Cimera
Els líders del G20 acorden un document final comú
El primer ministre de l’Índia anuncia el consens per a la Declaració de Nova Delhi, malgrat els esculls per la guerra d’Ucraïna i la reestructuració del deute, i l’absència dels presidents rus i xinès
El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, ha anunciat el consens dels països del G20 en la declaració de la cimera de líders que es celebra aquest cap de setmana a l’Índia, un compromís inesperat a causa de la fragmentació del grup al voltant de qüestions com la guerra d’Ucraïna o la reestructuració del deute.
“Amics, acabem de rebre una bona notícia: amb el treball dificultós dels nostres equips i de la seva cooperació, s’ha acordat la declaració de la Cimera de Líders del G20 a Nova Delhi”, ha afirmat Modi quan arriba a la fi la primera jornada de reunions, que finalitzaran demà.
“El meu més sincer agraïment als nostres ministres, negociadors i funcionaris que han treballat dur i mereixen aquesta felicitació”, ha afegit el mandatari indi.
La coneguda com a Declaració de Nova Delhi consta de més de cent punts i ha estat elaborada gràcies als “sacrificis” que els negociadors del G20 han hagut de fer per avançar en certs aspectes, segons van assegurar prèviament a EFE fonts de la negociació.
El contingut del document, anunciat de manera prematura, encara no ha estat publicat i es desconeixen els termes i el vocabulari que han acordat els líders. Els representants van mantenir ahir intenses discussions, fins ben avançada la nit, i “hi van haver bons avenços en la declaració”, va destacar la font.
Amenaces a l’acord
La condemna a la invasió d’Ucraïna ha estat el tema que més ha amenaçat un acord conjunt, i tot que l’Índia havia presentat un esborrany de text, la majoria de països, especialment el grup del G7, va trobar la proposta insuficient com també els termes en què es tractava la guerra, ha explicat a EFE un funcionari de la Unió Europea.
El llenguatge utilitzat per referir-se al conflicte ha estat un cop més l’escull principal de la declaració comuna, com ja va succeir l’any passat, en la cimera de Bali (Indonèsia), quan el document final va afirmar que “la majoria dels membres” condemnava enèrgicament la guerra a Ucraïna.
Les tensions entre els països d’Occident amb Rússia i la Xina han marcat la presidència de l’Índia del Grup dels Vint, especialment per les diferències en allò que respecta a la guerra d’Ucraïna o la reestructuració del deute de les economies emergents.
L’absència dels presidents de Rússia, Vladímir Putin, i de la Xina, Xi Jinping, a la cimera no han fet més que posar en evidència el distanciament amb la resta de països, fet que feia pensar en la dificultat d’arribar a un consens de tots els membres del grup.
Si la declaració comuna no hagués arribat, aquesta hauria sigut la primera cimera de líders del G20 sense un document consensuat, en un moment en què altres grups i fòrums multilaterals han mostrat incapacitat d’aconseguir avenços per fer front a la crisi.
Crisi climàtica i nous projectes
La cimera de Nova Delhi, a més de convertir la Unió Africana en un nou membre del G20 i propiciar nombroses reunions entre els seus diferents membres cara a obtenir compromisos bàsicament econòmics, també ha alçat la veu per la lluita climàtica.
Ha estat la presidenta de la Comissió Europea (CE), Úrsula Von der Leyen, qui ha demanat més esforços i inversió per posar fi a la crisi climàtica. “Només els països del G20 representen el 80% de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Àfrica, en canvi, no arriba al 4% però està entre els més afectats pel canvi climàtic. Per fer front a aquest repte, necessitem tecnologia i finançament”, ha afirmat la presidenta de la CE.
El compromís de Von der Leyen també ha estat reivindicat i compartit pel president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva. “Aquells qui històricament han contribuït més a l’escalfament global han de suportar els majors costos de combatre’l”, va exigir Lula, recordant la promesa incomplida que van acordar fa catorze anys els països desenvolupats de proporcionar 100.000 milions de dòlars l’any en finançament climàtic nou i addicional a les nacions en desenvolupament.
En aquest sentit, Lula ha anunciat que el seu país llançarà un Grup de Treball per a la Mobilització Global contra el Canvi Climàtic quan assumeixi la presidència del G20, aquest 1 de desembre.
D’altra banda, entre els projectes destacats que s’han negociat a la cimera, destaca un que avui mateix anunciaran els Estats Units, la UE i l’Índia: la unió del Sud d’Àsia, el Golf Pèrsic i Europa, un megaprojecte d’infraestructura que vol plantar clara a la nova Ruta de la Seda de la Xina, el One Belt, One Route que fa anys que el gegant asiàtic va posar en marxa. Jon Finer, ‘número dos’ del Consell de Seguretat de la Casa Blanca, ha anunciat que consistirà en una xarxa de ferrocarrils i ports destinats a millorar el flux comercial i energètic entre el sud d’Àsia, el Golf Pèrsic i Europa.De fer-se realitat, el projecte reconfiguraria el comerç entre aquestes zones geogràfiques.
