Política

L’Advocat General del TJUE diu que Espanya no pot reclamar l’extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets

El lletrat defensa que per examinar l’euroordre del cantant la llei de referència és “l’aplicable als fets” i no una de posterior més dura

El raper va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012

L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, defensa que Espanya no pot reclamar l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte. En les seves conclusions sobre cas de l’euroordre del cantant mallorquí, Bobek afirma que la llei de referència per examinar l’extradició ha de ser “l’aplicable als fets”, i no una de posterior, per donar “un marc de referència senzill, clar i previsible”. Tot i això, només accepta tenir com a referència el codi penal vigent en el moment de l’euroordre si “les modificacions posteriors són més favorables per a l’acusat”.

Així, l’Advocat General dona la raó a Valtònyc i a la Comissió Europea i s’oposa a les tesis d’Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga, que defensen aplicar el codi penal vigent en el moment d’emetre l’euroordre. Per contra, Valtònyc i els serveis jurídics de l’executiu europeu reivindiquen que només la llei aplicable als fets és rellevant per fer una euroordre.

El dubte dels tribunals belgues

Espanya va demanar l’extradició automàtica del cantant pel delicte d’enaltiment del terrorisme, però la legislació europea només permet aquesta via ràpida per crims castigats a l’estat en qüestió amb almenys tres anys de presó.

Valtònyc va ser condemnat a dos anys de presó pel delicte d’enaltiment del terrorisme amb la llei espanyola del 2012, però quan es va emetre l’euroordre la pena màxima que marcava el codi penal era de tres anys, arran d’una reforma del 2015.

Els magistrats belgues van preguntar a Luxemburg si es pot aplicar de manera retroactiva el codi penal a l’hora d’activar per la via ràpida una euroordre com va fer Espanya. En concret, volien saber si es pot agafar com a referència la llei penal “en el moment en què es va dictar l’ordre de detenció europea”.

Conclusions no vinculants

L’opinió de l’Advocat General no és vinculant ni definitiva. En els pròxims mesos els magistrats de la sala s’hauran de pronunciar sobre la disputa i no tenen l’obligació de seguir el criteri del lletrat txec.

Sentència no decisiva

En tot cas, encara que el TJUE resolgui en favor de Valtònyc, la seva sentència no serà decisiva per resoldre l’euroordre, tot i que podria donar més motius per rebutjar l’entrega a Espanya.

Després del dictamen de Luxemburg, el Tribunal d’Apel·lació de Gant serà qui decideixi si accepta o no l’extradició. En qualsevol cas, l’eventual sentència encara podria ser recorreguda a una tercera instància judicial.

La primera instància va denegar l’extradició a Espanya que va reclamar a Valtònyc l’estiu del 2018.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Romeva qualifica el 155 “d’error i senyal de covardia”

Barcelona

El TC porta a la fiscalia Torrent, Costa i Campdepadrós per una possible desobediència a les seves resolucions

Madrid

El PDeCAT demana “mantenir la majoria independentista” malgrat les diferències entre JxCat i ERC

Barcelona

Sánchez i Torra es reuniran a Barcelona dijous 6 de febrer

Madrid

Puigdemont demana ajuda per cobrir la fiança de 4,1 milions imposada pel Tribunal de Comptes

Brussel·les

Lleidatans investigats pel tall de l’AP-7 del Tsunami Democràtic a l’Alt Empordà no declaren a la Guàrdia Civil

Lleida

Mauri, sobre la crisi al Govern: “Si els partits no són capaços de buscar unitat que ho diguin”

Barcelona

Turull reclama “esperit d’unitat” independentista per culminar el que va començar l’1-O

Barcelona

El Tribunal de Comptes reclama 4,1 milions d’euros al Govern de Puigdemont i alts càrrecs per l’1-O

Madrid