Un cens d'inscripció prèvia, el possible desllorigador
CiU proposa una solució jurídica basada en un registre on s'apuntin abans els que ja siguin al cens estatal i vulguin votar
Suport ampli al clam de l'exterior
Els partits catalans coincideixen que la llei de consultes no referendàries ha de ser el màxim de pulcra i contenir les mateixes garanties que qualsevol altra convocatòria electoral. D'aquí les dificultats per a la participació dels catalans a l'exterior, tot i que la majoria els volen tenir en compte i buscaran el sistema que els permeti votar.
CiU ha fet el primer pas per trobar el desllorigador i ha avançat a El Punt Avui que proposarà la creació d'un registre específic en què es puguin inscriure els residents a fora que vulguin votar en qualsevol procés participatiu convocat per la Generalitat, amb la condició que ja siguin al cens d'espanyols residents absents (CERA), que ara ja els faculta per participar en unes eleccions al Parlament o al Congrés. “La llei de consultes es basa en el principi de residència perquè no calgui l'autorització de l'Estat, i és un límit que tenim, però podríem estudiar un registre previ com a mecanisme alternatiu sempre que no ens afeblís la seguretat jurídica”, explica el ponent de CiU, Josep Rull. “Hem de veure com es pot salvar el principi de residència sense malmetre la potència del cens”, clou.
Gemma Calvet, d'ERC, veu “una prioritat” garantir el vot dels catalans a l'exterior, i apunta fins i tot solucions telemàtiques per evitar problemes com els que la Loreg estatal ha generat últimament. Calvet, que admet, això sí, que calen les màximes garanties legals, és partidària de buscar una solució perquè puguin votar els catalans que viuen a la resta de l'Estat, si bé aquí tots coincideixen que serà més complicat, perquè ara ja no poden votar a Catalunya, i no hi ha cap previsió estatutària feta.
Ferran Pedret, del PSC, admet que el text inicial de la llei de consultes no inclou el dret al vot exterior, si bé està obert a introduir-lo en el tràmit parlamentari. Això sí, subratlla que “hi ha molts processos interns on no té sentit que hi participin els catalans a fora”. Si bé el PSC no hi està d'acord, si es fes la consulta sobiranista per aquesta via troba que, com han fet altres països, caldria limitar la participació dels catalans segons el temps que faci que siguin a fora. “Esperarem que parlin els experts abans de definir una postura definitiva”, diu.
Més escèptic es mostra Santi Rodríguez, del PP, que avança que probablement presentaran esmena a la totalitat a la llei, i que en tot cas sí que troba que, “en funció de la temàtica, s'hauria de veure com s'articula la participació dels catalans a l'exterior”.
Dolors Camats, d'ICV, creu que “hi ha d'haver mecanismes legals i segurs” per obrir la participació al vot exterior, i que cal trobar “la fórmula jurídica”. I recorda que la llei del 1996 ja parla de crear un cens propi de residents a fora, en què es podrien afegir, segons ella, els catalans de 16 a 18 anys.
Quim Arrufat (CUP) defensa el vot exterior però confia que no caldrà buscar cap viarany legal perquè a última hora “la comunitat internacional obligarà l'Estat a acceptar la consulta i a deixar-la fer amb garanties”, com ara la cessió del cens. “De cap altra manera s'agafaria amb pinces, perquè qualsevol altre cos poblacional no seria acceptat a fora”, diu.
La Loreg es podria tornar a canviar
Arran de l'allau de queixes en les últimes eleccions catalanes –i gallegues i basques–, en què sols van votar 9.500 persones d'un cens proper als 160.000 i més d'un miler de vots més van ser nuls, els catalans a l'exterior han exigit canvis a la Loreg, sobretot per derogar el vot pregat introduït el 2010, que obliga a demanar abans la documentació. Delegats de la FIEC es van reunir al març amb diputats catalans de tots els partits, i ho han demanat també per carta als grups del Congrés. El col·lectiu està content per la bona receptivitat, i és optimista sobre una reforma abans de les eleccions europees del maig del 2014.
