Política

POLÍTICA

Gironins, en la querella contra el franquisme

Hi figuren deu alcaldes i un diputat gironins d'ERC, afusellats pel franquisme

ERC la presenta davant la justícia de l'Argentina

Deu alcaldes i un diputat gironins d'ERC van ser condemnats a mort i executats pel règim franquista en acabar la Guerra Civil. Van ser, però, molts més els ajusticiats o represaliats gironins, però aquests són els que ERC ha incorporat a la querella que ha presentat davant la justícia de Buenos Aires, a l'Argentina, en la procés que hi ha obert contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat –vegeu peça adjunta–. En total, però, els republicans han presentat dins la querella 45 alcaldes i dos diputats d'ERC d'arreu de les comarques catalanes.

Consells de guerra sumaríssims

Si es dóna un cop d'ull als càrrecs que es van esgrimir contra els alcaldes gironins durant els diversos consells de guerra, alguns dels quals van ser sumaríssims i urgents, aquests parlen per si sols: delació des de l'Ajuntament de guàrdies civils fugitius, multes a familiars amb desertors a l'Espanya franquista, saquejos d'esglésies, assassinats, ser destacats marxistes i propagandistes de la ideologia d'ERC o, fins i tot, ordenar la tala d'arbres “de persones d'ordre de la vila”, entre molts altres càrrecs.

Alguns d'ells van ser alcaldes durant molt poc temps, fins i tot uns pocs mesos, però va ser suficient perquè el règim iniciés el procés que va culminar amb els seus afusellaments, que van tenir lloc a Girona, tret d'un, el de l'alcalde d'Alp, que va ser jutjat i executat a Lleida.

Al jutjat, a Buenos Aires

La querella criminal, la va presentar davant la justícia de Buenos Aires en nom d'ERC el diputat republicà al Congrés, Joan Tardà, per crims contra el president Lluís Companys, que va ser afusellat ara fa 75 anys. Aquesta querella dels republicans es vol mirar d'incloure dins del procés obert per la jutge María Severini per genocidi i crims contra la humanitat comesos a Espanya des del 17 de juliol del 1936 fins al 17 de juny del 1977. Aquest procés es va iniciar arran de la querella que van interposar dos familiars de víctimes i desapareguts del franquisme i una dotzena d'organitzacions de defensa dels drets humans argentines i de l'Estat espanyol.

La querella que ha presentat ERC té com a objectiu, en el cas que la jutge l'accepti, demanar imputacions a persones o institucions que van estar implicades en aquestes execucions.

Pere Pagès i Gasch
Alcalde d'Alp de l'agost al setembre del 1936. Va ser detingut el 19 de març del 1939. El seu consell de guerra va tenir lloc a Lleida, on va ser afusellat el 30 d'abril del 1940.
Pere Roura i Casamitjana
Alcalde de Montagut de Fluvià des de l'octubre del 1936 fins a la fi de la guerra. Consell de guerra realitzat el 1939 i executat a Girona l'11 de maig del 1939.
Josep Fàbrega i Pou
Nomenat alcalde de Palamós el 1902 i posteriorment el 1931, un any després es va presentar a les eleccions al Parlament per la candidatura d'ERC, sent diputat. Va ser afusellat al cementiri de Girona el 12 d'agost del 1939.
Dídac Garrell i Tauler
Alcalde de Palamós del febrer a l'octubre del 1936. El consell de guerra es va fer a Girona el 4 de maig del 1939 i va ser executat el 12 d'agost.
Bernabé Llorens i Collell
Alcalde de Sant Feliu de Guíxols d'octubre a novembre del 1936. El consell de guerra va tenir lloc a Girona i se'l va executar el 16 de març del 1939.
Francesc Campà i Viarnés
Alcalde de Sant Feliu de Guíxols de febrer a octubre del 1936. El consell de guerra va tenir lloc a Girona i va ser executat el 16 de març del 1939.
Josep Calm i Aulinas
Alcalde de Sant Feliu de Pallerols de febrer a octubre del 1936. Detingut l'abril del 1939, condemnat el 6 de maig i executat a Girona el 28 de juliol.
Joan Costabella i Torres
Alcalde de Sant Pere Pescador del febrer del 1936 al maig del 1937. Jutjat a Girona el 25 d'abril del 1939, on va ser executat el 31 de maig del 1939.
Lluís Mon i Pascual
Alcalde de Santa Coloma de Farners de l'octubre del 1936 a l'abril del 1937. Va ser detingut el març del 1939, condemnat l'1 d'abril i executat a Girona l'11 de maig.
Pere Saló i Valls
Alcalde d'Ullastret. Afiliat a ERC i a la CNT, va ser detingut el 5 d'abril del 1939, condemnat a mort el 5 de maig i executat a Girona el 28 de juliol.
Josep Torrent i Maspoch
Alcalde de Verges. Afiliat a ERC, va ser detingut el març del 1939, condemnat l'abril del 1939 i executat a Girona l'11 de maig.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.