El jurista Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, membre permanent del Consell d'Estat i un dels “pares” de la Constitució espanyola, ha proposat aquest dimecres una “mutació” constitucional que permeti reconèixer la “singularitat” de Catalunya sense haver de reformar la carta magna. Segons ell, això es podria fer re interpretant la constitucional a través d'un pacte d'Estat que modifiqui el sistema autonòmic sense alterar el text de la carta magna. Herrero ha advocat també per atorgar a Catalunya “un instrument de govern pactat amb l'Estat” que “blindi” les competències econòmiques i financeres, educatives, lingüístiques i culturals. Segons ell, “això és el que s'hauria de sotmetre al referèndum del poble català d'acord amb l'article 152.2 de la constitució”.

L'exdiputat d'UCD, AP i PP ha pronunciat avui a Barcelona la conferència Reconeixement Constitucional de Catalunya, en el marc del cicle La reforma de la democràcia espanyola que organitza el Cercle d'Economia. A primera fila l'han escoltat, entre d'altres, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i l'advocat i també ponent de la Constitució Miquel Roca.

El veterà jurista i polític ha lamentat els gestos “inútils” com el debat d'ahir al Congrés dels Diputats, en què la majoria del PP i el PSOE van donar un cop de porta a la proposta catalana de transferir a la Generalitat les competències per convocar un referèndum sobiranista. “No sé quina utilitat té fer passos en fals per escenificar el desacord, com el debat al Congrés d'aquest dimarts, són passos inútils i fins i tot perjudicials; ajudaria a millorar el clima la moderació del llenguatge en els dos discursos”, ha defensat. Herrero ha assegurat que no és assenyat “entestar-se” en vies que ja se sap que no duran a acords sinó “buscar altres cursos”.

En aquest context, no s'ha mostrat partidari d'una reforma de la constitució, que segons ell podria portar més inconvenients que avantatges. El jurista ha explicat que una reforma constitucional és “difícil” i ha assenyalat que no hi ha prou voluntat social política per retocar-la. Un consens, ha recordat, que tampoc s'ha aconseguit per a qüestions importants però de menor abast com la reforma laboral o educativa. A més, ha alertat que la dificultat de modificar el text constitucional es “complica” amb conceptes com el “federalisme”.

Per tot plegat, ha opinat que la millor opció seria una “mutació constitucional”, és a dir, una “alteració sense modificar formalment” el text de la carta magna, en què Catalunya sigui “tractada singularment”.

Herrero i Rodríguez de Miñón ha admès que Catalunya “és indubtablement i sens dubte una nació” i requereix un tracte “singular”. En aquest sentit, ha lamentat l'“error radical” de no acceptar la realitat nacional de Catalunya en la Constitució, després diluir-la amb l'homogeneïtzació competencial i finalment la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

“És un problema polític i només políticament pot ser abordat i resolt”, amb una solució negociada, no imposada, ha sostingut. “Una sentència no pot negar la realitat nacional de Catalunya” encara que “tampoc no pot habilitar-se un curs legal per dividir un Estat”, ha sostingut.

En concret, la seva proposta és emular la via del pacte de 1981 d'homogeneïtzació i generalització de les Comunitats Autònomes, que no apareixien com a tals en el text de la Constitució de 1978. Això sí, ha defensat que en aquest cas Catalunya requereix un tracte diferencial perquè presenta un problema que ha de ser aïllat i tractat singularment, perquè si s'insereix en una reforma global, l'opció catalana tendirà a generalitzar-se. “No repetim el mateix error del 1981 [amb les autonomies], generalitzar el que serveix per identificar”, ha advertit.

Aquesta seria proposta la que es podria sotmetre a votació dels catalans en un referèndum a través de l'article 150.2 de la constitució.

Per a la negociació entre Catalunya i el Govern espanyol, ha apuntat a tres condicions: voler superar la crisi –no utilitzar-la amb objectius electorals en el millor dels casos o fites institucionals en el pitjor–; introduir mesures de confiança i conciliadores, i “substituir els monòlegs superposats pel diàleg”.