Duran porta CiU al límit

Josep Antoni Duran i Lleida va dinamitar ahir els intents convergents de no esventrar CiU en públic per la pregunta de la consulta. Almenys, fins al moment inajornable per definir-la: finals d'any. Aquesta era la data de caducitat d'una crisi interna prevista i inevitable. Mas i Duran s'havien compromès a arribar plegats a la votació per, després, defensar cadascú la seva opció: els convergents, l'estat propi; els socialcristians, previsiblement, la confederació. El mínim comú múltiple amb què van tancar el programa electoral només sargia CiU fins aleshores, si no era que Duran s'acostava a darrera hora a les tesis convergents. Ahir va deixar clar que no en té la intenció. El líder d'Unió va encendre la pólvora que colga la federació defensant una tercera via entre la independència i l'actual status quo. Ho feia en un article a La Vanguardia, a dos dies del debat de política general al Parlament. “Unió ajudarà a fer que, arribat el moment, un sector ampli de la societat que no vol rendir-se ni desaparèixer com a nació tingui altres opcions que no siguin la secessió o l'assimilació i la submissió”, va defensar el secretari general de CiU. Per Duran, la consulta no només ha d'incloure una tercera opció, sinó que el govern espanyol, amb “intel·ligència”, hauria d'afavorir-la proposant un nou encaix per a Catalunya.

CDC va mantenir la calma en públic. Jordi Turull, president del grup parlamentari de CiU, va atacar l'incendi amb una galleda d'aigua freda, donant valor al programa electoral de la federació, que inclou la consulta i l'estat propi. I es va aferrar a una frase escrita per Duran en l'article; un incís propi del polític que ha estat capaç d'adaptar-se als canvis d'escenari de les últimes dècades, com aquell que neda i guarda la roba: “El separatisme no ens fa por si aquesta fos la única possibilitat –sempre que fos viable– de defensar els drets de la nació catalana.” En la mateixa línia conciliadora, Turull hi afegia més sabó: “En un moment tan transcendent totes les opinions són benvingudes.”

El fet que CDC no hagi volgut atiar el foc de CiU no vol dir que al carrer Còrsega no tinguin una posició fixada sobre la pregunta de la consulta. Al quarter general dels convergents distingeixen el paper de CDC del que exerceix Artur Mas. Com a president de la Generalitat, Mas ha mantingut una posició conciliadora amb Unió i el PSC, i ha parlat de la “pregunta” o “preguntes” per encarrilar el debat sense excloure'n d'entrada a ningú. Tot i aquesta voluntat de sumar, fonts del partit remarquen que CDC defensarà que la consulta inclogui un sol enunciat que citi explicitament l'estat propi o la independència; una posició molt propera a ERC i, en canvi, llunyana de la tercera via de Duran. La direcció convergent ja es fotografia amb estelades i assegura no tenir por de la paraula independència. El carrer va empènyer el procés l'any passat i l'èxit de la Via Catalana bressola l'arriscat viratge sobiranista emprès pel partit fa més d'un any en el congrés de Reus. Des d'aleshores l'aposta convergent per l'estat propi i la determinació de Duran s'assumir-la com a pas previ a la confederació, i no com a sinònim d'independència, ha portat CiU al límit. La consulta n'és el colofó. A CDC insisteixen: la pregunta ha de ser clara. I si l'Estat impedeix la votació, albiren unes eleccions plebiscitàries seguides d'una proclamació d'independència. Duran respon: la via unilateral “és més viable”, però “durant anys deixaria Catalunya aïllada en un món cada cop més interdependent”.