La Generalitat comença a calcular el salari mínim català de referència
El Govern considera “insuficient” l’SMI, que no té en compte el major cost de la vida a Catalunya
El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dijous l’inici dels treballs necessaris per a calcular de forma estimada el salari mínim català de referència, que tindrà en compte el cost de vida i l’equitat salarial. L’acord del Govern passa per encarregar als departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, així com al de Treball, Afers Socials i Famílies, que hauran de presentar resultats en un màxim de tres mesos. Un cop coneguts aquests resultats, es convocarà el Consell de Relacions Laborals per tal d’iniciar un procés de concertació social que permeti la creació d’un salari mínim a escala catalana diferenciat de l’estatal, que el Govern considera “insuficient”.
Per a la Generalitat, el salari mínim interprofessional (SMI) espanyol no té en compte les diferències del cost de la vida existents als diferents territoris de l’Estat, la qual cosa es tradueix en situacions de pobresa on la vida és més cara, com a Catalunya. És per això que en la reunió del Consell Executiu d’aquest dijous el Govern ha decidit encarregar els treballs necessaris per a obtenir l’estimació de quin hauria de ser aquest salari mínim català, que és una de es mesures previstes en l’agenda del Govern per a aquesta legislatura.
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha comparegut aquest dijous al costat de la consellera portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha insistit que “l’aprovació d’un SMI a nivell estatal genera inequitat”, però ha admès que Catalunya no té capacitat per legislar sobre l’assumpte. No obstant això, ha destacat el paper de “l’acord” per desencallar la situació. Preguntat per l’impacte d’aquest futur salari en les retribucions de la Generalitat, Aragonès ha recordat que “ningú” que treballi per l’administració catalana a jornada completa cobra per sota de l’SMI i que, per tant, s’adaptaria aquesta realitat al futur salari de referència català. Tot i això, ha indicat que cal “una habilitació legal per fer-ho” i ha subratllat que el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, popularment conegut com a ’llei Aragonès’, “pot ajudar”.
També ha assegurat que aquest encàrrec que s’ha fet a Vicepresidència i a Treball no és només perquè estimin una xifra, sinó també sobre l’impacte econòmic i social que podria tenir.