L'adéu d'un home tossut

Amb llàgrimes als ulls, el veterà Jaume Camps es va acomiadar dimarts dels companys del consistori de Ripoll i de gairebé tres dècades en què ha fet –com es va recordar en la sessió– pràcticament tots els papers de l'auca de la casa, incloent-hi el d'alcalde. Tant el batlle actual, Jordi Munell (CiU), com la portaveu d'ERC, a l'oposició, Teresa Jordà, del caràcter del popular militant socialista en van destacar la tossuderia. Com que es tractava de ser amables, es van referir principalment al vessant positiu, de la tossuderia. Ens podem imaginar, però, com havia de ser de dur tenir-lo de rival. Tanmateix, és probable que fos gràcies a aquesta característica de la seva manera de ser que Camps pot presentar un full de serveis contundent. Ell mateix, en el seu parlament de comiat, va enumerar alguns dels resultats de la feina feta quan ha estat en el govern: la millora de la xarxa d'aigua, la reforma del carrer Progrés, la reforma del barri vell, la construcció de dos pavellons poliesportius, les gestions per aconseguir unes comunicacions dignes... “No vull fer un panegíric –va aclarir–, sinó destacar una feina feta entre tots i de la qual hem d'estar orgullosos.” Camps va admetre que la seva ha estat una generació de polítics “privilegiada” pel moment històric que li ha correspost: el final i caiguda de la dictadura, la Transició i la transformació dels pobles i ciutats.

Va ser especialment oportuna la part del discurs en què va reclamar amb contundència un millor finançament per als ajuntaments, que és l'administració més pròxima al ciutadà, va remarcar. Per ell, és una assignatura que el país té pendent i que, de moment –va opinar–, no sembla superable. “Us queda molta tralla”, va advertir a la resta de consistori. En uns temps en què la classe política està tan desprestigiada, també va resultar molt convenient la seva reivindicació de la “política de proximitat”, aquella que, com ha estat el seu cas, exerceix la gent que només aspira a servir els ciutadans, als quals es troba pel carrer o a la botiga. Per ell –va dir– “ha estat un orgull i una satisfacció difícilment explicables”, fins al punt que ser regidor durant un temps hauria d'esdevenir “una assignatura cívica obligatòria”.

Al final del ple, els familiars que havien estat presents a la sala, la resta del consistori i uns quants amics van compartir un pica-pica amb cava per festejar el pas de Camps a la jubilació política. El substituirà al grup socialista Anna Belén Avilés, la número tres de la llista en les últimes municipals.

La vinculació de Camps amb l'Ajuntament de Ripoll va començar el 1983, quan va entrar-hi de regidor. Excepte en el mandat 2003-2007, sempre ha format part d'aquest consistori, bé a l'oposició (com ara) o bé al govern. Va ser alcalde entre els anys 1993 i 1995.