El quid de la qüestió
CiU i ERC volen definir la pregunta de la consulta a final d'any
Junqueras manté que només s'ha de preguntar per la independència
Quina ha de ser la pregunta de la consulta? El repte que han d'afrontar els partits en les pròximes setmanes és gegantí, perquè el desenvolupament del procés dependrà de com es redacti l'enunciat i quina fórmula s'utilitzi. Una sola qüestió? Diverses? Dues respostes o més? Preguntar sobre la independència o incloure-hi també el federalisme?
El govern i el seu soci, ERC, ja han anunciat que tenen la intenció que abans de final d'any hi hagi la pregunta i la data del referèndum, i que ho consensuaran en el marc de la comissió parlamentària del dret a decidir i el Pacte Nacional. Però abans nacionalistes i republicans hauran d'acostar posicions i també s'hauran de resoldre els conflictes interns entre CDC i UDC.
Opcions sobre la taula
El president de la Generalitat, Artur Mas, ja ha insinuat la possibilitat que hi hagi “preguntes” en plural, però el líder d'ERC, Oriol Junqueras, exigeix que només n'hi hagi una i clara. I què vol dir clara per a ERC? Que es pregunti només sobre si Catalunya ha de ser un estat independent i que es pugui respondre amb un sí o un no, mentre que CDC es decanta per la locució “estat propi”, que, segons els republicans, pot induir a confusió. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, també ha irromput de ple en aquest debat i ahir va reclamar un referèndum multiresposta en què es pugui incorporar la via confederal, que sempre han defensat els socialcristians.
Enmig dels dos socis, s'haurà de veure quin pronunciament adopta el PSC, que no es mostra gens còmode en el debat sobiranista. Els de Pere Navarro han assegurat que serien partidaris de seguir el model escocès, és a dir, consulta pactada amb l'Estat espanyol i amb una pregunta com ara: “Catalunya hauria de ser un país independent?”. Però altres sectors socialistes defensen que s'hi inclogui una resposta sobre el federalisme.
La intervenció del govern espanyol podria ser clau en aquest aspecte, perquè si autoritzés o tolerés la consulta i es realitzés a través de les vies que depenen de Madrid, segurament tindria l'última paraula a l'hora de definir la qüestió.
Claredat i neutralitat
El Consell Assessor per a la Transició Nacional també ha donat la seva opinió en aquest àmbit i, sobretot, recorda que s'ha de transmetre “claredat” i “neutralitat”. Segons les seves conclusions, el sistema més “apropiat” és el d'una pregunta directa sobre si Catalunya ha de ser un estat independent o no, mentre que apostar per la multiplicitat d'alternatives –statu quo, estat federat, estat confederat o estat independent– permet conèixer amb “precisió” les preferències dels votants, però la implementació és més “complexa”.
Altres experts coincideixen en la mateixa anàlisi, com ara Mercè Barceló, del col·lectiu Praga, que formen una cinquantena de catedràtics i professors de dret constitucional. La també jurista Dolors Feliu remarca que una resposta multiopcional podria implicar una segona volta i avisa que si, finalment, una d'aquestes opcions fos estat “federat”, “confederat” o “estat propi” s'hauria d'explicar molt bé què vol dir cada concepte, perquè es poden fer interpretacions diferents. “Cal vincular la pregunta al que la gent vol i al que entén millor”, hi afegeix.
I la data?
La discussió sobre com ha de ser la pregunta va en paral·lel amb la concreció de la data del referèndum. Una de les hipòtesis que es plantegen a l'arc parlamentari és el 14 de setembre del 2014.
