“Ara ve la part més difícil del «Brexit»”

Paradoxalment, i malgrat tots els problemes que va provocar al Regne Unit, la part més fàcil del Brexit s’acaba el 31 de gener amb l’entrada en vigor de l’Acord de Retirada. Ara la part més difícil del Brexit és la que tenim al davant. La UE i el Regne Unit hauran d’acordar un nou marc per a les seves relacions bilaterals, ara que el Regne Unit s’ha convertit en un país tercer (tot i que un de molt especial). Si són capaços de definir un acord complet que posi una base sòlida per a una relació amistosa i cooperativa, aleshores serà possible superar totes les conseqüències negatives del Brexit. No puc concebre el Brexit com una oportunitat per a la UE, però almenys hi ha la possibilitat de dur a terme una eficaç “operació de contenció de danys”. Un bon acord amb el Regne Unit, que hauria d’incloure no només relacions comercials i econòmiques, sinó també seguretat, política exterior i defensa, podria ajudar a reduir l’impacte negatiu del Brexit.

Hauria de millorar la gestió de la política exterior i de seguretat a través d’un ús més sistemàtic de les clàusules de flexibilitat existents, i a través d’un ús més freqüent del principi d’integració diferenciada (que permetria la implicació de grups limitats d’estats membres en iniciatives concretes o operacions). La UE també hauria d’intensificar els esforços en curs per desenvolupar, en cooperació amb l’OTAN, una política comuna de defensa creïble i una capacitat militar comuna i creïble per a la gestió de crisis regionals. A més llarg termini, s’hauria de revisar la regla d’unanimitat per a les decisions en política exterior. En general, la UE hauria d’aprofitar altres polítiques comunes que funcionen (com ara comerç, medi ambient, clima, energia, ciberseguretat) per millorar i reforçar el seu paper en l’escena internacional.

La Xina i Rússia són actors importants de l’escena internacional amb característiques diferents. La Xina està a punt de convertir-se en el primer poder econòmic mundial, però manté encara certs aspectes de país en desenvolupament. De moment, no representa una amenaça directa a la nostra seguretat. Però no hi ha cap dubte que utilitza cada vegada més el seu pes econòmic per exercir una influència política, com s’ha demostrat en la iniciativa de la Ruta de la Seda.

Econòmicament, Rússia és relativament feble. Però ha invertit molt en els seus mitjans militars, cosa que li permet tenir un paper en els afers mundials per damunt de la seva dimensió econòmica. Recentment ha violat normes fonamentals del dret internacional (primer a Geòrgia i més tard a Ucraïna). Però s’ha convertit en un interlocutor clau per a la recerca de solucions en algunes crisis regionals sensibles al Mediterrani (com a Síria i Líbia).

Respecte a totes dues, la Xina i Rússia, la UE té un interès directe a intentar definir una posició comuna. Però, malauradament, això no està resultant fàcil. Rússia continua sent un subjecte molt divisiu entre els europeus, per raons que tenen a veure amb la història, la geografia i els interessos econòmics. I, fins ara, la Xina ha tingut èxit en els seus intents de tractar amb els estats membres per separat sobre la base de relacions bilaterals. Una estratègia comuna europea basada en una combinació apropiada de cooperació i competició és, probablement, la millor manera d’actuar a l’hora de tractar amb la Xina i Rússia.