Un capítol més en l'ofensiva lingüística

Les declaracions de José Ignacio Wert, ministre tocat per una incontinència verbal supina, són només un capítol més del llarg serial d'atacs al català que el govern del Partit Popular ha llançat els últims anys. Res de nou, doncs.

Des que el PP va recórrer una trentena d'articles de la llei d'educació de Catalunya (LEC) el 2009 perquè blindava la immersió lingüística en català a l'escola, el degoteig d'atacs a la llengua ha estat constant. Amenaçats per la presència inquietant de Ciutadans entre l'electorat més bel·ligerant contra el català, el PPC ha radicalitzat els últims anys el discurs espanyolista i ha multiplicat els actes de suport a entitats com ara Convivencia Cívica Catalana (CCC) i als pocs pares i mares que han portat la Generalitat als tribunals per reclamar el dret dels seus fills a ser escolaritzats en castellà. Fins i tot la líder del Partit Popular Català (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, va demanar formalment l'any passat, en un acte amb el president de CCC, Francisco Caja, que el seu fill de quatre anys fos escolaritzat en català i en castellà.

Però, tot i el rebombori mediàtic, els suposats perjudicis que pateixen els estudiants catalans en el coneixement de la llengua castellana no se sustenten amb dades. L'última avaluació PISA, l'any 2009, va demostrar que els alumnes catalans no només tenen un nivell de castellà equiparable al dels de la resta de l'Estat, sinó que, fins i tot és lleugerament superior.

Per si no hi hagués prou arguments pedagògics per rebatre les tesis contra la immersió, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va fer públic un estudi el juliol passat que demostra que el model d'immersió de Catalunya afavoreix l'aprenentatge dels idiomes i que l'alumnat castellanoparlant escolaritzat en català iguala o supera els estudiants de la resta de l'estat en matèries com ara les matemàtiques, unes conclusions a què ja havien arribat les famílies catalanes, que no sembla que comparteixin la por del PP pels inconvenients de la immersió. Les dades són aclaridores: només dotze de les 50.000 famílies que aquest curs han matriculat els seus fills a P3 han demanat l'ensenyament en castellà.

Però ni les proves científiques ni la resposta dels ciutadans no han fet moure ni un mil·límetre el govern espanyol. Wert s'acaba d'embrancar en una croada contra la “dispersió” del sistema educatiu espanyol en disset models diferents i ha engegat una reforma recentralitzadora que donarà a l'Estat el control d'un 65% de les matèries del currículum a Catalunya (10 punts més que fins ara).