El Tribunal Constitucional torna a declarar nul·les les declaracions polítiques aprovades per la majoria parlamentària de la cambra catalana. Aquesta vegada el ple del Tribunal Constitucional va decidir, a petició de Ciutadans, declarar “nuls” els acords de la mesa del Parlament de Catalunya del 25 de setembre del 2019 que va admetre a tràmit els escrits de dues propostes: una de la CUP i una altra d’ERC, Junts i la CUP, en què es manifestaven a favor de l’autodeterminació de Catalunya i que havien de ser debatudes i aprovades pel ple de la cambra. Concretament els textos reclamaven sentències absolutòries per a tots els acusats en la causa independentista, s’apostava per una llei d’amnistia i una solució basada en l’exercici de la manifestació pacífica i, altra vegada, del dret a l’autodeterminació. El text de les tres forces polítiques es va aprovar en el ple de debat de política general celebrat el 25 de setembre del 2019. Un ple força convuls perquè aquell mateix dia es coneixia l’empresonament de set activistes detinguts dos dies abans i acusats de terrorisme. Una causa que encara està pendent de judici, sense instrucció acabada i amb retrets al jutge per vulneració del dret de defensa, segons va expressar la sala d’apel·lacions de l’Audiencia Nacional.

En aquell context es va aprovar una moció que fins i tot va ser considerada poc contundent davant la repressió que estava exercint l’Estat.

La defensa i la reivindicació de l’exercici de l’autodeterminació ara ha estat anul·lada, però la sentència ha obtingut dos vots particulars en contra a càrrec dels magistrats progressistes Antonio Xiol i Ramón Sáez Valcárcel. La sentència considera que la tramitació va “vulnerar” els articles 23.1 i 23.2 de la Constitució que recullen els drets dels diputats a exercir les seves funcions.

La sentència, que ha tingut com a ponent María Luisa Balaguer, dona la raó a Ciutadans, que havia presentat un recurs per deixar sense efecte la decisió de la mesa del Parlament de qualificar i admetre a tràmit les resolucions de les formacions independentistes. En concret es tractava de la resolució “Un acord per l’autodeterminació, l’amnistia i els drets civils i polítics”, que havia presentat la CUP, i “Per una resposta de consens davant la sentència del judici al procés”, d’ERC, Junts i la CUP. També declaren nul·la la decisió de la mesa de l’endemà, 26 de setembre del 2019, de desestimar la petició de reconsideració dels grups unionistes.

D’aquesta manera, els magistrats tomben de nou les declaracions simbòliques que el Parlament va aprovar en el marc del debat de política general del 2019 i reafirma la censura establerta en el Parlament pel Constitucional i la prohibició de parlar d’autodeterminació, amnistia i el reu en una cambra parlamentària.