Carod diu que el govern "respecta" la manifestació de Brussel·les i el PP creu que CDC "ha perdut el nord" per haver-hi anat

Participació activa de diputats, alcaldes i càrrecs d'ERC i CDC, fredor institucional i "respecte" des del govern de la Generalitat i advertiments sobre la bogeria  i el radicalisme de la protesta del PP. Aquestes han estat les reaccions polítiques a la iniciativa ciutadana que aquest dissabte ha portat 10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret a l'autodeterminació davant de la Unió Europea i als ulls del món.

Després que la delegada de la Generalitat per a la Unió Europea, la socialista Anna Terrón, hagi desqualificat la convocatòria en els dies previs a la protesta, el vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha volgut precisar avui que l'executiu "respecta" la mobilització preparada durant mesos pel col·lectiu Deu Mil a Brussel·les. "Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de manifestació pacífica aquí i on sigui i poden exercir-lo. El govern simplement pot reconèixer el dret i respectar-lo", ha puntualitzat el republicà.

Més o menys a la mateixa hora, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, manifestava una opinió molt diferent. La popular creu que el partit d'Artur Mas s'ha "radicalitzat" i "ha perdut el nord", ja que diversos càrrecs de la formació han participat en la protesta de Brussel·les, "una manifestació per l'autodeterminació, que no és el que vol la majoria de la societat catalana".

Entre els convergents desplaçats a Brussel·les hi havia els diputats Jordi Cuminal, Albert Batalla i Carles Puigdemont, i els secretaris d'Immigració i de Relacions Internacionals del partit, Àngel Colom i Carles Llorens, així com les regidores de l’Ajuntament de Barcelona Maite Fandos i Mercè Homs. També el president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, militant de CDC.

Pel que fa a ERC, els diputats Anna Simó, Francesc Canet i Pere Aragonès i el candidat a les eleccions europees, Oriol Junqueras, n'han estat els representants més destacats.

Sobre el terreny, Àngel Colom ha demanat "el suport de la UE al reconeixement dels drets nacionals del poble de Catalunya, que la UE reconegui que els catalans tenim no només el dret a l’autodeterminació sinó el dret a tenir estat propi".

"És un moment històric pel nostre país, que 10.000 catalans vinguem a internacionalitzar la nostra causa té molt de mèrit, però és més important treballar el dia a dia pel país", ha celebrat Batalla, també alcalde de la Seu d'Urgell.

Simó ha assegurat que "cap gest no es queda en el no res, cada pas va sumant". "Ara hi ha més gent per a l'autodeterminació que fa cinc, deu, o quinze anys", ha afegit. I Junqueras ha argumentat que l'únic que vol Catalunya algun dia és "el què han fet milions d'europeus". Pel candidat, és "inconcebible que Europa avali els processos d'autodeterminació de tants i tants pobles i no el de Catalunya".

Cap eurodiputat català no ha participat en la protesta, tot i que l'Scottish National Party, el Sinn Féin i el Plaid Cymru gal·lès s'han sumat a la convocatòria, així com Eusko Alkartasuna i el Bloc Nacionalista Gallec. L'ecosocialista Raül Romeva hi ha donat suport verbalment, tot i el rebuig d'ICV, però no hi ha anat. Tampoc hi era el convergent Ignasi Guardans, encara eurodiputat, tot i que CDC sí que hi ha enviat representants. El candidat de CiU a les pròximes eleccions europees va al·legar problemes d'agenda per excusar la seva presència en la marxa.