Política

opinió

L’acord entre JxCat i ERC

Les institucions són una peça clau per a John Stuart Mill. Són l’espai material i sobretot immaterial on els éssers humans dipositen el coneixement après per tal d’utilitzar-lo en una línia contínua de progrés. És raonable, per tant, que la primera funció dels màxims responsables de cadascuna de les institucions sigui avançar en els deures i funcions encomanades a cadascuna d’aquestes institucions. Els ajuntaments progressistes, com a institucions que governen les ciutats del segle XXI, tenen com a reptes prioritaris assegurar la qualitat de vida de la ciutadania en salut, alimentació i igualtat en oportunitats d’educació i de progrés; desenvolupar models productius de creixement econòmic que generin ocupació i que, a la vegada, siguin respectuosos amb el territori per mitjà d’energies renovables i espais de natura com a part integrant de les modernes urbs; i habitatges de baixa ocupació d’espai proveïts de serveis avançats.

A Girona, el motor de canvi i de progrés dels anys de governs socialistes s’ha aturat. En viu de renda, però ha perdut gas. Els governs de Convergència i Unió i de Junts per Catalunya després han tingut una visió diferent del que ha de ser la ciutat de Girona. Abans, però, a Girona vàrem saber fer un centre de ciutat atractiu per viure-hi i, per això mateix, també ha estat un espai amb molt d’èxit de visitants arribats d’arreu. El pla especial del Barri Vell o ubicar-hi les facultats de la Universitat de Girona varen ser encerts compartits per una amplíssima majoria de gent. Alhora, a tots els barris hi va haver un autèntic esforç d’inversió en equipaments i espais urbans de qualitat. Un projecte engrescador per al conjunt en el cor de la ciutat, d’una banda; un procés de modernització i cohesió per articular la ciutat com un tot, de l’altra. Els valors que varen fonamentar aquesta proposta de renovació varen ser la igualtat i entendre Girona com a ciutat educadora o com a ciutat de ciutadans i ciutadanes compromesos amb un projecte comú. El PSC de Girona insisteix fa temps en la importància d’iniciar un segon moment de transformació: ampliar el centre en una ciutat que ha crescut molt les últimes dècades i rebatre la profunda escletxa social que divideix Girona per entendre-la de nou com un tot.

Els deures municipals a Girona són immensos, en definitiva. Fer del turisme una font de creixement que no mori d’èxit. Convertir la carretera de Barcelona en un carrer amable i, alhora, porta embellida de la ciutat. La nova Clínica Girona en pot ser una oportunitat. El nou Trueta és una immensa oportunitat per al progrés de barris com Sant Narcís, Santa Eugènia o Can Gibert. És urgent la redacció d’un pla de salut per ampliar els CAP a diferents barris i trobar un ús productiu a l’edifici actual del Trueta. El cor dels barris s’ha anat degradant amb brutícia, sorolls insuportables i inseguretat. És urgent traslladar a tothom el missatge que a Girona hi ha comportaments que no es permeten i que no s’hi val tot. Tot això és un esforç ingent del dia a dia. No es fa d’un dia per l’altre. El problema ha estat tot el contrari: la deixadesa de les funcions primordials que hom té com a màxim representant de la institució municipal ha provocat una pèrdua de qualitat de vida alarmant els últims anys a Girona. Els barris del sector est de la ciutat fa anys que lamenten que marxa la llum constantment a casa gairebé cada dia! N’hi ha moltes més, de responsabilitats municipals, encara! Crear oportunitats laborals, millorar el transport públic, pacificar el trànsit, millorar la mobilitat, tenir cura del detall i de cada llamborda, panot o escocell o ser més amables amb els animals. Destinar totes les energies, en definitiva, per tenir una Girona que perduri en el temps forta, oberta i sostenible no és gens fàcil. L’Ajuntament de Girona, com a institució democràtica, acumula un llegat de coneixement immens per somiar un futur millor.

Aquests dies, el govern de JxCat de Marta Madrenas ha firmat un acord amb ERC, perquè són independentistes. Aquesta és la prioritat que ha marcat el pacte, han dit. La institució municipal segueix reclamant-ne una altra, al meu entendre, de prioritària: el llegat de la ciutat exigeix un treball constant i incansable per fer-la de nou forta i cohesionada. Un llegat que, per cert, sempre va ser un projecte d’esquerres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia