Política

Argentina

Les eleccions presidencials del 27-O

La dura baixada pel tobogan

Els argentins afronten la recta final de la campanya immersos en una greu crisi econòmica i l’imminent retorn del peronisme

Macri té la complicada tasca de revertir la severa derrota en les primàries d’agost

El peso s’esfondra davant del dòlar, els tipus d’interès voregen el 80% i el deute extern està disparat

Els argentins estan en mode electoral. El 27 d’octubre, triaran entre un nou mandat de Mauricio Macri i el gir polític i econòmic que promet el peronista Alberto Fernández. La presència de Cristina Fernández de Kirchner com a candidata a vicepresidenta de Fernández ha reforçat la polarització, en una campanya que té final cantat. Macri va perdre per 15 punts (4 milions de vots) en les primàries d’agost, un assaig general del que pot passar a l’octubre. Sense poder real i acorralat per una crisi sense treva, el president va iniciar, ahir, una cursa de 30 mítings diaris per tot el país amb el lema Sí que es pot. L’objectiu: defensar almenys la seva presència al Congrés, mentre Fernández forma govern i busca alternatives per afrontar un 2020 que tindrà el país al caire de l’abisme.

Des de la derrota de Macri a l’agost, la feble economia argentina ha lliscat pel tobogan. El peso s’ha esfondrat davant del dòlar, els tipus d’interès voregen el 80% i el govern ha declarat una aturada parcial en les obligacions de deute amb l’FMI i els tenidors privats de bons. L’FMI ha retingut una quota de 5.200 milions d’euros del rescat financer de 55.000 milions que va atorgar, l’any passat, a l’Argentina, en espera de negociar amb el nou govern els futurs pagaments. L’escenari no pot ser pitjor, i la política s’ha enverinat des de l’agost.

El teló de fons és la imminència d’una gran crisi, fins i tot com la del 2001. Macri alerta que un retorn del kirchnerisme convertiria l’Argentina en Veneçuela, una estratègia que li va donar fruits el 2015, però que ara se li ha girat en contra. La seva derrota va fer fugir els inversors i el va obligar a pactar una treva amb Fernández. Ahir, el president va llançar la seva campanya amb un acte massiu a Belgrano, barri benestant de Buenos Aires, abandonant el pragmatisme econòmic i prometent apujar salaris, més feina i ajudes a les petites i mitjanes empreses, principals víctimes del model. “Les eleccions es poden capgirar”, cridava Macri. “Sí que es pot”, li contestava la gent.

Macri necessita un miracle. Fernández va quedar, en les primàries, a prop del 50% dels vots, cinc punts més dels que li calen per guanyar sense haver d’anar a segona volta, al novembre. La campanya del líder peronista, excap de ministres de Néstor Kirchner i Cristina Fernández, ha estat discreta, allunyat de preguntes incòmodes sobre la corrupció del govern que algun cop ha representat i sense concretar com resoldrà el deute extern que li llegarà Macri, que ja és el 100% del PIB nacional. Té a favor que va deixar Cristina Fernández durant el seu primer any de govern per convertir-se en un crític implacable de l’estil personalista de l’expresidenta. Ara, exhibeix el seu retorn com una prova que el kirchnerisme s’ha renovat i s’ha allunyat de posicions radicals.

El futur immediat el determinarà, un cop més, l’economia. Macri ho aposta tot a una estabilitat que li permeti, almenys, arribar a l’octubre en pau. Després, haurà d’administrar les restes fins al desembre, quan és probable que lliuri el poder al peronisme. Començarà llavors una altra història, amb un país abocat, sense anestèsia, als seus problemes estructurals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Òmnium Cultural exigeix activar la cerca internacional de Joan Carles I

Barcelona

Irene Montero assegura que els ministres d’Unides Podem no coneixien la decisió de Joan Carles I

Barcelona

ERC acusa el govern espanyol d’haver “ajudat a marxar” Joan Carles I: “Han estat còmplices”

Barcelona

Ernest Maragall demana per carta a Borrell que condemni l’espionatge polític 

Barcelona

Pengen una foto del Suprem cap per avall al Pont de Pedra de Girona en protesta per la retirada del tercer grau

Girona

El sobiranisme insta la justícia a evitar la fugida

barcelona

Nou contenciós pels danys al pavelló de Sant Julià l’1-O

sant julià de ramis

Calvo irrita Podem amb una reunió per mimar Cs

madrid

Joan Carles I fuig d’Espanya

madrid