Baló d'oxigen per a Salmond
Fonts del govern britànic admeten ara la possibilitat de compartir la lliura
Una contrapartida seria mantenir la flota de submarins britànics a la base pròxima a Glasgow
Importantíssim baló d'oxigen per a Alex Salmond i el projecte independentista escocès després que, ahir, el diari The Guardian publiqués a la primera pàgina que Londres i Edimburg podrien acordar, finalment, compartir la lliura i establir la tan anhelada, des d'Escòcia, unió monetària en l'eventualitat d'un vot afirmatiu en el referèndum per la possible independència del país, que tindrà lloc el proper 18 de setembre. El diari donava carta de legitimitat a la informació segons “l'admissió en privat” feta per un secretari d'Estat, personatge clau, i “al centre de la campanya unionista”.
“Per descomptat que hi haurà una unió monetària”, va assegurar a The Guardian aquesta font no identificada, fet que vindria a donar validesa a la tesi repetida pel primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, en el sentit que Londres “fanfarroneja” quan assegura que aquest fet mai tindrà lloc.
La negativa l'havia anunciat a bombo i platerets a finals de febrer el ministre d'Economia britànic, George Osborne, després que, en un acte gens usual, fes pública una carta adreçada a ell mateix pel comitè del Tresor Públic, en què li desaconsellava establir un acord polític amb Escòcia a fi de compartir la lliura. En la mateixa línia que Osborne, establint un monolític front comú unionista, s'havien expressat els responsables d'Economia dels altres dos grans partits britànics, els democrataliberals, que actualment formen govern amb els conservadors, i els laboristes.
Canvi de cromos
La significació de la informació de The Guardian és molt rellevant en tant que el secretari d'Estat no identificat és un responsable governamental que “jugaria un paper central en les negociacions sobre [el procés] de desintegració del Regne Unit si hi hagués un vot afirmatiu” al setembre. La font hi afegia: “Hi hauria un conjunt molt complex de negociacions després d'un sí, amb moltes peces en moviment. El Regne Unit vol mantenir els Trident [la flota de quatre submarins nuclears de la Royal Navy] a Faslane [una base naval a 40 quilòmetres de Glasgow] i el govern escocès vol la unió monetària. Es pot veure la possibilitat d'un acord.”
La insinuació de les moltes monedes de canvi en joc entre uns i altres en el moment de negociar el possible repartiment de béns i els punts finals de la partició és molt més que evident. Les declaracions difoses pel rotatiu contrasten obertament amb la posició pública expressada inequívocament des de Londres, però tenen lloc enmig d'una creixent preocupació per part del camp del no, en què l'impacte de la negativa a la unió monetària ha fet més mal que bé als interessos unionistes.
Un seguit d'enquestes difoses durant el març mostraven no només un lleuger augment de la tendència al sí —fins arribar al 43% de mitjana a partir de tots els sondejos publicats des de l'1 de gener, una vegada se n'han exclòs els encara molts indecisos—, sinó que indicaven, així mateix, que els votants escocesos no creuen que el Regne Unit es negui a compartir la lliura amb l'Escòcia independent.
La indicació més recent d'aquesta dada era sostinguda aquesta mateixa setmana per un sondeig de You Gov per a The Times, que apuntava que el 45% dels electors consideren que Londres no mantindrà la seva oposició a la unió monetària després d'un vot afirmatiu. De fet, divendres mateix, Willie Rennie, líder dels escocesos democrataliberals, va admetre en el congrés de primavera del partit, que té lloc aquest cap de setmana, que un sí a la independència és “una possibilitat real”. I va fer una crida a reemplaçar les campanyes negatives del denominat pels independentistes com a “projecte de la por”, amb un “estratègia enlluernadora” a favor de la unió.
Distància reduïda
La viceprimera ministra del govern escocès, Nicola Sturgeon, va saludar molt positivament la informació de The Guardian. “Això [la negativa a compartir la lliura] se suposava que era la carta del trumfo de la campanya del no, però, com les enquestes revelen, ha estat contraproduent. La distància entre el sí i el no s'ha reduït a la meitat des del novembre, i la majoria dels escocesos simplement no creuen les bravates de George Osborne, Danny Alexander i Ed Balls”, ministre d'Economia, secretari del Tresor i ministre d'Economia a l'ombra dels laboristes, respectivament.
Ahir, però, va faltar temps a Downing Street per sortir al pas del que publicava The Guardian, informació extremadament negativa per als interessos de Londres. Així, tant un portaveu del primer ministre, David Cameron, com el mateix ministre per a Escòcia del govern conservador, Alistair Carmichael, van reiterar-ne la coneguda negativa: “No hi haurà una unió monetària en cas d'independència. L'única manera de mantenir la lliura esterlina és romandre al Regne Unit. Sortir-ne significa quedar fora de la lliura.”
Des d'Aberdeen, on té lloc el congrés democrataliberal, el viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, va assegurar que la unió monetària “simplement, no passarà”. I, ironitzant, va continuar: “No crec que sigui adient per part d'Alex Salmond afirmar que el món és pla quan és rodó i que fa baixada quan puja. No pot convidar la gent a creure els seus compromisos quan no els podrà acomplir.”Les informacions de The Guardian suggerien, però, que el tan reclamat pla B a Salmond sobre la qüestió de la moneda ja estaria sent estudiat per Londres. La font del diari assegurava que “simplement no es pot imaginar que Westminster abandoni el poble d'Escòcia. Dir que no a una unió monetària és, òbviament, una part vital de la campanya [del no] però tot canviaria en les negociacions si hi hagués un vot afirmatiu”.
