Control francoalemany a la UE
Berlín i París es reparteixen la presidència del poderós executiu i de l’influent Banc Central Europeu
El ministre d’Exteriors espanyol, candidat a liderar la diplomàcia europea
L’eix francoalemany pren les regnes de la Unió Europea repartint-se els dos alts càrrecs clau de l’organització. En un bloc europeu més fragmentat políticament que mai però amb set d’unitat per la previsible sortida de la tercera gran potència, el Regne Unit, les dues restants han apostat amb èxit per quedar-se les dues cadires de més poder al club. Alemanya i França van aconseguir ahir que la resta de socis donessin el vistiplau al fet que la primera es quedi el braç executiu i la segona, l’influent Banc Central Europeu. “L’eix francoalemany trobarà una solució”, prometien fonts diplomàtiques franceses a l’inici de les negociacions. Una recepta que efectivament té el seu segell.
Tres dies després d’intenses negociacions a contrarellotge amb vista a la votació d’avui del president de l’eurocambra a Estrasburg, els caps d’estat i de govern van proposar finalment ahir l’actual ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, com a nova presidenta de la Comissió Europea en substitució de Jean-Claude Juncker. El pacte també inclou la francesa, fins ara al Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, com a candidata a presidir el Banc Central Europeu (BCE) en substitució de Mario Draghi. Els Vint-i-vuit ja han tancat, a més, que l’encara primer ministre belga, el liberal Charles Michel, sigui el nou president del Consell Europeu, en substitució del polonès Donald Tusk.
En aquesta equació, també entra l’actual ministre espanyol Josep Borrell, a qui les capitals europees van validar per liderar la diplomàcia de la Unió Europea com a Alt Representant d’Afers Exteriors i Seguretat, càrrec enverinat per la falta de competències que haurà de passar el filtre de l’eurocambra, com la resta de posicions excepte la del Consell.
Segons va explicar Tusk ahir, l’acord entre els estats també preveu que Frans Timmermans, candidat socialista a la presidència de la Comissió (quasi) defenestrat en la reunió d’ahir, sigui vicepresident primer de la institució, igual que la també candidata dels liberals Margrethe Vestager en sigui la vicepresidenta segona. És a dir, els socis releguen els polítics que han concorregut a les eleccions com a caps de llista a les ordres d’una figura que no ha passat per les urnes.
Candidata controvertida
I és que Ursula von der Leyen no es va presentar a les europees amb la voluntat de presidir la CE per la família popular, com sí que ho va fer el bavarès poc carismàtic Manfred Weber, ja descartat. Els eurodiputats, que han de donar llum verd al dirigent al capdavant de l’executiu, es van comprometre a confirmar només un candidat o candidata que concorregués a les eleccions.
Mà dreta de la cancellera alemanya Angela Merkel –és l’única ministra que ha servit en tots els seus executius–, Von der Leyen és també una figura polèmica a casa seva, on recentment va ser investigada per presumptes despeses irregulars. A més, no té el beneplàcit dels actuals companys de govern de Merkel, els socialistes, que van impedir que Alemanya pogués votar a favor de la seva candidatura. Per això, paradoxalment, es van abstenir en una proposta que concedia la cirereta del pastís a una alemanya.
Cambra en flames
Els difícils equilibris tancats ahir encara s’han d’enfrontar amb un Parlament Europeu enrabiat amb els estats per haver tirat pel terra ràpidament la seva aposta per posar a l’executiu una persona que hagi fet campanya electoral. Malgrat que Sánchez va donar suport al paquet d’alts càrrecs, la líder dels socialdemòcrates a l’eurocambra i membre del PSOE, Iratxe García, va criticar la proposta de Von der Leyen pel fet de ser “profundament decebedora”. Els verds també van rebutjar l’acord dels líders: “Això no és el que els ciutadans europeus mereixen.”
Amb tot, els eurodiputats han de triar avui qui presidirà la cambra amb la pressió dels estats a sobre per dividir-la entre socialistes i populars. Els Vint-i-vuit volen un mandat partit de dos anys i mig cadascun, el primer per a un socialdemòcrata i el segon per a un conservador.
LES XIFRES
Fórmula més paritària per liderar
La pressió per posar fi al patriarcat a la cúpula de la UE ha sorgit (una mica) efecte en l’elit política del vell continent. Per primer cop, les capitals europeus han apostat perquè dues dones pilotin el club europeu. I a més en dues posicions que sempre han portat corbata. Si la proposta prospera, l’alemanya Ursula von der Leyen, de 60 anys, seria la primera dona a dirigir l’executiu europeu en el més de mig segle d’història de la Comissió Europea. També ho seria la francesa Christine Lagarde, de 63 anys, en una institució més jove però mai comandada per una dona. El seu lideratge femení hauria de navegar, però, en un món d’homes. En un club europeu on encara importa, i molt, la veu de les capitals, es poden comptar amb els dits d’una mà les dones que exerceixen de caps d’estat i de govern. El que no serà, però, és un lideratge gaire juvenil, ja que excepte Charles Michel, de 44 anys, la resta dels noms proposats no baixen de la seixantena.
