El PP i Cs naturalitzen Vox a Madrid com a soci homologat
Sánchez visita Macron per deixar en evidència Rivera i el cordó sanitari al PSOE i no a la ultradreta racista d’arrel franquista
Abascal exigeix visibilitat al futur alcalde Almeida i a la presidenta Ayuso
“Hem arrabassat la ciutat de Madrid al populisme!”. L’exclamació és de Begoña Villacís, la candidata de Ciutadans a l’alcaldia de Madrid, la nit del 26 de maig i era entesa perquè només s’escoltava a Espanya i no a Europa. El que Villacís volia dir era que foragitava Manuela Carmena de l’alcaldia i hi anava implícit que Cs ho faria del bracet del PP i Vox, partit ultradretà i racista que és assimilat a Le Pen i Salvini com a força populista per les mirades europees. El missatge de Villacís no és anecdòtic, sinó la síntesi de la naturalització de Vox com a soci homologat a Madrid –com abans a Andalusia– que en fan el PP i Cs i que xoca amb els usos i costums dels col·legues a la UE, com va voler deixar en evidència Pedro Sánchez viatjant a França per veure Emmanuel Macron.
Madrid vivia la nit del 26-M el miratge de retornar al trienni 1983-1986, l’únic període de la seva història en què l’esquerra ostentava al mateix temps l’alcaldia, amb el professor Enrique Tierno Galván, i la presidència de la regió, amb Joaquín Leguina. El sondeig de Sigma Dos per a Telemadrid a peu d’urna així ho va esbossar, però l’escrutini oferia el revers del mirall: l’alcaldia serà per a José Luis Martínez Almeida i la presidència, per a Isabel Díaz Ayuso, dues apostes personals de Pablo Casado que li han donat oxigen sobrevingut al qüestionat líder del PP.
Normalitzar l’alarmant
Si bé el PP –amb Mariano Rajoy i quan Casado n’era el portaveu– defensava històricament que hauria de governar la llista més votada i ho volia fixar per llei amb una proposició al Congrés, a l’Ajuntament i a la regió de Madrid ara es disposa a governar des del perdedor segon lloc amb l’ajut del tercer (Cs) i del cinquè (Vox). Des de Ferraz, en la celebració agredolça de la nit electoral en què guanyava les europees però perdia Madrid a mans de la dreta tricèfala, el president Sánchez va olorar la naturalització de Vox: “Apel·lo a la responsabilitat dels líders nacionals per no deixar en mans de la ultradreta l’estabilitat de governs municipals i autonòmics. És l’hora que s’aixequi el cordó sanitari al PSOE, que ha guanyat rotundament les eleccions.” Hores més tard, ahir al matí reblava l’avís el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos: “No podem normalitzar el que a Europa és absolutament alarmant. Que Cs no insufli aire a Vox i li doni les claus de les institucions.”
La pressió a Rivera es va completar amb una cita de Sánchez amb Macron que posa nerviós el líder de Cs, que anhela unir-se a En Marche! mentre noms propers al president francès com ara Nathalie Loiseau ja han dit que mantenen coincidències amb el PSOE i que vigilen amb preocupació les amistats espanyoles de Rivera.
Tot i que l’alcaldable madrilenya ja assumeix una aliança a l’andalusa, la portaveu de l’executiva de Cs, Inés Arrimadas, va voler presentar la decisió com a no adoptada i va anunciar la creació d’un comitè estatal que vetlli per la coordinació dels pactes. “Aquí no estem per pillar cacho, sinó per fer governs sensats”, rebatia Arrimadas per desmentir l’estereotip de necessitar el peatge de Vox a canvi de tocar poder a Madrid i en territoris com ara Aragó.
Tant a Madrid –on guanya Ángel Gabilondo– com a Aragó –Javier Lambán– o a Múrcia, Cs té possibilitats de sumar amb el PSOE, però els socialistes donen per fet que només mirarà a la seva dreta per exportar a tot arreu la recepta andalusa.
Visibilitat dels ultres
A Vox encara cou i molt el pretès gir al centre que Casado va assajar des de l’endemà de la derrota del 28 d’abril, una pirueta en la qual va passar en només 72 hores d’oferir ministeris a Vox en l’últim dia de campanya a definir-los com a “extrema dreta”. Abascal va exigir ahir al PP i a Cs que s’oblidin del discret suport andalús perquè ara exigeix tenir “visibilitat política i execució política”, que és el que donen els càrrecs. “No descartem entrar en governs”, avisa el líder de Vox. “L’objectiu és fer valer els nostres escons i entrar al govern és la millor manera de fer-nos valer”, hi afegia la candidata de Vox a la comunitat de Madrid, Rocío Monastertio. Vox ha apostat fort a Madrid amb Monasterio a la regió i Javier Ortega Smith a l’Ajuntament.
LA FRASE
Casado evita dir ultradreta i parla de “dreta del PP”
El llenguatge utilitzat pel líder del PP, Pablo Casado, no és una categoria estable, sinó que va oscil·lant en funció del moment polític i la urgència d’explorar pactes de govern. Si bé l’endemà de la derrota davant Pedro Sánchez en les eleccions generals del 28 d’abril es va espolsar la cotilla verbal i es va atrevir a definir Vox com a “extrema dreta” en un total de tres ocasions, ahir, quan ja sap que depèn de la ultradreta per governar en feus com ara Madrid, Múrcia o Aragó, Casado es va proscriure a si mateix l’ús del terme.
La fórmula amb la qual es va refugiar Casado és que ha de ser cada partit el que s’ha de definir a si mateix i prou. “La definició de cada partit l’ha anat fent cadascú i Vox és un partit que se situa a la dreta del PP, i no és un fet pejoratiu”, va argumentar. Aquesta és la tesi que el líder del PP va sostenir durant la campanya electoral del 28 d’abril, que ell va tancar amb l’oferiment de concedir ministeris a Vox si ell s’apropava a La Moncloa.
En la pugna per l’espai de dretes dels tres líders que es van casar electoralment a la plaça de Colón de Madrid el 10 de febrer, el basc Santiago Abascal no tolera a Casado ni a Albert Rivera que etiquetin un partit que als mítings es definia eufemísticament com a “d’extrema necessitat”. “Ni menyspreus ni cordons sanitaris”, advertia Abascal ahir sabent que ara depèn d’ell l’oxigen madrileny que el PP necessita.
Davant els seus, Casado va negar cap gir al centre i va ser rotund sobre l’espai a ocupar. “Avui comencem la refundació del centredreta”, va solemnitzar.
