Política

"La idea de Casa Gran pot arribar a tenir traducció electoral"

Entrevista: Artur Mas President de CiU i secretari general de CDC

Artur Mas apunta en aquesta entrevista les incorporacions que vol fer a direcció de CDC en el congrés convergent del mes de juliol, mantenint, però, els dirigents que actualment porten la cuina del partit, l'anomenat pinyol. Anuncia que CiU podria anar a les pròximes eleccions sota la fórmula de Casa Gran del Catalanisme.

Al congrés de CDC vostè proposa la Casa Gran del Catalanisme. Què hi veurà la gent?
Volem sumar massa crítica al catalanisme. Aconseguir una forta cohesió al voltant d'aquest projecte. I això obliga a obrir portes i a incorporar gent, no necessàriament al partit, sinó a aquest moviment catalanista. Ens ha de permetre una cosa fonamental: contraposar l'hegemonia catalanista a l'actual hegemonia socialista del carrer Nicaragua. En el futur de Catalunya les alternatives estan clares: o el socialisme entre cometes de Montilla i Zaragoza o bé un projecte catalanista en majúscules, en part liderat per CiU. Dic en part. Cal contraposar a l'hegemonia del carrer Nicaragua un projecte de matriu catalanista que aplegui tots els catalanistes possibles. L'alternativa a un gran moviment catalanista no és un altre gran moviment catalanista millor. Igual que s'ha demostrat que l'alternativa a CiU no era una ERC fantàstica i majoritària, sinó un tripartit comandat pels socialistes.

¿Vol dir que la visibilitat d'això serà una plataforma dins de la qual hi haurà CDC i altres?
Home, sota la coordinació de Francesc Homs he encarregat a Agustí Colomines i a la Fundació Trias Fargas, que està vinculada a CDC, que facin visible aquest projecte de Casa Gran, agrupant gent de sentiment de país, catalanista, que estigui disposada a treballar en el concepte de Casa Gran. Una manera de fer-ho és a la fundació. No necessàriament han de ser militants.

Però a la direcció de CDC?
Una altra forma serà la nova direcció de Convergència. Faré un esforç perquè el concepte de Casa Gran, d'aplegar sensibilitats diferents, també s'hi vegi. I tercer: al seu moment, que no és ara, el concepte de Casa Gran pot arribar a tenir una traducció electoral, fins i tot en les llistes electorals.

Una candidatura de la Casa Gran?
Ja ho parlarem en el seu moment, ja veurem com es va concretant amb el temps. Però si faig un discurs d'obrir portes, l'he de pensar fins a les últimes conseqüències: en llistes electorals, en futurs governs liderats per CiU, de moltes maneres.

¿Tot això pot passar amb CDC sola, al marge d'Unió?
Jo faré un superesforç perquè Convergència i Unió vagin plegats també de cara al futur. Si defensem la Casa Gran del Catalanisme hi ha de cabre l'actual CDC, l'actual Unió i altra gent que no són ni de CDC ni d'Unió. Gent que potser no és de cap partit però que s'aplega entorn d'un projecte. Els noms ja vindran. Convergència ha de ser les parets mestres de la Casa Gran, però no pas les úniques.

El congrés serà el del dret a decidir. Com es veurà?
La Casa Gran serà una eina molt potent, però a més hi haurà el projecte de refundació del catalanisme, que encara és més important que l'instrument. Es tracta de posar el catalanisme al dia. I en això hi ha el dret a decidir, que des del punt de vista de Catalunya no té límits. Inclou totes les decisions que un poble pot arribar a prendre, però amb una condició: hi ha d'haver majories sòlides que ens permetin assegurar que allò que ens plantegem decidir ho guanyarem. Jo no em plantejo el dret a decidir per perdre. I cal una gran massa crítica, perquè amb el 20, 25 i 30 per cent no es guanya, i amb el 50 per cent es divideix. Identifiquem els temes de país amb majories sòlides, com infraestructures o concert econòmic, i defensem el nostre dret a decidir.

¿El fet que CiU pugui col·laborar en la governabilitat de l'Estat provocarà un pas enrere en aquest debat?
Entenc que no. El dret a decidir no és tenir-ho tot de cop demà mateix. No és la frivolitat del 2014. És el que la societat vol decidir per ella mateixa, i que és capaç de decidir per ella mateixa. El repte d'un partit nacionalista és estendre la nació dins de Catalunya, que la gent se la senti seva. I més a la curta o a la llarga la democràcia sempre s'acaba imposant. Defensem un criteri democràtic. Ara bé, tot això en un món on les interdependències són les que són. No podem decidir sobre els tipus d'interès i el canvi de la moneda. Estem dins d'un sistema.

Parlem de la direcció de CDC. ¿Lluís Recoder i els altres dirigents que demanen més obertura en formaran part?
Encara no hi ha una proposta definitiva. Però la meva voluntat és incorporar gent a la direcció en sentit de pluralitat, de Casa Gran. En el benentès que incorporar gent no és anar contra els que ja hi són. És incorporar-ne de nous.

¿Vol dir que la direcció serà més àmplia?
Sí, més àmplia en el sentit de pluralitat. El comitè executiu ja és molt ampli, té més de 50 persones. Ara bé, el nucli de decisió permanent, el del dia a dia, pot incorporar persones noves. No per anar contra les que ja hi són, perquè han fet una bona feina que s'ha de valorar. Es tracta d'enriquir el conjunt i no d'empobrir-lo. Ho tinc tan clar que fa dos anys que a algunes persones els estic demanant que s'incorporin a la direcció.

El denominat pinyol, Oriol Pujol, David Madí i Francesc Homs, entre d'altres, ¿continuarà en la presa de decisions del dia a dia?
No és que continuïn, és que ja hi són. Oriol Pujol és el nostre portaveu al Parlament i seguirà fent aquesta funció, que és d'una enorme responsabilitat. Hi seguirà, òbviament. I a Francesc Homs l'acabo de designar per negociar el model de finançament amb el govern de la Generalitat. Per tant, evidentment portarà els temes d'autogovern, perquè ho ha fet molt bé i s'hi ha de seguir comptant. I és molt evident que vull que David Madí segueixi absolutament vinculat a la nostra estratègia electoral, i fins i tot a la meva com a candidat, dins de l'executiva. Tot això s'està fent correctament i no tenim per què debilitar-ho.

Madí seguirà també com a portaveu?
Això és una altra cosa, perquè el càrrec de portaveu a CDC no sempre ha existit. Pot ser-hi o no, ja es veurà.

Quines persones noves hi haurà?
Per exemple, en Lluís Recoder. Fins ara m'ha dit que la seva prioritat era l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès. Tenia unes eleccions difícils que havia de guanyar per majoria perquè si no li haguessin fet un tripartit. Jo ho vaig respectar, però això no impedeix que hi hagi insistit molt. També és públic i evident que a Josep Rull li estic donant funcions cada vegada més importants. I algunes persones que es comenten a nivell territorial les vam incorporar a les llistes al Parlament i ara són diputats. Amb tota aquesta gent hi comptem, però això no vol dir que gent que ha fet bé la seva funció no pugui seguir treballant-hi. Hi haurà algun relleu, no obstant.
Jordi Pujol és president de CDC. ¿Sortirà del congrés amb un càrrec més honorífic, per tal que quedi més clar que Felip Puig és el número dos?
Encara és molt prematur. Em consta que el president Pujol sempre ha estat a disposició de les necessitats del partit en cada moment. Però és molt aviat. Ara bé, des d'un punt de vista de direcció, pretenc que el congrés oficialitzi un tàndem entre Felip Puig i jo mateix, en la concreció que sigui, és igual. Poc o molt ja ho vaig apuntar quan vaig demanar a Felip Puig que es dediqués al partit. Però a més d'aquestes dues persones, que estarem més a la cúpula, molta altra gent assumirà la direcció del partit i del projecte.

¿El tàndem es formalitzarà de manera més pública, amb el pas de Felip Puig a secretari general i vostè al de president de CDC?
Això repeteixo que és prematur. El com no és el més important. No anirem a una bicefàlia estricta, sinó a un tàndem de lideratge amb molta gent al costat coliderant.

El congrés tornarà a debatre les relacions amb Unió. Vostès van intentar una fusió, i no va ser possible. Què en sortirà ara?
El meu desig sempre ha estat que CiU funcionés com una sola formació política, encara que estigui composta per dos partit diferents, amb històries diferents. El punt de contacte és el catalanisme. És evident que encara no som en aquest punt de ser una força única, hem de veure honestament si hi podem arribar o no. A partir d'aquí, un desig pot ser compartit o no del tot. És el que haurem d'esbrinar en les pròximes setmanes.

Amb els entrebancs que viu el tripartit dos, en quin escenari treballen? Eleccions catalanes a la tardor? I a Madrid?
De l'escenari a Madrid no en diré res. No ens ho hem plantejat. Abans de fer-ho cal aclarir la situació a Catalunya. No té sentit que un partit com CDC faci fort un govern espanyol i accepti un govern de Catalunya dèbil, perquè per nosaltres el govern fort ha de ser el de Catalunya. El de Madrid, miri, ja s'ho faran. Si podem els ajudarem en determinades coses, com sempre hem fet, però el nostre govern és el de Catalunya. I ara com ara al país tenim un govern extremadament dèbil. Com més dies passen més es demostra que el segon tripartit és pitjor que el primer, que ja és dir.

Per què?
Se'ns va vendre que aquest seria un govern sense gran perfil polític i presidencial, però que s'ocuparia de la gestió del dia a dia. Però això s'ha esmicolat. El govern no té ni perfil, ni lideratge, ni gestió. Ha quedat demostrat en el tema de l'aigua. Ni entrenant-se no ho podien fer pitjor. Han introduït la sensació negativa que els temes importants els acaba resolent el govern espanyol. A Catalunya hi ha un govern provincial, però no nacional, perquè un govern nacional no es deixa que el tema de l'aigua l'hi resolgui el govern espanyol amb la humiliació corresponent.

¿Però a Catalunya creu que hi haurà eleccions anticipades?
En això vull ser molt clar. Internament he dit a CiU que s'ha de treballar com si les eleccions fossin l'any 2010, que és quan toquen. Si després hi ha un avançament electoral, ja ens hi trobarem. Però no l'hem de preveure de forma necessària.

Per què?
Perquè políticament el segon tripartit és pitjor que el primer, però alhora està més aferrat al poder a qualsevol preu. I com que actuen així és molt probable que, passi el que passi, s'enroquin en aquesta posició.

I el congrés d'ERC del juny?
Queda aquesta incògnita. Jo no en faig gaire valoració, ja ho saben.

¿I amb aquesta ERC inestable hi veu possibilitats d'acord de cara al futur?
No tindria sentit fer el discurs de la Casa Gran del Catalanisme i negar contactes amb ERC. I tampoc en tindria negar-los amb el món socialista catalanista. No dic noms per no perjudicar els qui tenen aquest sentiment. Si el PSC volgués tenir perfil de país, el primer que faria seria tenir un grup parlamentari propi a Madrid. Un alt dirigent socialista i del govern es queixa que no ha sentit la veu dels 25 diputats del PSC en la investidura de Zapatero.

¿Aquest [Antoni Castells] és un dels contactes?
Miri, no em dedicaré a cremar cap nom. Prou feina tenen, que la facin. Nosaltres estem en una posició de sentit de país. Tenim la porta oberta per arribar a acords des d'una òptica catalanista. Ara, els altres han de voler. I això exigeix generositat. I, si t'equivoques, admetre l'error, ser conseqüent i posar en pràctica la penitència, que és l'inici de la solució...

...que és pactar amb CiU?
Jo no he dit, això. Si fos així estaria demanant una moció de censura.

La descarta del tot?
Sí. Jo vull que Catalunya tingui un govern fort i amb un lideratge potent, que s'enfronti als problemes i als reptes. Que quan hagi de prendre decisions tingui la credibilitat de les urnes, del vot de la gent. I un govern fort i un president amb lideratge surten de les eleccions. Egoistament, CiU podria posar ara molta pressió sobre ERC parlant de mocions de censura. Però això comportaria molt tacticisme a curt termini i molt poca idea del país que volem. Estem actuant amb enorme responsabilitat, que no és el pa que s'hi dona, com també fem en la qüestió de l'aigua.

Vostès han estat defensors del minitransvasament. ¿Entendria que alcaldes de CiU es manifestin el 18 de maig a Amposta contra la interconnexió?
És clar que sí. Els alcaldes han de defensar els interessos locals. Hi tenen tot el dret del món. Si l'aleshores conseller Joan Puigcercós se'n va anar a Perpinyà a manifestar-se contra la MAT, per què un alcalde de CiU no pot anar a una marxa en defensa dels interessos locals? Ara, els dirigents de CiU a nivell nacional no podem enganyar la gent. Quan els dirigents de CiU a nivell nacional parlin amb la gent de les Terres de l'Ebre els direm el que sempre hem dit, que érem defensors d'una interconnexió de doble direcció sempre que s'acabés portant aigua del Roine, de l'Europa unida, cap al sud de Catalunya. Ens poden dir que no estan d'acord amb nosaltres, però no ens poden dir que hem enganyat. En canvi el tripartit va utilitzar miserablement la gent de les Terres de l'Ebre i la va enganyar miserablement, i ara se'n paguen les conseqüències.

¿En la negociació del finançament, hi ha alguna condició sine qua non perquè CiU vagi del bracet del govern en la negociació?
Sí , més d'una. La primera és que s'ha de treure el 100 per cent de rendiment del que diu l'Estatut. L'hem d'interpretar el clau catalana.

Això també ho diu el govern català, que preveu batallar a Madrid...
Ja sabem que ens haurem de barallar a Madrid. Com sempre. Però si vas a aquesta batalla renunciant tu d'entrada als teus plantejaments, ja no hi ha batalla sinó una imposició. És el que ha succeït amb la qüestió de l'aigua. Com que el govern de la Generalitat no tenia un projecte, i no sabia on anava, al final s'ha hagut d'empassar la solució del govern espanyol. Espero que en finançament el tripartit hi vegi més clar que amb l'aigua.

En què es concreta per a vostè un rendiment del cent per cent?
Els lletrats del Parlament diuen molt clarament què se'n pot treure d'aquest sistema de finançament. Vol dir que hi pot haver una negociació bilateral, i s'han de complir els calendaris que detalla l'Estatut. Haurem de veure quina és la posició del PSC i del tripartit. Si ens volen portar a una lectura disminuïda de l'Estatut, que és la que convé al PSOE i a Zapatero, que és també el que van intentar amb l'Estatut, o si marquem una posició clara des de Catalunya que tregui el cent per cent del que diu l'Estatut. I si un cop tinguem això, anem després a Madrid a defensar-ho. I aquesta vegada CiU no els traurà les castanyes del foc com amb l'Estatut.

¿Vol dir que no pactaran bilateralment?
Que no els traurem les castanyes del foc com va succeir amb l'Estatut. Allà ningú no s'atrevia a fer un pacte, a tothom li tremolaven les cames. Aquest cop no serà així. Si s'acorden uns temes a Catalunya sobre el finançament, el PSC s'haurà de mullar des del primer moment. No pot ser que s'amagui darrere de les cortines o sota les catifes en el moment de la veritat. Oi que tenen 25 diputats? Doncs que els facin servir.

¿També demana que els facin servir per votar en contra, en el cas que no hi hagi acord amb Solbes?
Sí, si no ho fessin així ja no serien el PSC. Si el PSC no és capaç de votar en contra d'una cosa que va malament per a Catalunya, vol dir que és el PS.

En les converses que han mantingut fins ara amb el PSOE, ¿en algun moment els ha ofert entrar en el govern central?
No. Saben perfectament que la situació política catalana impedeix que CiU pugui actuar a Madrid amb el Partit Socialista si a Catalunya els hem de fer oposició. Són aprofitats, però tontos no.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona