Navarro s'acomiada amb una crida al continuisme
El fins ara primer secretari defensa que el PSC no variï la posició sobre la consulta i que treballi amb el PSOE per al reconeixement de Catalunya
Reivindica la seva gestió de la pluralitat
Pere Navarro no espera que el PSC redefineixi la posició respecte a la consulta ni es replantegi la supeditació al PSOE. El fins ahir primer secretari es va acomiadar del partit amb una ferma defensa del continuisme estratègic; sense autocrítica, reivindicant la seva gestió de la pluralitat interna i carregant contra els crítics per haver posat en evidència la divisió del partit al Parlament llançant un “pèssim missatge a la societat”. “Els matisos havien superat el projecte”, va lamentar, tot recordant-ne el desmarcatge pel dret a decidir.
No gaire lluny de la cadira alarmantment buida de Núria Parlon, Navarro va demanar que el PSC es mantingui en la defensa d'una consulta legal i acordada com fins ara. També va advocar perquè preservi intacta la col·laboració amb el PSOE “per aconseguir el reconeixement nacional, econòmic i competencial que Catalunya mereix i la transformació que Espanya necessita”. Curiosament, el primer secretari dimissionari va il·lustrar l'argument amb una cita de Miquel Iceta, que poc després s'oferiria a agafar la batuta del partit amb la inesperada retirada de Parlon: “El PSC va ser dissenyat per no haver de triar entre el pare i la mare, entre Catalunya i Espanya.” Lluny queden les paraules del juliol del 2008 amb què José Montilla, aleshores president de la Generalitat, va advertir a José Luis Rodríguez Zapatero que els socialistes catalans l'estimaven “molt” però que encara estimaven més Catalunya. Era en plena negociació del model de finançament, amb el nou Estatut per desplegar i encara pendent de la sentència del Tribunal Constitucional que revolucionaria la política catalana. Navarro va admetre que “la irrupció del debat independentista canvia l'escenari polític i l'interès mediàtic” i que en aquest procés de redefinició espectral “el PSC pateix més que cap altre”. Però en qualsevol cas, la seva recepta de futur és el manteniment de l'aposta que ha dut el partit fins al consell nacional d'ahir. Considera que els socialistes catalans no han de caure en un “debat simplista i perillós”.
És més, Navarro va agrair a Alfredo Pérez Rubalcaba, que també ha renunciat a liderar el PSOE després de la desfeta electoral europea, l'aposta federal recollida en la Declaració de Granada amb què els socialistes espanyols donaven per tancat el debat territorial espanyol. En el seu adéu al partit, on es mantindrà com a militant de base, va insistir que la reforma federal no és la tercera via sinó la “primera” i “única”.
L'exprimer secretari va recordar els seus intents per sargir internament un partit esberlat. Va reivindicar la constitució d'una executiva de suma de “tots aquells que tenien sensibilitats diverses” i la confecció de llistes electorals condicionades per la seva “ferma voluntat” de pluralitat. Navarro deia adéu valorant la generalització de les primàries. També va donar gràcies a l'assessorament que ha
rebut durant tot aquest temps del seu gabinet.
