El president de la consulta

Mas es troba amb els consellers en funcions i perfila el nou govern

El 129è president de la Generalitat, Artur Mas, va tornar a ser investit ahir al Parlament. D'ençà de l'estrena d'ara fa dos anys, Mas no només ha canviat de soci per superar la votació presidencial (ha passat de l'abstenció del PSC en segona volta al suport d'ERC en la primera) sinó que afronta el mandat més crucial. No arriba, com el 2010, amb l'empenta de l'eufòria. Després d'unes eleccions convulses per a CiU i encara paint la pèrdua de dotze diputats, Mas va obtenir ahir la legitimació democràtica que buscava per poder encapçalar el projecte més ambiciós, el que definirà la seva trajectòria política: la convocatòria de la consulta d'autodeterminació. Dilluns prendrà possessió del càrrec i dijous ho faran els nous consellers. El president ja ha fet una ronda de contactes amb els titulars del govern en funcions, tal com va avançar dijous aquest diari, i aquest cap de setmana seguirà treballant en l'estructura i la composició del govern.

Només els 21 diputats d'Oriol Junqueras es van sumar als 50 de CiU perquè Mas fos investit. La resta de partits s'hi van pronunciar en contra: 63 en total. Era el preludi d'un nou hemicicle dividit en dos blocs, però no delimitava amb fidelitat la frontera ideològica que ja s'alça a la sala de plens; la dels partidaris i els detractors del referèndum. Mas va exhibir un fair play parlamentari inèdit amb ICV-EUiA i la CUP. Fins i tot Josep Antoni Duran i Lleida va lloar el “discursàs” de David Fernàndez. Durant el debat amb el PP i Ciutadans, en canvi, es respirava una hostilitat mútua que finalment es va fer explícita amb un gest descortès. Els diputats dels dos partits no es va posar dempeus quan Mas va ser oficialment investit i van escatimar les felicitacions al president.

Si Oriol Junqueras i Pere Navarro rivalitzen per exercir de líder de l'oposició, Alícia Sánchez-Camacho s'ha erigit en la portaveu catalana del discurs de confrontació de Mariano Rajoy. “Treballarem perquè no vagi endavant el procés, per garantir la unitat d'Espanya i garantir la permanència de Catalunya a la Unió Europea”, va sentenciar la líder dels populars. Entretant, el Consell de Ministres rematava la feina. Rajoy impugnarà l'impost sobre els dipòsits bancaris que el gabinet de Mas va aprovar dimarts. Acció-reacció.

Camacho va instar CiU a reformar la Constitució perquè la consulta no sigui “il·legal”. Mas va desafiar l'Estat a tornar a sotmetre a votació la carta magna. “Per què no fan aquest intent?” El líder nacionalista està convençut que els resultats que s'obtindrien a Catalunya ja no permetrien pronunciar “determinats discursos”. Quant a Ciutadans, Albert Rivera va insistir que després dels resultats obtinguts a les urnes, Mas hauria de plegar.

ICV-EUiA recela del pacte “excloent” que han signat CiU i ERC. No obstant això, Mas i Joan Herrera es van allargar la mà per col·laborar en l'exercici del dret a decidir. L'ecosocialista va defensar que el procés per fer-lo possible ha de ser obert a la resta de partits i a la societat civil. Però va rebutjar frontalment el conjur nacionalista i republicà per l'austeritat que hauria d'afavorir l'obtenció d'un estalvi de 4.000 milions d'euros. El líder de la federació va augurar que a Herrera se li desmuntarà el discurs contra les retallades perquè l'acord CiU-ERC inclou la imposició i la pujada d'impostos reivindicats pels ecosocialistes.

La CUP també es va mostrar bel·ligerant amb els ajustos però radicalment decidida a treballar per la consulta. “No autodeterminarem les retallades ni retallarem l'autodeterminació”, va proclamar Fernàndez. Va ser un dels focus d'atenció de la jornada.