Junts i ERC, d’acord i en contra a les diputacions

El juliol del 2019, la socialista Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, va ser escollida presidenta de la Diputació de Barcelona gràcies a un pacte inesperat que li concedia el suport de JxCat. Va aconseguir la majoria simple de la cambra, amb 23 vots en la segona votació, i va recuperar la presidència d’aquest òrgan per al PSC, vuit anys després que aquesta força l’ocupés. Tot i l’oferta del líder d’ERC, Pere Aragonès, a JxCat perquè aquest grup formés part del govern de l’ens amb ERC, els juntaires van mantenir el pacte amb els socialistes. Al ple, Junts no va presentar candidatura, fet que va evidenciar la seva posició des del primer moment.

Curiosament, les tensions entre les dues forces independentistes no van contaminar la resta de diputacions. A Girona, Junts i ERC van formalitzar el pacte de govern a la Diputació en un acord que preveia la presidència per a Junts, amb Miquel Noguer al capdavant. A Tarragona, la reusenca Noemí Llauradó (ERC) va aconseguir la presidència després d’un “pacte de país” entre els republicans i JxCat. Trencava així quaranta anys de govern de CiU (ara PDeCAT). El mateix pacte es va mantenir a Lleida, on el republicà Joan Talarn va ser escollit president de la corporació provincial gràcies a l’acord d’ERC i Junts per Catalunya-Lleida.

Pel que fa als consells comarcals, el xoc més sonat es va produir al Pallars Sobirà, on Carles Isús va recuperar la presidència de l’ens, després de la moció de censura per apartar Gerard Sabarich, de JxCat. En altres consells hi va haver moviments però no van arribar a provocar canvis de forces. Al Consell Comarcal de la Conca, ERC va denunciar que l’alcalde de Montblanc havia fer moviments per provocar una moció. Al Consell Comarcal del Solsonès es van anar succeint els presidents accidentals, fins que Sara Alarcón va tornar després d’un temps de baixa.