Ferrol, estació final del trajecte
L'Alvia tenia com a destinació aquesta ciutat gallega, d'on eren alguns dels passatgers
Un noi de 13 anys de Vielha, entre els morts
Els experts remarquen la importància del suport als afectats
L'espera és terrible, la informació pot canviar el comportament d'algú davant d'un sinistre
Com en tants altres llocs de Galícia i de la resta de l'Estat, a Ferrol molts veïns es van sumar ahir a la concentració convocada davant de l'ajuntament per recordar les víctimes de l'accident ferroviari de dimecres. Cinc minuts de silenci que en aquesta ciutat gallega van tenir un significat singular. Ferrol era l'estació final, havia de ser l'última parada del tren Alvia de vuit vagons, que havia d'arribar-hi a les 22.36 hores.
De Ferrol o dels pobles del voltant eren part dels passatgers als quals esperaven amics i familiars en una andana a la qual mai no va arribar el tren maleït. Veïns, amics o familiars de persones que hi tornaven per visitar la família o, senzillament, passar-hi uns dies de vacances.
Els que van anar a l'estació dimecres a la nit per esperar els éssers estimats, però, només van trobar-hi l'assistència del gabinet de crisi posat en marxa pel consistori de Ferrol. Rubén Martínez hi esperava la xicota, la Lídia, i la va trobar a l'hospital, amb una cama trencada, però fora de perill. Tomás López Brión, de 22 anys, i la seva mare, Elisa Brión, de 46, són dues de les víctimes de la tragèdia de Ferrol. La nit del sinistre, el pare del noi va penjar a les xarxes socials: “Ha mort el meu fill.” També hi va perdre la vida Rodrigo Antonio de Moledo, de 25 anys, que tornava a Ferrol des de Madrid, on vivia i treballava, per visitar els seus pares. Aquests són només alguns dels desapareguts d'aquesta ciutat gallega que està de dol, oficialment, fins dijous que ve.
Menor de Vielha
Segons el balanç d'ahir, entre les 78 víctimes mortals també hi ha un noi de 13 anys nascut a Vielha, tot i que no va transcendir amb qui viatjava. Aquesta és la tercera víctima mortal amb lligams lleidatans, ja que s'afegeix als dos estudiants de la Universitat de Lleida (UdL), David Martín i Laura Naveiras. Amb tot, encara queden víctimes per identificar. “Les últimes autòpsies són les que trigaran més, però els familiars de les víctimes saben que els tècnics volen estar al 100% segurs de les identificacions”, explica el psicòleg Jorge Carballido, que lloa la capacitat dels familiars per fer front al xoc emocional. “M'admira la força del caràcter de la gent que ha perdut els éssers estimats”, hi afegeix. I això que l'espera és terrible, perquè, en aquest casos, la informació resulta vital i pot canviar el comportament d'una persona davant d'una tragèdia. “Situacions com la de dimecres ens posen al límit i és quan demostrem que sabem respondre-hi”, analitza Carballido, que no només es refereix a la solidaritat de ciutadans i professionals que s'han abocat sense límits en l'ajuda als afectats, sinó en el comportament de les víctimes i els familiars. “La gent no demana res. Què se li pot dir a algú que ha perdut un ésser estimat? El millor suport és la companyia dels familiars i els professionals.”
En aquest sentit, l'alcalde de Santiago de Compostel·la, Ángel Curras, recordava ahir que la prioritat és identificar les víctimes i no descurar l'atenció als familiars. Després ja vindran els actes d'homenatge.
