Òmnium crida a la rebel·lió fiscal si no hi ha concert

Clar i català. Si no hi ha pacte fiscal o concert econòmic en quatre anys, insubmissió contra l'Estat. Òmnium Cultural, coincidint amb el seu cinquantè aniversari, considera que s'ha arribat a tal límit d'ofec per part del govern espanyol, que s'ha de fer un pas endavant en matèria econòmica. La proposta ja està mínimament vertebrada i ahir va anunciar-la la presidenta de l'associació, Muriel Casals, durant l'acte que es va celebrar per commemorar l'efemèride. Com a mesura de pressió, es proposaria articular una caixa comuna, un compte públic, on es consignarien els impostos dels catalans i que no es liquidaria fins que no se solucionés aquest greuge. Una iniciativa que va ser rebuda amb entusiasme per les prop de 2.000 persones que van omplir l'Auditori de Barcelona. Una “objecció fiscal” que es converteix en tot un baló d'oxigen per a l'executiu d'Artur Mas, que s'ha marcat aquesta fita com la primera parada de la seva transició nacional a través del dret a decidir. Òmnium va anomenar-la “independència fiscal”, o el que és el mateix, recaptar i administrar els impostos. “La relació econòmica amb Espanya ens esgota”, va sentenciar Casals, en un discurs en què va marcar els eixos polítics que dibuixarà l'entitat, just un any després de la massiva manifestació del 10 de juliol.

El vessant fiscal és una de les tres potes sobre les quals es va sustentar l'argumentari d'Òmnium. Una altra va ser la del dret a decidir, el leitmotiv que va impregnar el 10-J. Ara, segons les seves tesis, s'ha de fer una clau de volta més a la sobirania nacional, i després de comprovar l'efervescència de les consultes sobiranistes, que van començar a Arenys de Munt l'any 2009, és l'hora de consolidar aquell moviment. És l'hora de celebrar un referèndum oficial vinculant. Casals es va comprometre a treballar perquè els polítics acceptin el dret a l'autodeterminació, i també a conscienciar la societat perquè pugui guanyar el sí d'una manera “majoritària” i “decisiva”. En definitiva, traçar el camí que la majoria de manifestants van exigir l'any passat pels carrers de Barcelona, la independència, una reivindicació que també va ressonar amb força al final de l'acte d'ahir. En aquest cas, però, a diferència del pacte fiscal, no es van fixar terminis i es va parlar d'un “temps raonable”.

Finalment, la tercera línia que tanca el triangle polític que va fer públic Òmnium és la “independència cultural” i, sobretot, la defensa aferrissada de l'ús del català. Ni un pas enrere en la immersió lingüística a les escoles ni tampoc en l'aprenentatge de la llengua entre els immigrats. “Una Catalunya on es parlin centenars de llengües i on el català, amb accents i matisos diversos, ha de ser el punt de trobada”, va declarar Casals. Una de les gènesis de l'entitat, que en les últimes dècades ha lluitat “tenaçment” per mantenir viva la llengua, sobretot durant la fosca etapa de la dictadura franquista.

La celebració, que va reunir la principal classe política del país, també va servir per homenatjar els cinc fundadors d'Òmnium Cultural.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va excusar la seva absència.