Política

ISABEL GARCIA

ALCALDESSA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SPMEC)

“Apostem fort pel transport ferroviari”

El Tren “Després de vint anys, es construeix una estació que apropa Santa Perpètua a la UAB en 5 minuts” el trànsit “L’obertura d’un Amazon a Barberà podria col·lapsar la circulació de la B-140”

La Generalitat no regula bé Can Taió: no n’hi ha prou donant un sostre i un plat [als MENA], necessiten més acompanyament
Tant de bo pogués venir Jordi Cuixart a treure la pancarta a l’ajuntament i no l’haguéssim de penjar mai més
Diré que la crisi econòmica s’ha superat quan vegi que les llistes d’espera a Serveis Socials es redueixen

Isabel Garcia repeteix alcaldia, que va estrenar el 2002. Tot i que hi va haver un mandat que van quedar a oposició (tot i ser sempre la força més votada a les urnes municipals) li agrada anar implementant una política d’esquerres: solidària i ecologista. A la façana hi ha un cartell recordant Jordi Cuixart, empresonat. Desitja que hi hagi un dia que sigui ell mateix qui el retiri i que no s’hagi de posar mai més. I que tant la Generalitat com l’Estat es dediquin a governar i a renovar els pressupostos. Hi ha moltes necessitats que queden coixes, avui, es lamenta, impotent.

Parlem de la nova relació de forces a l’Ajuntament. El 2019 hi va haver més votants, però tot i així SPMEC va perdre un regidor, mentre que els altres partits que es mantenen al consistori s’han reforçat (ERC, PSC i Cs). La CUP i Plataforma Cívica Ciutadans a l’Ajuntament han perdut el seu únic regidor, respectivament.
Una de les peculiaritats de l’Ajuntament és que estem governant, pràcticament des del 1979, canviant de sigles, des de PCC, PSUC, ICV i ara com a SPMEC. Hi ha només dos talls: el 1990, quan hi va haver una moció de censura que va durar sis mesos fins a les eleccions següents, que vam recuperar l’alcaldia, i el mandat 2007-2011, que tot i que vam guanyar com sempre les eleccions es va produir una altra majoria que ens va enviar a l’oposició. Un Ajuntament que amb diferents sigles polítiques estigui governant des del 1979 ens dona molt d’orgull perquè la ciutadania ens ha donat la confiança cada cop i ens ha permès dur a terme el projecte, mandat rere mandat, i alguns ens diuen: “Es nota”, perquè de vegades hi ha la mala tendència a canviar tot el que havia fet el govern d’abans d’un altre color... Nosaltres ara som una ciutat molt compactada, amb un ambient social d’associacions brutal, que col·laborem plegats. Dels 40 anys de democràcia hem pogut anar revalidant durant 36 anys el nostre projecte.
Santa Perpètua de Mogoda continua ben d’esquerres. Com a Barcelona. Van intentar un govern de les tres forces d’esquerres?
Sí. Vam proposar un acord a tres. Volíem repetir amb els socialistes perquè hem tingut un darrer mandat molt tranquil, molt correcte. ERC volia tenir un pacte preferent i els va semblar que no havia de ser un pacte a tres. Tots tres sumem 18 dels 21. En tot cas, continuem oberts.
Tenen una estabilitat més que suficient. Una de les novetats d’aquest pla de mandat és la nova regidoria de Canvi Climàtic i Transició Energètica.
És una aposta. Des del 2015 ja vam demostrar el nostre propòsit en aquesta matèria. Té molt en compte la sostenibilitat. Volem treballar les illes energètiques.
Què vol dir “illa energètica”?
Són zones autosuficients quant a consum. Això implica posar plaques solars damunt de teulades d’alguns edificis públics (tampoc no es descarta la col·laboració publicoprivada). És un tema que encara és molt nou. Hem tingut converses perquè hi ha vies de finançament del ministeri i estem mirant com ho podem articular. Del que es tracta és que siguem el màxim d’autosuficients possible. Qualsevol proposta que vagi encaminada a la sostenibilitat, la durem a terme. Buscarem finançament a l’Estat o a Europa que puguem aconseguir. Amb aquesta nova regidoria donem valor a aquestes polítiques i que sigui una de les prioritats d’aquest mandat.
Serà un reforç al programa de vehicle elèctric, que ja vau estar impulsant en els últims anys?
En el darrer mandat hem fet formació per als nous perfils professionals del sector, gent que s’hi vulgui dedicar, i també per a mecànics que estan en actiu [41 cursos per a 827 persones de 33 empreses]. Vam fer una proposta a la Generalitat, que ens la va acceptar, i hem pogut col·laborar amb els instituts per complementar-nos en formació, també per a formadors. Ens ha vingut gent d’arreu de Catalunya. N’estem molt contents.
I això deu anar complementat amb l’impuls que hi hagi més cotxes elèctrics a la ciutat, no?
Quan ens vam plantejar com fèiem arribar la sensibilització del vehicle elèctric a la ciutadania, vam acordar que el millor camí per a la sensibilització seria provant-ho. Vam fer acords amb diferents concessionaris i ens van deixar cotxes. Vam establir un projecte de cessió de 5.000 quilòmetres: els ciutadans podien provar el cotxe en dos o tres dies. Es va desmitificar allò que l’elèctric et deixa tirat a la carretera. Es veu que funcionen, a la pràctica. No vam fer 5.000 quilòmetres sinó 30.000. La ciutadania va fer una gran demanda. Aquest és només un dels projectes.
Ara ja és qüestió del ciutadà de comprar en un concessionari un vehicle.
Hem vist que, tot i que està avançant molt aquest món, es considera just encara com un primer vehicle; s’opta com un segon vehicle. També hem notat molt impuls amb híbrids, els cotxes de baix consum i sostenibles, i els reduïm un 50% el permís de circulació, per exemple.
Hi ha alguna previsió de remunicipalitzar l’aigua? Moltes ciutats d’esquerres estan reclamant l’ús de l’aigua com una necessitat primària i que sigui el mateix Ajuntament que en garanteixi l’accés a la ciutadania.
Ens hem fet socis de l’entitat Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública. Volem fer el seguiment de les diferents casuístiques. La concessió amb la companyia de les aigües Cassa encara s’allargarà entre 12 i 15 anys. El que hem municipalitzat en el darrer mandat és el que ens quedava de gestions de residus. L’empresa municipal ja recollia cartró, envasos i vidre. I concessionat, fins al darrer mandat, orgànica i resta, quan es va acabar el període de concessió. Ara ja fem tota la recollida des de l’empresa municipal.
Santa Perpètua tindrà, en breu, un Burguer King al Parc Central. No sembla que respongui als ideals de quilòmetre zero o menjar saludable...
De models d’aquests locals n’hi ha a tot arreu. Hi ha moltes famílies que van a buscar aquest tipus de servei a altres municipis. Famílies amb canalla adolescent que et diuen que costa trobar activitats per a canalla adolescent. És responsabilitat dels pares i família (no es pot derivar a l’Ajuntament) que s’eviti fer-ne un abús, d’aquest tipus d’establiments. Però ha estat una demanda ciutadana perquè et diuen que s’han de desplaçar en cotxe per dur el fill i uns amiguets a un McDonald’s d’un altre municipi. En canvi, tenint-ho al Parc Central ells mateixos poden sortir sols... És una oferta que la utilitza tothom a qui li agrada. Va ser l’opció guanyadora del concurs. Al Parc Central hem buscat que hi hagi diferents ofertes.
Hi ha una preocupació a la comarca per l’increment de trànsit que pot comportar l’obertura d’un centre logístic d’Amazon a Barberà. Incrementarà el trànsit de la B-140, que ja va molt carregada, per disposar d’uns polígons industrials que són motor de Catalunya.Cal el quart cinturó?
En principi, tot és revisable. El que hem de fer és veure com les administracions solucionem els problemes de mobilitat actuals. No estem en contra de la implantació de capacitat logística al territori. Tot al contrari. L’activitat genera llocs de feina. Ara, ens hem trobat una política de fets consumats. Vam veure que es feien obres, vam estar preguntant. Tot i que sigui al terme municipal de Barberà, sembla més de Sabadell o, fins i tot, de Santa Perpètua, perquè està al peu de la B-140. No sabien res, a Carreteres de la Generalitat, tampoc als ajuntaments afectats. Ens vam posar en contacte amb industrials i amb moviments veïnals i després de dues reunions vam decidir que necessitàvem més informació. Ja començava a sonar als mitjans la implantació d’un Amazon. Però les obres les fa una altra empresa que, probablement, després ho llogarà a Amazon. Sabem quin tipus d’activitat té aquesta empresa, que implica desplaçaments de camions i furgonetes. Ara hi ha hagut canvis de govern i reprenem el fil. Ens preocupa la mobilitat de la B-140. Quan plega tothom als polígons està sobresaturada. No ens volem imaginar què pot passar (segons uns primers càlculs, podria augmentar entre 3.000 i 8.000 desplaçaments). Quan es va implantar el Centre de Mercaderies a Santa Perpètua, no els vam donar permís d’activitat fins que no van estar resolts els enllaços amb l’AP-7. Ara demanem a Barberà que se solucionin els enllaços amb l’AP-7. I demanarem responsabilitat a Carreteres de la Generalitat perquè són els que en tenen la competència. Nosaltres apostem fort pel transport ferroviari. Sis ajuntaments de l’eix de la riera de Caldes treballem plegats (sobretot Santa Perpètua i la Llagosta) la nova central de la Llagosta de transport ferroviari. Hi ha 40 ajuntaments pròxims a l’AP-7 (però ho faria extensiu a tothom) que tenim un problema amb la contaminació, que afecta la salut. A Santa Perpètua hem fet estudis que constaten la contaminació de l’aire, principalment pel pas de l’AP-7. L’autopista no la podem enretirar nianul·lar, hem de buscar fórmules alternatives al transport. S’ha comprovat que si la majoria de transport el poguéssim fer amb trens, baixarien moltíssim els índexs de contaminació. Hem de vincular-ho a la salut.Fa molts anys que nosaltres, com a partit, parlàvem del canvi climàtic i ara ho comencem a pagar.
Una manera de combatre el vehicle a les carreteres és el tren. Després de molts anys, aquest estiu comencen les obres de la nova estació R8, que també serà un ‘bypass’ per a l’R3. Fins a quin punt és una oportunitat per a la ciutat i també per als municipis veïns?
Són 20 anys de reivindicació de la línia Papiol-Mollet en què només hi passaven mercaderies. La vam reivindicar de passatgers i ho vam aconseguir, però tot i que Santa Perpètua va liderar aquesta demanda, ens seguien passant de llarg. Fa temps que tenim les andanes fetes, però ens faltava l’estació i el servei, que serà no només per a Santa Perpètua sinó per a gaudi de tots els municipis de la riera de Caldes. Ara tenim una nova reivindicació ferroviària, que és fer un bypass a l’R3 per evitar el barri de la Florida. Ara queda partit en dos per la via de ferro. Només hi ha una línia i la Generalitat vol que hi hagi dues línies per tal de fer-la més eficient. Amb el desdoblament afectaríem finques de veïns. Ara, en una via única ja hi ha hagut problemes d’esquerdes als habitatges. La nostra proposta és treballada amb la Llagosta i Montcada i Reixac (cada municipi té les seves realitats, que costa fer encaixar): voldríem que es fes un traçat alternatiu a l’R3 abans d’arribar a la Llagosta que vingués a buscar l’R8. Fer-hi passar tots els combois i treure la fractura de ferro tant a Santa Perpètua com a la Llagosta, on la via els passa a tocar d’un institut i amb un pas a nivell que també s’hauria de treure. Hi ha consens amb la Llagosta, però amb Montcada cal veure com els afectaria el traçat. La nova estació, que serà per a tothom, la disfrutaran sobretot els estudiants de l’Autònoma, que passaran a tenir-la a una estació de tren: uns 5 minuts de trajecte. Ara amb autobús trigaven més de 45 minuts i amb vehicle privat afegíem els inconvenients de trànsit, despesa i contaminació.
Un detall del seu pla de mandat és la regulació dels patinets i les bicis elèctriques. Pot la legalitat respondre a totes les noves demandes? No seria més adequat regular-ne un ús cívic, conscienciar i deixar en evidència aquell que n’abusa? Potser el que falta és sentit comú.
Si hi hagués sentit comú, no tindríem passos elevats als carrers a Santa Perpètua, si tothom anés a 20 i a 30 per hora en cotxe, com està marcat per dins de la ciutat. La teoria és una, però la pràctica és una altra. A Santa Perpètua no tenim aquesta problemàtica dels patinets elèctrics però hi ha altres ciutats en què ja es revela que és un perill. L’altre dia, a la Fira de Sabadell, parlàvem de patinets, cotxes i bicis elèctriques, que hi apostem, però s’ha de regular perquè hi ha patinets que poden anar a 40 per hora, com una moto petita. Nosaltres demanem que es reguli. Santa Perpètua s’acull a les normes establertes en un marc més general.
Fa poc van celebrar el dia de les Persones Refugiades. Catalunya ha notat un gran increment d’exiliats, sobretot menors, que ha creat una alarma social. Santa Perpètua disposa d’un centre de menors. Heu notat conflictivitat? En aquest cas, com l’heu combatuda?
Malgrat que estigui al terme municipal de Santa Perpètua, és un equipament de la Generalitat. Can Taió és un equipament en què la Generalitat concedeix a diferents centres la seva gestió. Hem tingut molts problemes amb aquest centre fa anys. Hi ha hagut presos de tercer grau, immigrants que venien d’altres països, dones maltractades... Ha estat un equipament que mai ha estat gaire ben regulat per part de la Generalitat. Ara hi ha una entitat que ho gestiona (estem treballant amb ells) ens consta que hi ha joves menors que venen d’altres països.
Hi ha alguna conflictivitat darrerament.
No hi ha hagut gran conflictivitat, però sí alguns problemes fruit de la situació d’aquestes persones. No n’hi ha prou oferint-los un sostre i un plat: darrera d’aquesta problemàtica hi ha d’haver molts més suports.
I no seria lògic que hi treballéssiu conjuntament?
Ho fem. En aquest centre, a més, tenim unes places concertades per a persones de fora que vinguin a Serveis Socials. Però falten més recursos, més suport, més acompanyament, tenen moltes altres necessitats. A Santa Perpètua treballem amb moltes entitats de diverses cultures. Cap problema. Ara, en aquest cas, la Generalitat ha de fer un plantejament d’una política que pugui donar sortida a les necessitats d’aquestes persones. Si no, tindrem moltes dificultats, ningú marxa del seu país per gust. Es juguen la vida per començar en un nou país, buscant un món millor i, fins i tot també, per poder assistir la família que deixen al seu país d’origen. La política d’acollida d’immigrants s’ha de regular molt bé. Ho ha de fer qui té les competències que, no som els ajuntaments, tot i que nosaltres sí que som els que patim els efectes d’aquesta realitat. Els hem de veure com una possibilitat, però necessiten acompanyament. Avui dia les administracions competents no ho fan.
Un altre servei de la Generalitat ubicat a Santa Perpètua és el de Torre Ferrussa.
Allà recuperen els animals. Aquest és un recurs. Estan molt ben equipades.
Sobta que estiguin més ben cuidats els animals ferits que les persones.
Evidentment. Al Parlament vam aprovar la llei de protecció als animals de companyia. Jo me’ls estimo moltíssim. Mai faria mal a cap animal. Però resulta que destinem més diners als gossos i gats que a la gent gran. Això és una bestiesa. Per a la gent gran apliquem polítiques voluntàries, a més, mentre que la dels animals és una política obligada per la Generalitat.
Ni SPMEC ni el PSC són independentistes. Esteu tant en contra d’una declaració unilateral d’independència com del 155. I també va definir-se en contra de la violència exercida per la policia espanyola l’1-O. També va deixar ben clar que la presó provisional dels líders polítics i socials no tenia cap raó, ni abans ni, sobretot, després del judici. A Barcelona, el 155 va generar un trencament en el govern.
Desconec la casuística que va portar al trencament amb el PSC a l’Ajuntament. En el discurs del dia 15 de juny vaig comentar que l’anterior mandat ha estat caracteritzat pel conflicte entre Catalunya i Espanya. I, evidentment, pel judici del procés, que ha finalitzat fa poc. Tota la societat ha estat interpel·lada per aquest conflicte, que pensem que mai hauria hagut d’abandonar l’esfera política. Santa Perpètua som una societat plural en tots els aspectes. Hem estat immersos en aquesta situació com tots els municipis. Nosaltres, a més, amb nom propi, ja que el perpetuenc Jordi Cuixart és el president d’Òmnium Cultural i és una de les persones empresonades i encausades en aquest judici. En moltes ocasions se’ns ha tatxat que no vam afavorir la cessió dels espais l’1-O. En realitat, la cessió dels espais era potestat de la Generalitat. Al final, es van poder obrir espais als instituts, als ambulatoris i tota aquella persona que va voler anar a votar ho va poder fer. Ens diuen que hem estat ambigus per no ser del si ni del no. Ni jo com a alcaldessa ni el meu grup municipal ni el govern local som independentistes. Això no vol dir que dins de la meva formació n’hi pugui haver. Estem convivint-hi amb tota normalitat, sempre que hi hagi respecte dels uns pels altres. Sempre hem mantingut la mateixa posició. Durant el mandat anterior ho hem denunciat de forma clara, que s’han desobeït lleis contra les minories parlamentàries i també s’ha afectat la convivència social. Qui ho negui, menteix. Només calia sortir al carrer. Hi ha hagut gent que ha preferit mirar cap a una altra banda. Ara està més tranquil·litzat, però encara n’estem patint unes conseqüències. També ens hem manifestat contra l’article 155, que suspenia l’autogovern de Catalunya.
Ara, el TC l’avala.
Sí, però nosaltres pensem que l’autogovern de Catalunya l’hem defensat sempre i ho continuarem fent. I el 155 va ser un fet gravíssim. També vam denunciar la violència desfermada de l’1-O, en molts indrets de Catalunya. A Santa Perpètua, no vam tenir enfrontaments, però es van donar a Catalunya. Jo no pensava anar a votar l’1-O i ho vaig anar enfadada, rabiosa, fruit de les imatges i de la violència d’aquell dia I això no excusa a què jo estigui d’acord a arribar objectius desobeint lleis i afectant a minories parlamentàries. Aquell dia em vaig enfadar molt. Es van prendre unes mesures totalment desmesurades i que no van tenir cap tipus de sentit. I també critiquem la presó a persones com el nostre veí, Jordi Cuixart. Les acusacions que es fan al Jordi Cuixart i als altres polítics presos les considerem fora de lloc. Tothom té dret a un judici abans de ser empresonat i llavors coincidiràs més o menys amb el resultat. El fet el tenim molt proper. Tenim la família implicada, que participa, activa en el moviment social del nostre municipi, tot i que el Jordi fa anys que no viu a Santa Perpètua. La pancarta està penjada a l’ajuntament i en un altre edifici municipal per aquests motius. És fill del poble, hi ha molta relació amb la família i tots els membres de govern defensem que és injusta la presó preventiva i, pendents del resultat del judici, mantindrem la pancarta penjada, malgrat que hi hagi algun partit que ens denuncia perquè traguem la pancarta perquè és un polític pres. El Jordi no és cap polític: senzillament,és president d’una entitat i és un perpetuenc que simbolitza el que simbolitza. I com políticament, no hi veiem cap relació, continuem mantenint-la. Tant de bo pogués venir ell a treure-la i no l’haguéssim de penjar mai més. La vam treure durant el període d’eleccions per desmarcar el que pogués pensar que això es podia relacionar amb alguna tendència política concreta, però amb el compromís amb la família qe la tornaríem a penjar, acabades les eleccions. Cal tenir present que a lectura de la Fiscalia de l’Estat han estat posades en qüestió per nombrosos i prestigiosos juristes arreu de Catalunya, Espanya i d’Europa. Pensem que no es pot judicialitzar la política ni polititzar la Justícia, que és el que s’està fent.
En el seu discurs social, hi ha la reclamació de deures pendents a la Generalitat. Cal resoldre la construcció de l’escola Els Aigüerols.
L’escola d’Els Aigüerols fa anys que hauria d’estar acabada.
Ara mateix és en un espai municipal que hem cedit a la Generalitat a l’espera que es construeixi l’escola nova.
Era un antic institut que vam rehabilitar. Hi volíem portar l’escola d’adults i el centre obert, dos serveis que, en funcionament o no, necessitaven un espai nou. Havia de ser provisional per un o dos anys. Hi ha hagut nens que van començar a P3 que han acabat la primària i l’edifici encara està per construir. Fa anys que es va cedir el terreny per a la seva construcció i es van adequar per l’avinguda d’aigües. Han passat deu anys i està per construir. Va venir fa uns mesos el conseller advertint que s’acabaria fent, però la sorpresa va ser que, al cap de poc, la Generalitat va tornar el terreny a l’Ajuntament. Demanaven que la reveríssim perquè tornés a ser de titularitat municipal.
Potser va ser un fet burocràtic.
Si fos així, que ens ho haguessin explicat millor. Nosaltres vam veure que l’escola perillava. Es va aprovar en sessió plenària que no revertíem la titularitat, i aquest terreny segueix cedit a la Generalitat perquè s’hi pugui construir l’edifici. Sabem que han baixat els índexs de natalitat, però també sabem que hi ha algunes aules en què anem justos de places. Pensem que si volen una qualitat educativa pública s’hi han d’esmerçar esforços. La inversió en educació sempre és una aposta de futur. Continuem lluitant per aquesta cinquena escola. que puguin tenir un edifici amb totes les condicions òptimes. Ara hi ha mòduls al pati perquè , a mesura que s’anaven obrint cursos, va haver un moment que l’edifici va quedar petit. Ek que sí que ha variat aquests anys és que de ser un projecte per a dues linies de primària, ha passat a ser una escola d’una línia de primària dues d’institut. Ara el que estem reclamant és la construcció d’una escola institut Els Aigüerols.
Parlem de la sentència del Suprem sobre el deute d’1,2 milions d’euros de la Generalitat a l’Ajuntament per les escoles bressol del 2012-2015.
Un dels primers serveis que Santa Perpètua va municipalitzar, el 1979, va ser les escoles bressol. Sempre hem cregut que és una etapa educativa molt important i una aposta municipal. Tenim tres escoles bressol municipals, de gestió indirecta. L’Ajuntament fa el seguiment pedagògic, el manteniment però la contractació del professorat ells mateixos es regulen en funció de les necessitats. Aquests darrer anys estem en una baixa de natalitat considerable que esperem que s’animi en breu i hi hagi més naixements (si no, ho patirem tots plegats, s’està envellint la població i això no és bo per cap municipi). La fórmula ens ha funcionat molt bé i ens ha resolt el problema de sobrants de mestres puntuals com a altres municipis amb aquest servei. Santa Perpètua, amb trenta ajuntaments més, vam reclamar el finançament d’aquest servei. Primer teníem preu plaça, després la ràtio per alumne es va anar reduint fins que vam haver de cobrir el 50% del cost de cada alumne, que la Generalitat va deixar de pagar. En el mandat 2015-19 ha estat assumint aquest pagament la Diputació de Barcelona (però què ho ha restat d’altre serveis que oferia als municipis i per això els Ajuntaments ens hem sentit doblement castigats). El febrer passat, el Suprem ens va donar la raó i se’ns deuen 1,2 milions. Ievidentment ara posarem recurs pels cursos que ens falten reclamar, que no han entrat en aquest primer expedient. La reducció pressupostària de la Generalitat va suposar que les famílies i l’Ajuntament fessin un sobreesforç. Sempre vam anar terços. Una part la pagava la Generalitat l’altre l’Ajuntament i l’altra la família. Durant uns anys les proporcions van variar perquè l’aportació de la Generalitat era zero. Quan va entrar la Diputació, dels 1800 per alumne ens va pagar uns 800-850 euros.
Fins a quin punt, es pot activar un pressupost més social a la Generalitat, amb l’impuls dels pressupostos (ja diuen que del 2020) d’En Comú Podem? Tot i que les declaracions i els titulars sembla que tot estigui enrocat, hi ha moviments per a veure una redirecció del conflicte polític i social?
Per poder fer polítiques has d’estar en el govern. Des de l’oposició, només pots incidir, pots fer propostes. Durant anys hi ha hagut moltes necessitats que no s’han satisfet, es mirava cap a una altra banda. Com més necessàries eren aquestes polítiques, els pressupostos més s’anaven reduint. A Santa Perpètua hem posat les persones al centre de les nostres polítiques, havent de renunciar a altres partides. Els Ajuntament hem hagut de dedicar molts diners per la falta dels que tenien les competències i no ho han fet amb tota l’extensió que corresponia. Demanem que governin d’una vegada, tant a Catalunya com a l’Estat. Malgrat que sembla que estem sortint d’aquesta crisi econòmica, continuen creixent les necessitats socials. Diré que la crisi està superant-se quan vegi que les llistes d’espera de Serveis Socials i d’ajuts a les persones es redueixen. No ha arribat el cas. Els Ajuntaments seguim sense un finançament just per donar respostes a les necessitats de la ciutadania. Assumim competències que no ens pertoquen però és que som l’Administració més propera al ciutadà i els hem d’atendre. Fa dos anys que estem sense nous pressupostos, ni a Catalunya ni a Espanya. Això influeix en la paràlisi de l’Administració. Des dels Ajuntaments vivim i patim la realitat dels ciutadans Des d’un despatx a 25 quilòmetres es viuen d’una manera bin diferent que a peu de carrer. Aquesta proximitat tots els dies d el’any la disfruto com a alcaldessa. Però és molta la impotència tens quan veus que les Administracions que han d’abocar recursos a la necessitats bàsiques de la societat no ho fan i tenim unes necessitats que, malgrat els esforços dels Ajuntament, no aconseguim cobrir tot el que voldríem.

Al carrer, amb una llibreta i un llapis a la bossa de mà

Isabel Garcia és una de les alcaldesses per vocació. Li agrada atendre les demandes. Per això, diu, sempre va amb una llibreta i un llapis a la bossa. Preparada perquè li facin alguna demanda o consulta anant pel carrer o al supermercat. Des del 2002 és alcaldessa a Santa Perpètua de Mogoda, on va substituir Pere Bufí pocs mesos abans de les eleccions municipals. Té l’orgull de viure en una ciutat amb tres castells (cap de titularitat municipal, aclareix) però que sempre hi ha governat la franja dels comunistes, tot mutant les sigles al PSUC, a ICV i, des d’aquest mandat, a Santa Perpètua de Mogoda en Comú (SPMEC). Sempre han guanyat les eleccions municipals, tot i que van tenir una moció de censura el 1990 (en sis mesos es va restablir el govern verd amb les noves eleccions) i que durant el mandat 2007-2011 es va constituir una majoria que els va deixar a l’oposició. Però la manera d’entendre el municipi ha estat mantingut mandat rere mandat, cosa que propicia grans consensos i una ciutat compacta i coherent (tant socialment com urbanísticament). La reivindicació de la figura de Jordi Cuixart és un consens quasi unànime.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bargalló insta a arribar al diàleg via confrontació

prada
JOAQUIM COELLO
ENGINYER

Buscar la solució

Recorren a Marugán per condecorar  els ‘piolins’

Recorren a Marugán per condecorar els ‘piolins’

Barcelona

Col·lapse a les clavegueres

Barcelona

Trump escalfa el G-7

BIARRITZ

Contracimera pacífica per reclamar polítiques alternatives als líders

BIARRITZ
França
Memòries d’un excap d’estat

Plana el fantasma de Sarkozy

París

La violència torna a les protestes en favor de la democràcia a Hong Kong

HONG KONG
EL RADAR

Divorci a la italiana