De Parot a l'excarceració
Estrasburg enterra la doctrina Parot i obre la porta de la llibertat a Inés del Río i 60 etarres més
Interior perseguirà els homenatges als presos
El govern de Rajoy anirà cas a cas
El Codi Penal del 1973 que regia encara en l'agonia de la dictadura de Francisco Franco va ser jutjat ja en democràcia com a benèvol –paradoxalment– amb el condemnat pel Tribunal Suprem, que el 2006 va inaugurar amb el francès Henri Parot la doctrina que la reducció de les penes no s'apliqués al límit de 30 anys d'estada a la presó, sinó al total de la condemna del pres d'ETA. Set anys després d'aquell enduriment del Codi Penal del franquisme, a 1.280 quilòmetres del Suprem i del Constitucional que va avalar l'enduriment el 2012, el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg va enterrar ahir la doctrina Parot amb la condemna a Espanya pel cas de l'etarra Inés del Río, condemnada a 3.828 anys de presó i a qui la justícia espanyola va aplicar retroactivament la no-reducció de penes per allargar la seva sortida de la presó del 2008 al 2017. El Tribunal d'Estrasburg condemna Espanya per violació dels articles 5 i 7 (“no hi ha pena sense llei”) i obre ara la porta a l'excarceració immediata de Del Río i de seixanta presos d'ETA més, però també de presos comuns com ara “el violador de l'ascensor” (Pedro Luis Gallego, condemnat per divuit violacions).
Immune a les pressions diplomàtiques del govern de Mariano Rajoy i a la gira pedagògica per Europa feta pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, el Tribunal amb seu a Estrasburg ratifica el seu pronunciament del 2012 en què ja havia considerat “irregular” que l'Estat espanyol prorrogués l'estada a la presó d'Inés del Río (Tafalla, 1958), membre del sanguinari comando Madrid, que va col·locar el cotxe bomba de la plaça de la República Dominicana de Madrid que el 14 de juliol del 1986 va matar dotze alumnes de la Guàrdia Civil de trànsit i va ferir 56 persones. En el moment de ser arrestada, el 1987, el seu historial reflectia 23 assassinats, entre els quals el del militar Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez.
Indemnització per danys
Ratificant per quinze vots a dos el que un any abans va avalar per unanimitat dels cinc magistrats, la gran sala del TEDH condemna Espanya per haver violat dos articles: el 7 i el 5.1 del conveni europeu de drets humans, que estipulen que “no hi ha pena sense llei” que l'avali i “el dret a la llibertat i la seguretat”. En la lectura pública d'aquesta sentència del cas Del Río Prada contra Espanya, que és ferma i ja no admet recurs, el president del tribunal, el luxemburguès Dean Spielmann, instava les autoritats a posar-la en llibertat “amb la màxima brevetat” possible i obligava Madrid a indemnitzar-la amb 30.000 euros per danys morals i amb 1.500 euros pels costos del procés.
Tot i interioritzar des de fa mesos el revés que li propinaria Estrasburg, La Moncloa va orquestrar la compareixença conjunta dels ministres Fernández Díaz (Interior) i Alberto Ruiz-Gallardón (Justícia) per expressar el “dolor” i el “lament” oficial per haver d'acatar una resolució que ha enervat els col·lectius de víctimes més afins al PP, com ara l'AVT i Dignidad y Justicia. “Ens dol i ens dol de manera intensa; som molt solidaris amb el dolor de les víctimes”, va recitar Gallardón. En un gest que desafia la literalitat de la sentència, el ministre de Justícia va advertir que no abonarà els 30.000 euros per danys morals a Del Río per haver-li prolongat l'empresonament, sinó que descomptarà l'import de la indemnització a les víctimes que l'Estat es va veure obligat a abonar per la insolvència de l'etarra.
L'‘Ongi etorri', sota la lupa
Si bé Gallardón relativitza el revés europeu com “un cas concret”, Fernández Díaz no va ocultar que el dictamen del TEDH anirà acompanyat de massives excarceracions: des dels històrics presos d'ETA com ara Domingo Troitiño (autor de l'atemptat del 1987 a Hipercor, que va causar 21 morts) i José Antonio López, Kubati (assassí de l'etarra rehabilitada Yoyes), fins al GRAPO Jaime Simón Quintela. Sabedor del partit que treu el món abertzale d'aquests triomfs judicials, el titular de l'Interior avisa que vigilarà “especialment” els homenatges que rebin els presos en el retorn a les seves localitats natals després de tres dècades empresonats. “No permetrem que aquells que no han demanat perdó ni han mostrat penediment siguin rebuts com uns herois amb l'organització d'ongis etorris [‘benvingudes' en basc]”, va alertar Fernández Díaz. Sortu, que ja va encaixar l'actuació recent contra el col·lectiu de familiars de presos Herrira com un toc d'alerta, és conscient que es juga la possibilitat d'una il·legalització promoguda pel govern del PP en cas d'exterioritzar en excés el cofoisme per la llibertat de presos amb uns historials dels més sanguinaris de l'organització armada. En el cas de violadors, Interior hi veu estrictament un afer de seguretat pública.
En l'intent de defugir les pressions de l'AVT, des d'on Ángeles Pedraza fins i tot arriba al punt d'animar el govern de Rajoy a fer-se insubmís i desobeir la justícia europea, La Moncloa opta per descarregar-se de tota responsabilitat i acata de mala gana una decisió que ara deixa en mans de l'Audiencia Nacional, que avui es reuneix per fixar com obeirà Estrasburg.
