Política

El maquinista del tren Alvia sinistrat es nega a declarar

·

La policia imputa al conductor, hospitalitzat i detingut des de dijous a la tarda, un “fet delictiu, vinculat a l'autoria de l'accident”

Adif diu que el conductor hauria d'haver frenat 4 quilòmetres abans d'arribar a la zona

El cap de Renfe diu que Garzón Amo havia passat 60 cops pel revolt


El maquinista de l'Alvia Madrid-Ferrol que va descarrilar dimecres al vespre a Santiago de Compostel·la i va causar la mort a 78 persones es va negar ahir a declarar davant la policia. Francisco José Garzón Amo, de 52 anys i que estava acompanyat del seu advocat, no va voler respondre a l'interrogatori policial a l'hospital Clínic de Santiago on està ingressat per les ferides que va rebre en l'accident i detingut sota custòdia policial des de dijous a les vuit del vespre. Fonts policials van afirmar que ja es preveia que es negaria a declarar a l'hora de ser interrogat pels agents.

La policia imputa a Garzón Amo, que va reconèixer poc després d'haver-se produït el sinistre que anava a una velocitat de 190 quilòmetres per hora en una zona restringida a 80, “un fet delictiu vinculat a l'autoria de l'accident”. Així ho va explicar en roda de premsa el cap superior de la policia de Galícia, Jaime Iglesias, que va explicar que encara no s'havia pres declaració al maquinista, al qual, però, “sí que se li van llegir els seus drets perquè se li imputa un fet delictiu vinculat a una possible imprudència i a l'autoria de l'accident registrat”. En espera de saber el contingut de la caixa negra i que el conductor passi a disposició judicial, el president de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), Gonzalo Ferre, ha descarregat la responsabilitat dels fets al maquinista de l'Alvia Madrid-Ferrol sinistrat, que està en el punt de mira. El directiu d'Adif va assegurar ahir que el conductor havia d'haver començat a frenar quatre quilòmetres abans d'arribar a la zona on hi va haver l'accident, al revolt d'A Grandeira, on va entrar a 190 quilòmetres per hora, perquè a la sortida del túnel s'ha d'anar a 80 per hora. Ferre va defensar que van funcionar tots els sistemes de seguretat i que, en qualsevol cas, el maquinista tenia un full de ruta amb totes les indicacions perquè “aquesta és la funció del maquinista dins del tren”; és a dir, “controlar la velocitat”, perquè “si no ho fa”, hi va afegir, “seria un passatger”. “El lògic i el normal és que el conductor mai vagi a una velocitat per sobre de la permesa”, va assenyalar Ferre, per afegir-hi tot seguit que Adif no ha detectat mai problemes en aquest sentit, perquè “hi ha controls estrictes de velocitat, i si algú es passa se li retira a llicència”. Ferre va defensar també que no es tractava d'un revolt perillós, com han indicat algunes veus, ja que els “traçats es fan en virtut de la geografia que travessen”; és a dir, que hi estan adaptats. El responsable d'Adif també va descartar que es tracti d'un “punt negre” de la xarxa, com també s'ha assenyalat aquests dies, perquè “un traçat amb velocitat de 80 no es més perillós que un traçat amb una velocitat (limitada) a 200 o un traçat amb una velocitat a 300”. “Senzillament, el perillós és circular a velocitats superiors a aquelles que estan assignades a cada traçat”, va insistir Ferre, que va precisar, que “respectant la velocitat no hi ha cap traçat que sigui perillós”. En aquest sentit, el president d'Adif va voler destacar el fet que “mai hi havia hagut un accident en aquest tram”, que és “tan fàcil o tan difícil com la resta” i que l'únic que exigia era “respectar la velocitat”. Ferre no va voler especular sobre les causes del sinistre ni sobre les investigacions que es duen a terme, però sí que les seves paraules van assenyalar d'alguna manera el maquinista, que dijous ja figurava en el punt de mira de l'opinió pública arran del vídeo del descarrilament que va enregistrar una càmera fixa a les vies, del seu testimoni hores després de l'accident i del missatge al seu compte de Facebook. Un missatge del març passat en què apareix una fotografia del velocímetre d'un tren a 200 quilòmetres per hora. A banda d'aquests fets i les declaracions del responsable d'Adif, el president de Renfe, Julio Gómez-Pomar, va afirmar al matí en declaracions en un canal de televisió que el conductor havia passat 60 vegades pel punt on va tenir lloc el sinistre i que havia de tenir un coneixement “exhaustiu” de la línia. Segons la seva opinió, un “revolt que té un traçat de 80 quilòmetres per hora (...) són coses que coneix un maquinista”.

Canvi “brusc”

El nom del conductor de l'Alvia Madrid-Ferrol està en el punt de mira de l'opinió pública, és objecte de judicis paral·lels, fet pel qual la plataforma Amb els Maquinistes va reclamar ahir que Garzón Amo “no sigui condemnat sense proves” i “abans que la investigació determini les causes del sinistre”. Companys de Garzón Amo van assegurar que el tram en què hi va haver l'accident requereix un canvi “brusc” de velocitat, de 200 a 80 km/h, sense que hi hagi cap sistema que obligui ni alerti d'això.

Justament, la investigació se centra a aclarir per què el tren va arribar al revolt d'A Grandeira, a 4 quilòmetres de Santiago, amb excés de velocitat. El límit fixat per aquest tram és de només 80 quilòmetres per hora, però l'Alvia Madrid-Ferrol va doblar aquesta xifra i va descarrilar a una velocitat de 190 quilòmetres per hora, la qual cosa va causar la mort a 78 persones i ferides a 178, de les quals 81 continuen ingressades.

El funeral, el dilluns 29

Ahir es va confirmar que el funeral per les víctimes de l'accident serà dilluns vinent, dia 29 de juliol. Pel que fa a les compensacions als afectats pel sinistre, Facua, l'associació de defensa dels consumidors, va informar ahir que Renfe disposa d'un termini de quinze dies després de les identificacions de les víctimes del sinistre per pagar fins a 21.000 euros com a bestreta de les compensacions als afectats per l'accident.

60
cops
havia passat el maquinista pel revolt, segons va dir el president de Renfe, Julio Gómez-Pomar.
78
víctimes
són les que dóna l'últim balanç, 75 ja han estat identificades i 3 estan pendents de més proves.
19.00
hores
del dilluns 29 de juliol, se celebrarà a la catedral de Santiago el funeral per les víctimes del sinistre.

Restableixen el trànsit ferroviari

A poc a poc, la línia afectada per l'accident de dimecres al vespre prop de l'estació de Santiago de Compostel·la va recuperant la normalitat. A la zona hi ha tres línies, una de trànsit convencional i dues d'alta velocitat. Segons fonts de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), a les cinc de la matinada va quedar obert el trànsit a la línia convencional. De fet, per la zona d'Angrois, on va tenir lloc el tràgic sinistre en què van perdre la vida 78 persones i més d'un centenar van resultar ferides, ja va passar un tren procedent d'Ourense amb passatgers a les set i cinc minuts de la matinada. Des de 2/4 de nou del matí també va quedar reobert el trànsit en una de les dues línies de velocitat alta. A 2/4 de 10 del matí va sortir d'Ourense un tren amb destinació a Santiago, que va travessar la zona sinistrada a les deu i vuit minuts del matí. A les vies continuava ahir el treball dels operaris per a la retirada de les restes del tren sinistrat. A l'hora de tancar aquesta edició, a la zona encara quedaven les dues locomotores –de cua i de cap–i un vagó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona