La Generalitat xifra en 8.000 milions els deutes de l'Estat
paradoxa El govern espanyol exigeix al català uns ajustos draconians, però no sufraga els deutes pendents i genera despeses extraordinàries a la Generalitat de manera deslleial
El dèficit d'inversions en infraestructures i el desplegament de la llei de dependència engrosseixen la llista d'incompliments de Mariano Rajoy
La Generalitat ha posat al dia el càlcul dels incompliments del govern espanyol: 8.076,7 milions d'euros. Una quantitat que estalviaria el tràngol de les retallades a Catalunya: és gairebé el doble de la tisorada que hauria de fer la Generalitat aquest any amb l'objectiu de dèficit de l'1,2% del PIB. La majoria dels impagaments provenen de les inversions en infraestructures (5.227 milions) i de les mesures que ha pres l'Estat en els darrers anys que han incrementat la despesa a la Generalitat (1.762 milions). No obstant això, l'executiu d'Artur Mas ha omès en el càlcul alguns impagaments que també ha denunciat fins ara, com ara la reducció d'aportacions a les grans institucions culturals i centres esportius. La quantia prové, sobretot, dels deutes en l'àmbit social i de les infraestructures, que tenen més impacte sobre les arques catalanes.
Segons la Generalitat, la inversió promesa en infraestructures que ha estat compromesa i no feta ascendeix a 5.227 milions. A més, calcula que l'Estat li deu 2.868 milions per l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut: 759 milions per l'exercici del 2008, 211 milions del 2009, 719 milions del 2010, 330 milions del 2011 i 849 milions del 2012. Tanmateix, rebutja que se sumin les dues xifres. Sosté que si l'Estat hagués invertit el que convenia, no caldria la compensació que s'ajusta a la clàusula estatutària.
Entre les mesures que han comportat un increment important de la despesa del govern català, hi ha el derivat de l'augment de l'IVA. I és que l'executiu de Mas no només no s'ha beneficiat de l'increment, sinó que va haver de pagar 66 milions l'any passat i 198 més enguany. Hi ha una llarga llista de medicaments i serveis que l'Estat no sufraga i que ha assumit la Generalitat, com ara les prestacions per a cuidadors no professionals entre el 2008 i el 2013 en compliment de la llei de dependència, que li han suposat 909 milions.
Serveis públics
Entre el 2010 i el 2012, el govern espanyol ha reduït 712,8 milions en concepte d'ingressos finalistes en treball (280 milions), dependència i polítiques socials (114 milions), educació i recerca (141 milions), salut (36 milions), programes econòmics (90 milions) i altres partides que arriben als 48 milions.
Menys ingressos
El govern de Mas també denuncia que ha estat objecte d'una rebaixa d'ingressos de 373 milions com a conseqüència de decisions estatals. Hi compta els recursos d'inconstitucionalitat contra l'euro per recepta (198 milions) i les taxes judicials (8 milions), que han estat suspesos pel Tribunal Constitucional. Però també hi afegeix, entre altres coses, la introducció de noves excepcions en l'impost sobre les operacions societàries (90 milions).
A banda dels impagaments del govern espanyol, Catalunya també té un dèficit fiscal crònic del 8% del PIB: entre el 1986 i el 2009 els catalans han aportat 213.963 milions a l'Estat que no han tornat. En plena agonia financera, el govern d'Artur Mas tampoc no té accés als mercats per endeutar-se. Depèn del fons de liquiditat autonòmic estatal iha de pagar interessos per obtenir uns diners que, segons denuncia dia rere dia, són seus.
Sense possibilitats de recaptar
L'Estat no només no paga, sinó que no deixa recaptar a Catalunya. Almenys això és el que ha demostrat els últims mesos, quan ha vetat totes les iniciatives del govern català en aquest camp. Per començar, l'impost sobre els dipòsits bancaris que CiU i ERC volien impulsar i amb el qual calculaven aconseguir 500 milions d'euros. Però el govern espanyol el va vetar i ara l'ha fixat, des de La Moncloa, per a tot l'Estat espanyol. La Generalitat no va arribar ni a cobrar un euro, però ja ha reclamat una compensació. L'euro sanitari també ha estat escapçat i ha suposat un altre revés a les arques catalanes. Les previsions més optimistes assenyalen que amb aquesta taxa es podien obtenir 300 milions de benefici, entre els que es recaptaven i els que es deixaven de gastar per l'efecte dissuasiu. Davant d'aquest escenari, ara CiU i ERC estan sospesant la possibilitat de vendre's depuradores, segons va avançar aquest diari. La proposta és de la federació, que sosté que es podran obtenir uns 500 milions, una suma que els republicans veuen massa “optimista”.
