El món vota el 28-N
133.437 residents a l'estranger podran votar a les eleccions
L'Estat francès i l'Argentina lideren el rànquing de països amb més catalans
La crisi i la recuperació de la nacionalitat en disparen el nombre
La recerca de noves oportunitats de negoci arran de la crisi econòmica i la recuperació de la nacionalitat espanyola d'acord amb la llei de la memòria històrica –que ha beneficiat els descendents d'exiliats de la Guerra Civil– són les principals causes que expliquen l'augment del nombre de catalans a l'exterior censats per poder votar des dels seus països de residència en les pròximes eleccions al Parlament. A 1 de setembre, la xifra total definitiva superava les 133.400 persones, però en els últims quatre anys els catalans emigrats s'han incrementat en 24.500. Segons la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC), només als últims dos anys s'han registrat al voltant de 12.000 sortides a l'estranger a causa de la situació econòmica adversa.
Els indrets on més catalans s'han inscrit al cens electoral de residents absents (CERA) són l'Estat francès, sobretot a París, i l'Argentina. No és estrany, doncs, que el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, comencés la precampanya electoral desplaçant-se a Buenos Aires. Els catalanoargentins sumen més de 17.000 possibles electors.
La importància del vot absent la sap prou CiU, que el 2008, a les eleccions estatals, va haver de cedir a última hora l'onzè escó a la circumscripció de Barcelona al PP. Només 238 paperetes van fer decantar la balança. Al País Basc, els vots dels emigrants van evitar in extremis l'any passat que el lehendakari Patxi López s'hagués d'asseure a negociar amb Rosa Díez. La cosa va anar de 78 vots.
A Catalunya, els comicis del 2006 els va guanyar CiU també a l'estranger, per 600 paperetes. El PP es va mantenir com a tercera força, per davant d'Esquerra, en una convocatòria electoral que va engrescar solament un minso 21% de catalans de fora.
Més catalans a Europa
Des de l'any 1999, on més ha augmentat el percentatge de catalans és a Bangkok, seguit de l'Havana, Istanbul, Guatemala, Abu Dhabi i Xangai. Per contra, han baixat a Ciutat del Cap –antiga capital de moda– i a les grans urbs de l'arc mediterrani: Perpinyà, Montpeller i Gènova.
Observant l'evolució de la darrera dècada, la FIEC conclou que a Europa s'ha notat un increment de presència catalana per causa d'activitat econòmica (especialment a les illes britàniques i al centre del continent). Les oportunitats de negoci també s'haurien multiplicat a l'Orient.
Demà expira el termini per reclamar la inclusió o exclusió al CERA. Els inscrits haurien de rebre la documentació necessària per exercir el sufragi. Ho poden fer dipositant personalment el sobre de votació a l'oficina consular corresponent o bé enviant per correu certificat el sobre a la junta electoral provincial. Al CERA no hi figuren els ciutadans que temporalment s'estan a l'estranger, que poden votar amb una modalitat especial per correu des de fora. En aquests casos, continuen censats als seus municipis.
Rècord de participació des de l'exterior el 2006
Més catalans a l'estranger que mai van votar en les darreres eleccions al Parlament: 22.658. Malgrat que només van ser un 21%, la participació en comicis anteriors se situava entre el 17 i el 19%. L'abstenció no és igual a tot arreu. A Europa, els emigrats són més actius electoralment per la proximitat amb Catalunya i per l'edat: són estudiants o emprenedors d'entre 35 i 45 anys, el mateix perfil que als Estats Units i l'Àsia. En canvi, segons el responsable de l'àrea de les comunitats catalanes a l'exterior –del departament de la Vicepresidència–, Rafel Caballeria, els emigrats producte de l'exili concentrats al centre i al sud d'Amèrica “veuen molt llunyana la política catalana” i en molts casos es tracta de segones i terceres generacions. Un altre factor d'abstenció és la paperassa que s'ha d'omplir. El 2006 es van rebre almenys una quarantena de queixes perquè els consolats no van enviar a temps la documentació.
