Política

política

L’Airef no avala un finançament singular català

La presidenta del supervisor fiscal adverteix que sistema no admet “compartiments estanc” i que una solució a la carta pot portar “sorpreses”

Cristina Herrero alerta que el concert econòmic “és més difícil com més gran és el pes del PIB” té el territori

Recorda que la condonació de deute és “una despesa que canvia de mans”

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) no avala un finançament singular català. La presidenta de l’ens supervisor fiscal dels comptes públics, Cristina Herrero, adverteix que el sistema de finançament, caducat des del 2014, no pot ser reformat “per parts i de forma fragmentada”. “Sí que s’ha de revisar el sistema de finançament autonòmic, sí que hi ha d’haver objectius de dèficit asimètric, però la visió de l’Airef sempre és una visió de conjunt i integral. Fer les coses per parts i de forma fragmentada pot portar sorpreses”, ha advertit. “Des de l’Airef sempre diem que les coses no son compartiments estanc, no ens agraden els compartiments estanc. Hem de tenir en compte que tot està interconnectat i que el que es decideixi en l’àmbit del finançament autonòmic repercuteix en el compliment de regles fiscals i en els compromisos que tinguem”, ha reblat Herrero durant la seva intervenció en un curs organitzat per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) a la Universitat Menéndez Pelayo (UIMP) de Santander.

La presidenta de l’Airef no ha volgut entrar en la polèmica per la criminalització del fiançament singular – “L’Airef procura no fer valoracions i m’hi esforço especialment perquè un supervisors fiscal no ha de traspassar determinades línies”–, però sí que ha compartit des d’un punt de vista comptable per a les arques públiques estatals la dificultat que la Generalitat pugui tenir un concert econòmic com el basc. “Com més gran és el pes del PIB del territori més difícil és assumir aquest règim [del concert]”, ha constatat Herrero tot recordant que el PIB del País Basc té un pes del 5% en el pastís total estatal i que el PIB de Catalunya és del 19,5%.

Herrero també fa una crida a abordar amb visió global la condonació de deute que Hisenda prepara a través d’una llei orgànica per a la Generalitat i oberta a la resta. “Condonació? Reestructuració? A qui? Com determinar l’import? A l’administració que se li condona el deute se l’alleuja, però en termes agregats no té impacte perquè passa d’unes mans a unes altres. Ens hem de preguntar si la condonació de deute ha d’alterar els compromisos de despesa. Un deute és una despesa, és una transferència de capital que l’administració central fa a les comunitats autònomes”, reflexiona. “No m’agrada quan es parla de la sostenibilitat de les comunitats autònomes o de la sostenibilitat de la seguretat social No. Això va de la sostenibilitat de les administracions públiques. I si per arreglar la sostenibilitat d’un sector s’empitjora la d’un altre sector, des de la perspectiva d’un supervisor fiscal no haurem aconseguit res”, ha reblat. L’Airef, però, no comparteix ka criminalització de la singularitat quan es tracta del camí del dèficit. “Sempre hem demanat dèficits asimètrics per a les comunitats autònomes, perquè no estan en la mateixa situació les unes i les altres”, ha defensat en línia amb les tesis de la Generalitat.

Segons l’últim Observatori d’informació economicofinancera elaborat per l’Airef sobre les comunitats de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra), cada ciutadà de l’Estat espanyol va rebre el 2023 de mitjana 3.496 euros corresponents a l’actual model de finançament. A Catalunya, el finançament per habitant va arribar als 3.453 euros l’any passat, que suposa 43 euros per sota de la mitjana estatal (3.496 euros), mentre que el de Madrid va ascendir a 3.679 euros, que equival a 183 euros més que la mitjana.

L’Airef ha detallat també el que va deixar de recaptar cada comunitat de règim comú en concepte de bonificació d’impostos en una política que fora de la M-30 és denunciada com a dummping fiscal. En aquesta categoria, Madrid lidera la llista perquè va renunciar a ingressar el 2,4% del seu PIB, la qual cosa li va suposar perdre uns 11.800 milions que podria haver destinat als serveis socials. En comparació, Catalunya va concedir beneficis fiscals equivalents al 0,86% del seu PIB, uns 2.400 milions.

Nou marc fiscal europeu

La presidenta de l’Airef s’ha referit al nou marc fiscal europeu, aprovada definitivament el 30 d’abril, que suposa un gran repte perquè Espanya haurà de garantir una reducció de deute públic que segueix en nivells molt elevats en un context de necessitats d’inversió creixents relacionades amb el clima, la seguretat i la digitalització i no es pot obviar que les comunitats i les corporacions locals controlen gairebé la meitat de la despesa. “Si anem a un ajustament de 4 anys seria entre el 0,6% i el 0,65%, i si anem a sis anys hauria de ser del 0,43%. I el creixement mig de la despesa hauria de ser del 2,5%”, ha traçat tot recordant que per al període 2028-2042, el creixement de la despesa sanitària superaria el 4,5%, el de la gestió de l’envelliment suposarà un 6,7% i el de les pensions serà del 4,1%. I tot amb la promesa d’elevar la inversió en Defensa fins al 2% del PIB. “Tret dels anys més durs posteriors a la crisi del 2008, la despesa sempre ha crescut per sobre del 4,5% i ara ha de ser del 2,7%. L’ajustament que hem de fer és ara menys intens, però serà més mantingut en el temps”, ha advertit.

Rumb del dèficit

Herrero recorda que les entitats locals controlen un 12% del gasto amb competències en matèria d’aigües, residus, transport urbà, assistència social a gent gran, entre d’altres. Les comunitats, al seu torn, controlen un 32% de la despesa, amb competències en sanitat, educació i cures de llarga durada. I això és rellevant, segons Herrero, perquè el control de la variable de la despesa serà l’única variable de control en la aplicació del nou marc fiscal europeu. Els països hauran de presentar les seves pròpies estratègies plurianuals i comprometre’s amb un camí de despesa que asseguri una reducció sostinguda del deute i permeti reduir el dèficit públic per sota del 3% del PIB. Les comunitats han de presentar els seus pressupostos al setembre. La presidenta de l’Airef ha compartit la seva decepció amb la banalització del fet de no tenir pressupostos estatals que es viu a la política espanyola. “El pressupost s’ha anat devaluant any a any, ins al punt que no passa res o passa poc si no hi ha pressupost”, ha lamentat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Ucraïna evita l’impagament del seu deute extern

barcelona
estats units

Dimiteix la directora del Servei Secret per l’atemptat a Trump

barcelona
colòmbia

Petro sanciona la llei que prohibeix les corrides de toros a Colòmbia

barcelona
guerra a gaza

Hamàs, Fatah i dotze grups més acorden fer un govern d’unitat nacional

barcelona
política

Sánchez i Aragonès es reuniran demà a Barcelona en plenes negociacions per la investidura

barcelona
estats units

Harris ja té el suport de prou delegats per garantir-se la nominació presidencial

barcelona
política

Sánchez olora la derrota en estrangeria en un ple dens i en mans de Junts

madrid
Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició Amerencs pel Canvi

“Si el govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil”

Amer
europa

Alemanya i les lliçons del futbol

Berlín