Cimera G20
Un document acordat que fa evident els desacords
Tot i la Declaració de Nova Delhi consensuada, les discrepàncies dels líders mundials segueixen marcant les futures trobades
Rússia es mostra satisfeta per la Declaració de Nova Delhi del G20 perquè manté que el sud global ha evitat que la guerra a Ucraïna dominés l’agenda de la cimera dels líders mundials a l’Índia, advertint avui que a partir d’ara el fòrum haurà de tenir en compte els interessos dels països en vies de desenvolupament, que s’han fet sentir en la reunió.
“Gràcies a l’oposició consolidada del sud global ha estat possible impedir que Occident tingués èxit en el seu intent d’“ucraïnitzar” de nou tota l’agenda en detriment de la discussió de les tasques urgents dels països en desenvolupament”, ha assenyalat el ministre rus d’Exteriors, Serguéi Lavrov, en roda de premsa a l’acabament de la cimera, segons informa EFE.
Lavrov ha indicat que, tot i que la declaració conjunta inclou un paràgraf sobre la guerra d’Ucraïna, “no es tracta realment d’Ucraïna”, ja que “allà es menciona la crisis ucraïnesa però només en el context de la necessitat de resoldre tots els conflictes que existeixen en el món, en línia amb tots els propòsits i principis de la Carta de l’ONU”.
Precisament és això mateix allò que molesta a Ucraïna, tal i com va indicar ahir el seu ministre d’Exteriors, Oleg Nikolenko, a través d’un missatge a Facebook: “En la part relativa a l’agressió de Rússia contra Ucraïna, el Grup dels 20 no té res per enorgullir-se’n”, i va suggerir que la declaració hauria de dir que Rússia està lliurant una “guerra contra Ucraïna” en lloc de parlar de “guerra a Ucraïna” i, a més, especificar que l’ús o l’amenaça d’ús “per part de Rússia” d’armes nuclears és inadmissible”.
El missatge de Nikolenko també fa referència al fet que el text final hauria d’haver dit que els participants en la cimera “la condemnen unívocament (la guerra contra Ucraïna) i insten a Rússia a aturar-la d’immediat”. La Declaració de Nova Delhi acordada fa una crida a respectar la integritat territorial però no condemna la guerra a Ucraïna.
Per la seva part, els Estats Units defensen la declaració consensuada, fet que també ha generat crítiques de Kíiv.
Terra, família i futur
La cimera del G20 que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Nova Delhi, amb el lema Una Terra, Una Família, Un Futur, ha finalitzat aquest matí, després que els seus líders retessin tribut a Mahatma Gandhi amb una ofrena floral.
En el discurs de clausura de la reunió, el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, ha fet entrega de la maça de la presidència del G20 a Luiz Inácio Lula da Silva, màxim dirigent del Brasil, país que assumirà el lideratge del fòrum a partir del desembre d’enguany sota el lema Construint un món just i un planeta sostenible.
Lula ha desvetllat les tres prioritats que Brasil posarà sobre la taula: la inclusió social, la transició energètica i el desenvolupament sostenible en els àmbits social, econòmic i ambiental.
En declaracions posteriors, el president del Brasil ha afirmat que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, no serà arrestat en el seu país si decideix assistir a la cimera. “Allò que puc dir és que si sóc jo el president de Brasil i ell ve al país, no hi ha possibilitat de que l’arrestin”, ha assegurat Lula, alhora que ha insistit en que el fòrum del G20 no és lloc per discutir la guerra.
D’altra banda, el líder brasiler es va reunir al marge de la cimera amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, sobre la necessitat de reformar les grans institucions financeres internacionals i en unir esforços entre nord i sud global en la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic, temes en què van mostra molta sintonia.
La Xina veta els EUA
Durant les diverses reunions que la Xina ha dut a terme en el marc de la cimera, la delegació del gegant asiàtic ha expressat en múltiples ocasions la seva oposició al fet que els Estats Units presideixin el grup de les vint principals economies mundials el 2026, després del torn del Brasil i Sud-àfrica. Aquesta oposició és una nova mostra de les tensions entre les dues superpotències, enfrontades per afers com el de Taiwan, l’illa autogovernada que Pequín no descarta envair i que Washington en principi sembla que defensaria, o per altres qüestions comercials i tecnològiques.
Alguns veuen que la “integritat territorial” que esmenta la Declaració de Nova Delhi, és una clara referència a l’estatus polític de Taiwan.
