Política

opinió

Europa, diferents sensibilitats

Catalunya, la situaríem entre
les dues sensibilitats

La UE és una unió de 27 estats, amb unes 300 regions (algunes amb voluntat de ser nacions i estats) i amb uns 500 milions de ciutadans. Així, la UE és una àrea econòmica important amb un producte interior brut agregat superior al dels EUA, però amb una capacitat política poc desenvolupada. Tot plegat és comprensible si repassem la història i veiem que aquesta àrea comunitària s'ha construït durant seixanta anys, però abans, i durant segles, els diferents estats i ens que composaven Europa s'havien enfrontat en guerres, per tal de confirmar l'hegemonia d'uns sobre els altres. Només cal recordar les dues guerres mundials, el conflicte bèl·lic entre Alemanya i França de la segona part del segle XIX i molts altres enfrontaments entre estats europeus. Si ho mirem amb aquesta perspectiva, potser entendrem per què costa tant la integració política i és que afecta el moll de l'ós de la sobirania dels estats europeus, altrament hegemònics. Però, a part d'aquestes diferències polítiques, si ens endinsem en l'àmbit de la societat, hi trobem sensibilitats i formes de ser molt diferents, comprensibles si entenem que els pobles europeus han viscut d'esquena els uns als altres i fins i tot amb llargs períodes d'enfrontament. Així les coses, s'observa una forma de ser i d'entendre les relacions socials i econòmiques molt diferent entre l'Europa del centre i del nord, respecte de la del sud. L'una, la del centre i el nord, amb una visió més rigorosa, ordenada i compromesa; i és en aquest àmbit on situaríem Alemanya i les societats de l'Europa central. I l'altra, la del sud, menys avesada als compromisos, menys rigorosa, més picaresca, per entendre'ns. Catalunya, la situaríem entre les dues sensibilitats, degut a la seva voluntat d'estar connectada a Europa, però també influenciada per la sensibilitat del sud. En aquest escenari, l'anàlisi de la crisi que estem vivint ens fa adonar que els estats de l'Europa central es troben amb una situació més avantatjosa, perquè o bé van actuar abans, com és el cas d'Alemanya, o han actuat amb rapidesa. Per contra, els estats de la zona sud han reaccionat tard, quan ja no hi havia pràcticament solució, i per això han necessitat l'ajuda dels altres. És evident que la complexitat de la crisi requereix una anàlisi més amplia i profunda, però, en general, la sensibilitat social, la manera d'entendre la vida, els negocis i les relacions sí que influeixen en la gestió i, per tant, també han afectat la forma d'actuar davant la crisi. Així, un dels reptes més grans que té la UE és ser capaç d'unir les diferents sensibilitats, que no vol dir que una es mengi l'altra, sinó que s'estableixi un escenari de convivència i de confiança que permeti una realitat absolutament necessària per a la UE, com és la consolidació d'un sentiment europeu, que eviti discrepàncies. Amb aquest sentiment consolidat, seria més fàcil avançar cap a la integració política que, d'altra banda, és també necessària si volem ser presents i influents en el concert mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Adam Tomàs pren el relleu a la delegació de govern a Terres de l’Ebre

Tortosa
Política

ERC i Som Vilafant reclamen un ple perquè el govern reti comptes

VILAFANT
Estat espanyol

El govern espanyol inicia els tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco

barcelona
àsia

Putin busca contrarestar l’aïllament de Rússia reforçant els vincles amb el Vietnam

barcelona
política

El govern espanyol porta a Fiscalia el gest del president del Parlament balear

barcelona
política

Aragonès i Rull mantenen una primera reunió “cordial”

barcelona
judicial

Condemna a un jove independentista amb l’amnistia ja aprovada

barcelona
política

L’Airef no avala un finançament singular català

santander
política

L’Audiència de València reobre la causa arxivada contra Oltra

barcelona