En pausa pressupostària
Els comptes es mantindran prorrogats si l'Estat no cedeix en el 0,7% de dèficit
CiU i ERC discrepen en els càlculs i els percentatges assumibles per al país
ERC intenta collar CiU per posar data a la consulta amb els comptes
Aturada pressupostària. El govern manté la determinació de no tancar els comptes d'aquest any fins que La Moncloa no flexibilitzi l'actual objectiu de dèficit per a Catalunya, del 0,7% del PIB. Artur Mas insistia ahir que els 4.400 milions de retallades addicionals que exigeix aquest topall són inassumibles per a un país que ja ha tensionat l'estat del benestar després de dos anys d'esforços. Ara, directament, “s'erosionaria”. En això coincideixen CiU i ERC: no hi haurà pressupost si Madrid no cedeix en l'objectiu. Es mantindrà la pròrroga actual com una plantada política i simbòlica contra la deslleialtat de l'Estat. A la pràctica, però, s'arribaria igualment al 0,7%, perquè els criteris d'aplicació de la pròrroga s'ajusten a aquest sostre.
La federació i els republicans, en canvi, discrepen a l'hora de fixar quin percentatge seria acceptable per al país i els milions en retallades que requeririen. Oriol Junqueras ha apujat el preu d'ERC per al suport als comptes fins al punt de suggerir que la pròrroga podria allargar-se tot l'any. Això és inconcebible per a una CiU convençuda que, si Madrid dóna el braç a tòrcer, el govern de Mas ha de tenir nou pressupost per força. Si no, es podria precipitar la convocatòria d'unes altres eleccions anticipades, tenint en compte que el PSC no està disposat a pactar. Els socialistes només donarien el vistiplau als comptes si Mas renunciés al procés sobiranista.
Amb CiU en un cul-de-sac, i a mesura que la flexibilització catalana sembla acostar-se tímidament, ERC continua marcant perfil propi. Després que fonts pròximes al Ministeri d'Economia hagin donat per fet que la Unió Europea permetrà un dèficit global per a l'Estat espanyol d'entre un 5,5% i un 6% –una incògnita que es resoldrà a finals de maig–, els republicans veuen ara insuficient la demanda d'Andreu Mas-Colell perquè s'apliqui a Catalunya un terç del total espanyol. És a dir, un 2% per a Catalunya si l'Estat espanyol s'ha d'ajustar finalment al 6%, per exemple. Segons Junqueras, el dèficit català hauria de ser superior a la tercera part per compensar Catalunya del greuge econòmic que ha patit fins ara. ERC també va avisar que no avalaria un pressupost ajustat a l'1,5% (l'equivalent a un terç del dèficit que la UE permet per ara a l'Estat espanyol). Només veu acceptable un 2,3%, que implicaria uns ajustos de 1.600 milions, segons els republicans. Els de Junqueras focalitzen els esforços a explicar que el gran culpable de tot plegat és l'Estat espanyol. Recorden, per exemple, que si l'Estat només pagués la disposició addicional tercera del 2008, 2009 i 2010 i el fons de competitivitat del 2011 Catalunya tindria 3.139 milions més. Part d'aquest fons de competitivitat, però, ja ha començat a arribar, segons fonts del Departament d'Economia. L'Estat s'ha avingut a avançar la liquidació del finançament del 2011, que normalment se salda a finals d'any, i es transfereixen a terminis mensuals els 847 milions que finalment corresponen a Catalunya. Els deutes de la liquidació de les inversions de l'Estatut, en canvi, continuen encallats. “Per què no hi ha més protestes davant de la Subdelegació del Govern espanyol? Per què totes es concentren a la plaça de Sant Jaume?”, pregunta un dirigent d'ERC.
Què vol dir una pròrroga
L'escenari de pròrroga pressupostària és complex. Mentre no s'alterin els criteris actuals amb què s'aplica, la Generalitat s'ajustarà al dramàtic 0,7%. El decret que en regula les condicions fixa la disponibilitat d'un màxim del 72% en les despeses de béns i serveis, transferències corrents, fons de contingència, inversions reals, transferències de capital i variacions d'actius financers. La reducció té comptades excepcions, com ara les aportacions a entitats del sector públic per finançar retribucions de personal, les despeses per atendre censos i la càrrega financera d'operacions de préstec o per afrontar obligacions derivades del pla econòmic acordat amb l'Estat. Les despeses de personal, a més, s'ajusten a les dotacions de finals de l'any passat. Mentre s'allarga la pròrroga, se suspenen les subvencions atorgades per concurs. La resta requereixen l'acord del Consell Executiu. Pels republicans, però, la pròrroga no hauria de suposar cap “drama”. Argumenten que es pot funcionar així durant uns mesos i, si arriben millores en forma d'ingressos o transferències, es poden fer ampliacions de crèdit via decret.
Amb el 0,7% de dèficit, la Generalitat calcula que ha de retallar 4.400 milions més. D'aquest total, 2.600 provenen d'un ajust pur i dur, 1.400 milions corresponen als que no produiran enguany les ja privatitzades Aigües Ter-Llobregat i els túnels de Tabassa i Cadí, 300 milions vénen de la pujada dels interessos i 150 milions més, de pagaments diferits. ERC defensa que la tisorada del 0,7% ascendeix als 4.800 milions. Els republicans hi afegeixen una caiguda d'ingressos i això fa que discrepin sempre a l'hora de calcular el volum de les retallades en funció del llindar de dèficit (vegeu gràfic).
Consulta: la clau política
Al marge dels perjudicis de les tisorades, hi ha un altre factor polític per entendre les exigències d'ERC. Junqueras i els seus consideren que CiU no s'acaba de comprometre del tot respecte a la celebració de la consulta el 2014 i intenten collar la federació perquè faci un pas endavant. Així, ERC faria entendre a les bases i a la ciutadania que s'han de fer sacrificis avui per arribar demà al final del túnel i veure la llum: la consulta, l'any vinent.
