, si no és capaç d’articular un acord, podria acabar sense governar.

Igualada

Situació nova a la capital de l’Anoia després que Marc Castells i Junts per Catalunya s’hagin mantingut com la llista més votada, però perden la majoria absoluta. Només li cal el suport d’un grup de 2 regidors, però les negociacions s’albiren llargues.

tura d’ERC, encapçalada per Joan Plana. Mindan continua com la llista més votada, però amb una diferència de només 30 vots. Aquestes dues llistes no tanquen la porta a un possible pacte de govern.

Salt

ERC va aconseguir 7 regidors, 2 més que el 2015, d’un total de 21. El pacte dels republicans amb Junts per Salt, tercera força, amb 4 edils, els donaria majoria absoluta. Una opció per a l’alcaldable d’ERC, Jordi Viñas, és governar en minoria. Salt és l’únic municipi de tots on Vox ha aconseguit representació, amb 3 regidors.

Lloret de Mar

Amb 7 regidors, Junts per Lloret no en fa prou per assolir els 11 que requereix la majoria absoluta. En el mandat passat, JxCat, amb 6 regidors, va governar en coalició amb ERC i el PSC, però el PSC, que ha passat de 3 regidors a 5, “amenaça” d’intentar liderar una alternativa de govern.

Palafrugell

Es manté l’empat a 7 regidors entre el PSC i ERC que ja es va configurar el 2014. Hi ha possibilitats perquè els republicans basteixin un govern anti-155 amb la formació local Som Gent del Poble.

Val d’Aran

Unitat d’Aran ha guanyat per majoria absoluta les eleccions al Conselh Generau d’Aran. La candidatura encapçalada per Paco Boya ha aconseguit 9 consellers, en contraposició amb els 4 que ha obtingut Convergència Democràtica Aranesa (CDA), liderada per l’històric Carles Barrera. Boya, que ja va ser síndic del 2007 al 2011, tornarà al capdavant del govern aranès sense necessitat d’haver de pactar amb cap altra formació. Fa quatre anys, Carles Barrera (CDA) va revalidar la majoria absoluta del 2011 i va aconseguir el 46,38% dels vots i 7 consellers. Paco Boya, d’Unitat d’Aran (UA-PSC), en va sumar 5 (41,13%) i José Antonio Bruna, del PRAG, amb el 2,70% dels vots, va aconseguir un regidor.

Lleida

Després de 40 anys de victòries del PSC, els republicans han guanyat a Lleida. Miquel Pueyo s’ha imposat a Fèlix Larrosa per només 81 vots de diferència i tots dos tindran 7 regidors a la Paeria. Això, en principi, faria que els dos partits estiguin en condicions de formar govern. Pueyo va dir ahir que considera que li toca “obrir el ball’’ i començar converses amb altres formacions polítiques per assolir un acord de governabilitat. Primer parlarà amb les forces de “l’espai republicà’’, és a dir, JxCat i el Comú de Lleida.

Diputació de Lleida

ERC s’ha situat com la força majoritària, amb 11 diputats, i ha passat al davant de JxCat, que n’ha obtingut 9. Els republicans podran governar la corporació municipalista, però hauran de pactar per aconseguir la majoria en aquesta institució, que se situa en els 13 diputats. Segons les dades provisionals, el PSC ha passat de 4 a 3 diputats, i Cs i El Comú mantenen un diputat cadascun. Ha pogut mantenir l’únic diputat que va obtenir el mandat passat.

Balaguer

A la capital de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal continuarà sent l’alcalde. ERC tindrà un altre cop l’alcaldia, però aquest cop amb majoria absoluta.

Les Borges Blanques

A la capital de les Garrigues, l’alcalde de JxCat, Enric Mir, governarà també amb majoria absoluta després d’aconseguir 7 regidors de 13. La segona força són els republicans, que hi han obtingut 6 regidors.

Cervera

La capital de la Segarra canvia de color: ERC, amb Joan Santacana, hi guanya per primer cop i obté 4 regidors (30,29%). La segueixen JxCat, amb Ramon Augé com a candidat i amb 3 regidors (19,63% ), i la CUP, amb un 14,52%.

Sitges

Fins a nou partits polítics han aconseguit representació i es reparteixen els 21 regidors que configuren aquest ajuntament de la comarca del Garraf. Cap partit, però, és a tocar d’una majoria relativa, per la qual cosa la negociació i el pacte s’imposen entre els grups. Tot l’escenari està força trossejat. ERC i Junts han empatat a 4 regidors, i els segueixen el PSC i Ciutadans, amb 3 regidors cadascun. Cinc partits independents més es reparteixen la resta de cadires al consistori.

Sant Cugat

Junts, encapçalat per l’alcaldessa Carmela Fortuny, va aconseguir arribar als 9 regidors, un registre que a priori els donaria l’alcaldia, tot i que haurà de buscar socis a ERC, la segona força més votada, amb 6 regidors, o al PSC, amb 4, per arribar als 13 que marca la majoria absoluta. Ciutadans n’ha obtingut 3 i, per tant, la suma amb Junts necessitaria algun altre grup per assolir la majoria. L’escenari, però, deixa una suma amb un risc relatiu: ERC, el PSC i la CUP tenen majoria absoluta. En el mandat passat, ja hi va haver un intent de pacte entre Junts i el PSC, que va resultar fallit.

Sallent

ERC s’ha imposat a l’Ajuntament de Sallent i ha aconseguit la majoria absoluta, amb 7 regidors. El poble de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, ha vist incrementada la participació en gairebé 12 punts respecte al 2014. Els anticapitalistes han millorat resultats, però s’han quedat amb els dos regidors que ja tenien, mentre que Junts n’ha obtingut 4 dels 6 que tenia CiU en el mandat anterior.

Terrassa

Tot per Terrassa, el partit de l’exalcalde socialista Jordi Ballart –que va abandonar el PSC i l’alcaldia perquè era contrari a l’aplicació del 155–, va trencar tots els pronòstics en els comicis i va aconseguir fins a 10 regidors a l’Ajuntament del Vallès Occidental. Ara caldrà fer sumes per arribar als 14 que marca la majoria absoluta, però l’exalcalde ja ha avançat que buscarà les forces progressistes, principalment ERC, que va obtenir 5 edils. El seu anterior partit en té 7.

Cinturó vermell

El PSC ha recuperat la seva hegemonia al cinturó metropolità de Barcelona, antic bastió socialista, i ha aconseguit enfortir la seva posició amb majories absolutes en ciutats com ara l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, tot i que a Badalona ha tornat a guanyar el PP de Xavier García Albiol. Els socialistes han obtingut les primeres places als municipis de Sant Boi i Sant Feliu de Llobregat, on caldran acords.

Diputació de Barcelona

El PSC i ERC han empatat, amb 16 representants cadascun, a la Diputació de Barcelona, la presidència de la qual l’exercia JxCat, que ha quedat en tercer lloc, amb 7 diputats, la meitat dels que tenia fins ara. Els socialistes han guanyat 4 representants respecte als obtinguts en les eleccions municipals del 2015 i els republicans n’han guanyat 5. En total, la Diputació té 51 diputats. Fins ara la presidia Marc Castells, alcalde de JxCat a Igualada.

Badalona

El cap de llista del PP, Xavier García Albiol, aconsegueix tornar a ser el cap de llista més votat, però, com ja li va passar fa quatre anys, el resultat no li permet governar en solitari. Ara caldrà veure si és capaç d’articular una entesa de govern amb una altra formació o si es repeteix l’operació del mandat anterior, quan l’oposició es va conjurar per formar govern i deixar-lo lluny de l’alcaldia de la segona ciutat catalana.

Manresa

Canvi històric a la capital del Bages. Valentí Junyent i JxCat deixen de ser la llista més votada i perden el títol en favor d’ERC, amb la qual empata en nombre de regidors, amb 8. Si es descartés un pacte independentista, les coses es complicarien, perquè els 4 regidors del PSC no són suficients per decantar la balança i caldria un acord a tres bandes.

Castelldefels

L’altre bastió del PP català confirma la tendència d’ara fa quatre anys. Manuel Reyes guanya les eleccions, però els vuit regidors que ha obtingut no són suficients per governar. L’oposició suma i, si no és capaç d’articular un acord, podria acabar sense governar.

Igualada

Situació nova a la capital de l’Anoia després que Marc Castells i Junts per Catalunya s’hagin mantingut com la llista més votada, però perden la majoria absoluta. Només li cal el suport d’un grup de 2 regidors, però les negociacions s’albiren llargues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió
Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC

Carta a l’independentista de base

Barcelona

Clam per aclarir el 17-A

barcelona

Von der Leyen pilotarà la CE

Estrasburg

A l’ombra de Merkel

BARCELONA

La cúpula d’ERC a la Diputació de Girona visita Bassa

puig de les basses

El ministre d’Ecologia francès plega per l’ús de fons per a sopars de luxe

París
JOAN ESTARRIOLA
ALCALDE DE FONTCOBERTA (ERC)

“Tenim una visió a llarg termini”

girona
ERC demana al PSOE i Podem responsabilitat

ERC demana al PSOE i Podem responsabilitat

madrid
LA BISBAL D’EMPORDÀ

Bravo referma que el pacte amb Podem s’ha trencat