Camacho i Mas es repten a modificar la Constitució

Agre diàleg de sords ahir en el ple d'investidura entre Artur Mas i Alícia Sánchez-Camacho. La líder popular va reiterar que la consulta pactada entre CiU i ERC és il·legal i, per tant, “no es farà”, i va reptar el president a portar-la al Congrés dels Diputats, si la vol tirar endavant, que és “on correspon i qui té la potestat legislativa”, perquè es modifiqui la Constitució. “Allà no hi té majories, i les haurà de respectar”, el va desafiar, mentre li etzibava: “No hi ha dret a decidir si no es basa en les lleis de la nostra democràcia.” És a dir, que ja pot dur on vulgui la petició el govern que tampoc no la hi acceptaran. És el que té de bo ser jutge i part. I la sentència és molt clara: “Treballarem perquè el procés no tiri endavant.”

Mas, en una de les rèpliques més dures que es recorden a Sánchez-Camacho, li va retreure d'entrada –després que ella digués també que el pacte és “contrari als interessos dels catalans” i negués una majoria social independentista– la facilitat amb què fa lectures postelectorals en nom del país, vista la “minoria total” de les seves tesis al Parlament (fins i tot li recordava que és l'únic partit que no ha estat mai al govern en 30 anys). I tot seguit va instar igualment el PP a canviar o reinterpretar la carta magna perquè no suposi una “paret infranquejable” per a l'autodeterminació. “No es pot silenciar la veu d'un poble que vol parlar, i això és el que vostès volen fer”, va acusar Mas, mentre els retreia que utilitzaran “tot el seu poder” per impedir-ho. El president demanava a Sánchez-Camacho que es “repensi l'actitud”, ja que el govern català vol negociar amb l'espanyol per “trobar els camins legals” per fer la consulta, “com fan tots els països democràtics del món”, en al·lusió al Regne Unit o el Canadà. I llavors la desafiava ell: “El dia que suprimeixin l'Estat espanyol, aleshores ja proposaré que Catalunya tampoc tingui estat.” Però la popular no és gens partidària de la consulta. Al contrari: va exigir a Mas lleialtat a l'Estat i respecte per “totes les majories democràtiques”, amb referència a les Corts espanyoles. I el va advertir que l'Estat s'oposarà “amb serenitat i fermesa” al dret a decidir. “Serà la legislatura de la frustració”, vaticinava. I cloïa fins i tot: “Hi ha catalans que no volem que ens facin fora de casa nostra...” Són dues visions irreconciliables del conflicte. El quid és de concepció, sobre qui té la sobirania, i pel PP és obvi que no la té el poble català. Al contrari del que el poble català ha expressat majoritàriament a les urnes... Sánchez-Camacho també retreia a CiU que la legislatura “té data de caducitat”, passi el que passi amb la consulta, i perquè “el dia a dia amb ERC l'obligarà a trencar l'acord, i caldrà un govern de concentració”. Carregava així contra el pacte “ultranacionalista” amb els republicans, que, “amb l'aval d'UDC”, han imposat un programa d'esquerres. “Tenia altres opcions i encara té l'oportunitat de rectificar”, li recriminava, amb poca convicció.