El Constitucional es torna a dividir en la resolució del recurs de Carme Forcadell
La confirmació de la condemna dona peu a l’expresidenta del Parlament a portar el cas a Europa
Xiol i Balaguer discrepen del vot de la majoria
El ple del Tribunal Constitucional ha avalat la condemna dictada pel Tribunal Suprem d’11 anys i sis mesos de presó per un delicte de sedició per a l’expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. Com ha succeït amb els recursos d’empara ja vistos dels condemnats per sedició pel procés, el tribunal de garanties no ha aconseguit la unanimitat en la votació de la sentència, la decisió de la qual es va avançar ahir –el contingut de la resolució es farà públic en els propers dies.
D’aquesta manera, el tribunal ha desestimat el recurs per majoria de set vots a favor i dos en contra, del magistrat Juan Antonio Xiol i de la magistrada María Luisa Balaguer. Tots dos han formulat vots particulars en mantenir la mateixa posició que amb els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, així com amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, les condemnes dels quals van veure llavors “desproporcionades”.
La sentència, el ponent de la qual ha estat el magistrat del bloc conservador Ricardo Enríquez, descarta, entre altres qüestions, que l’actuació de Forcadell com a presidenta del Parlament de Catalunya estigui protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat. Aquest és un concepte jurídic que s’ha posat damunt la taula en els processos judicials que han afectat membres de les meses del Parlament i mai els ha estat reconegut pels tribunals.
En aquest sentit, la sentència subratlla que no pot emparar actuacions de la cambra o dels seus òrgans que són expressió d’un mer poder de fet, actuant completament al marge del dret i de l’exercici de les funcions que constitucionalment i estatutàriament té encomanades.
La decisió del Constitucional expressada en aquesta sentència esgota el recorregut judicial de Carme Forcadell en la justícia espanyola i li obre les portes a recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com han anunciat ja la resta dels condemnats.
El primer a anunciar el recurs va ser Jordi Cuixart, el mes de juny passat, perquè el seu recurs va ser el primer que va resoldre el Tribunal Constitucional. Els següents van ser Jordi Turull i Josep Rull. Al setembre, i després de saber que l’alt tribunal espanyol també havia desestimat el recurs, va ser Jordi Sànchez el que va anunciar el seu propòsit d’acudir a Europa. El fet que la decisió del Constitucional en tots els casos resolts fins ara no hagi aconseguit la unanimitat dona arguments a les defenses dels polítics en l’elaboració dels recursos.
Judici a l’acampada
D’altra banda, la fiscalia va rebaixar ahir de quatre a dos anys la petició de presó per al jove jutjat arran dels fets ocorreguts en el desallotjament de l’acampada d’estudiants que hi va haver a la plaça Universitat de Barcelona com a resposta a la sentència contra els líders del procés. L’acusat va ser detingut per la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va fer el desallotjament.
LA XIFRA
Un altre alcalde condemnat
La justícia ha condemnat un altre alcalde per la seva participació en els fets de l’1 d’octubre del 2017. En aquest cas es tracta de Miquel Serra, que ocupava la màxima responsabilitat a l’Ajuntament d’Alcarràs, al Segrià, i que ha estat condemnat a tres mesos d’inhabilitació per desobediència. La sentència diu que hi va participar de forma activa en permetre que es fes la votació al seu poble.
