Política

Guerra a Gaza

Irlanda afirma que Europa pot fer “molt més” per aconseguir un alto el foc

El govern irlandès aprova formalment el reconeixement de l’Estat palestí el mateix dia que Noruega i l’Estat espanyol

La bandera palestina oneja a l’exterior del Parlament irlandès

El govern d’Irlanda ha formalitzat aquest dimarts el reconeixement de Palestina com a Estat sobirà, en una acció diplomàtica coordinada amb Noruega i l’Estat espanyol.

L’executiu encapçalat pel Taoiseach (primer ministre, en gaèlic) Simon Harris ha aprovat un memoràndum on acorda l’establiment de “relacions diplomàtiques penes entre Dublín i Ramal·lah”. El següent pas d’Irlanda serà nomenar un ambaixador i una “ambaixada completa” a la capital de Cisjordània.

En un comunicat, el govern irlandès ha fet ressaltat “el tràgic rerefons” de l’anunci d’avui i ha reclamat “un alto el foc immediat a Gaza, l’alliberament dels hostatges israelians i l’accés sense impediments de l’ajuda humanitària” a l’enclavament palestí.

Harris ha declarat que amb aquest reconeixement, “Irlanda intenta mantenir viva l’esperança” en una solució al conflicte al Pròxim Orient. “Volíem reconèixer Palestina al final d’un procés de pau, però hem fet aquest moviment al costat de l’Estat espanyol i Noruega per mantenir viu el miracle de la pau”. I a parer del primer ministre irlandès, la fórmula dels dos Estats és l’“única manera que Israel i Palestina pugin viure costat per costat amb pau i seguretat”.

A més, ha apel·lat al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, perquè “escolti el món i aturi la catàstrofe humanitària que estem veient a Gaza”.

En declaracions prèvies a la reunió del Consell de Ministres, Harris ha afirmat que la Unió Europea pot fer “molt més” per pressionar Israel i aconseguir un alto el foc a la Franja de Gaza. El Taoiseach també ha expressat el seu desig que més països se sumin a la iniciativa conjunta d’Irlanda, Noruega i l’Estat espanyol. El mandatari democratacristià ha apuntat que diversos països han dit que estan “valorant” la mesura i els ha animat a fer-ho “perquè hem de generar ara un impuls que desemboqui en la pau i el fi de la violència”. Harris ha assenyalat el reconeixement de Palestina arriba en un moment “en què alguns” intenten frustrar “a base de bombes” l’esperança d’una “solució de dos Estats” al Pròxim Orient. I segons ell, la mesura adoptada per Dublín, Oslo i Madrid manté “aquesta esperança en els pitjors moments”.

Després de la trobada del Consell de Ministres, el Dáil, la cambra baixa irlandesa, celebra un debat en el que intervenen els tres socis del govern de coalició –conservadors, centristes i verds– per exposar la seva posició, que té el suport dels principals partits polítics del país.

La bandera palestina ha estat hissada a l’exterior de la Leinster House de Dublín, l’edifici històric que acull el Parlament irlandès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Els demòcrates canvien el reglament per confirmar Harris a primers d’agost

barcelona
estats units

Biden “passa el relleu” a Harris per “unir el país” i “salvar la democràcia”

barcelona
política

Jové descarta plantejar prejudicials al TSJE sobre la Llei d’Amnistia

barcelona
POLÍTICA

Demanen que un espai públic de Calella porti el nom de Montserrat Candini

Calella
Janina Cornellà
Cap de l’oposició a Castellfollit de la roca (Junts)

“Castellfollit de la Roca no té cap model de poble”

Castellfollit de la Roca
Ahmed Alnaouq
Periodista palestí

“No ens esperàvem aquest genocidi d’Israel a Gaza”

Beirut
política

La Moncloa s’imposa esgotar la legislatura tot i el cop de Junts

madrid
estats units

Netanyahu irromp a la campanya per demanar més armes a Washington

barcelona
Política

L’adeu de Manel Alcalà Bagué, batlle de Flaçà de 1991 a 1998