ETA ha decretat ja cinc treves totals i cinc de parcials

ETA ha decretat al llarg de la seva història cinc treves totals i cinc de parcials des del seu naixement el 1958.

La banda terrorista, que va atemptar per primer cop el 1960 - quan va morir la nena de 22 mesos Begoña Urroz-, té ja a la seva esquena 829 víctimes mortals i 84 segrestos.

Aquesta cinquena treva feta pública aquest dilluns arriba després de la petició que, en aquest sentit, va formular-li a final de març un grup de premis Nobel a Brussel·les, encapçalats per l'advocat sud-africà Brian Currin.

De fet, l'esquerra abertzale, Aralar i EA també van demanar mesos després a ETA, el 27 de setembre, un alto el foc “permanent”, “verificable” i “unilateral”.

L'última vegada que la banda va anunciar una parada de la seva activitat criminal va ser el 22 de març del 2006, quan va decretar un alto el foc “permanent”, que va entrar en vigor 48 hores després, i que els terroristes van trencar el 5 de juny del 2007, és a dir, 437 dies després.

ETA va activar la kale borroka per influir en el procés, va mantenir les cartes d'extorsió a empresaris bascos i navarresos, va perpetrar un espectacular robatori de 350 pistoles al sud de França i el 30 de desembre del 2006 va matar dues persones en un atemptat a l'aeroport de Madrid-Barajas.

La declaració d'alto el foc, feta el 22 de març del 2006, va estar precedida per la declaració d'Anoeta en què, 15 mesos abans, Batasuna va fer públiques les bases de l'anomenat “procés de pau”.

Després de l'anunci d'ETA, el govern va dir que verificaria la desaparició de la violència abans de començar el diàleg i, així, es van conèixer fins a tres informes que suposadament certificaven el cessament d'activitats de la banda.

Durant el govern del PP, ETA va decretar una altra treva llarga, que va anunciar-se el 16 de setembre del 1998 i es va fer efectiva dos dies després, prolongant-se fins al 3 de desembre del 1999. Va significar l'alto el foc més llarg dels decretats per la banda armada al llarg de la seva història.

Quatre dies abans de la declaració del cessament d'atemptats, el 12 de setembre del 1998, les forces nacionalistes PNB, HB i EA van signar la declaració de Lizarra, a la qual se li sumaria IU (ara EB), al costat d'altres organitzacions polítiques, socials i sindicals.

En aquest context, ETA va afirmar que, davant de “les oportunitats” que s'obrien per a Euskal Herria i el desig d'”encaminar-se cap a la sobirania”, suspenia de manera “il·limitada les seves accions armades, limitant les seves funcions únicament a les tasques habituals de subministrament, manteniment d'estructures i al seu dret de defensa en hipotètics enfrontaments”.

Després de 439 dies sense violència, la banda armada va anunciar que el procés cap a la sobirania i la constitució d'unes institucions per a tota Euskal Herria havia patit “un clar bloqueig” i s'estava “podrint” -va responsabilitzar-ne PNB i EA- i, per tant, va declarar que “reactivava la lluita armada”.

A més de les converses d'Alger que el govern de Felipe González va mantenir amb ETA, també l'executiu d'Aznar va mantenir-ne deu anys després, al 1999, a Zuric, en plena treva després de la declaració de Lizarra.

L'organització terrorista també va decretar diverses treves parcials. D'aquest tipus pot considerar-se la parada anunciada el passat 5 de setembre en què feia pública la seva decisió de posar fi a les accions armades ofensives.

La passada treva parcial va ser el 20 de novembre del 1997, quan va declarar un alto el foc en “el front de les presons”, referint-se als funcionaris de presons.

Tot i que no es va conèixer públicament que hi havia hagut una suspensió de les accions terroristes contra l'Ertzaintza fins que ETA va anunciar-ne la fi, la banda armada va informar en un comunicat el 24 de juny del 1998 que reprendria els atemptats contra la policia nacional basca després de vuit mesos de treva unilateral.

A més, el 18 de febrer del 2004, ETA va anunciar una treva a Catalunya, després d'haver-se entrevistat a Perpinyà amb el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Tot i que el PP va acusar-lo d'haver pactat un alto el foc només per a la comunitat autònoma catalana en la trobada que va mantenir amb Mikel Albizu, “Mikel Antza', i José Antonio Urrutikoetxea, ‘Josu Ternera', el líder d'ERC ho va desmentir.

El 18 de juny del 2005, va produir-se una altra aturada parcial quan va anunciar el cessament de les seves accions contra els electes “dels partits polítics d'Espanya”, un mes després que s'aprovés al Congrés la Resolució per la qual el govern de Zapatero es comprometia a iniciar un diàleg amb ETA si aquesta abandonava les armes.

ETA ha assassinat al llarg de la seva existència un total de 829 persones, 486 de les quals han estat membres de cossos policials o de les Forces Armades i 343 de les quals, civils.