ERC recull els fruits
Els republicans es converteixen en primera força divuit anys després que Carod i Puigcercós forgessin l'esquerra nacional
En el congrés de Vilafranca de 1996 reclamaven fer forat en el PSC, i ara ho han aconseguit
Avui fa just un mes que ERC
va guanyar els comicis europeus
“Fins ara ERC només ha pretès competir amb l'espai nacional amb CiU. Ara ha de competir per l'espai d'esquerres amb els sectors socialistes i postcomunistes d'obediència espanyola.” Aquest text pertany al document estratègic que els republicans van aprovar l'any 1997 en la conferència nacional. El títol era ben aclaridor, Enfortim l'esquerra nacional. Una estratègia que havia arrencat un any abans, en el congrés de Vilafranca del Penedès de 1996. El partit hi arribava dividit i amb la ferida ben oberta per l'escissió d'Àngel Colom.
A Vilafranca, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós van teixir una aliança i durant l'elecció dels consellers nacionals van presentar una llista sota el rètol de l'esquerra nacional. Es van imposar amb autoritat i això va aplanar la candidatura de Carod com a secretari general, mentre que Jordi Carbonell va ser escollit president.
Començava una nova etapa en què els republicans canviaven el rumb monotemàtic independentista que fins aquell moment havia portat Colom per una deriva més social, encarada a buscar un lloc a l'esquerra del panorama polític. En resum, és el que s'ha conegut com l'esquerra nacional.
La màxima expressió d'aquesta aposta van ser els dos tripartits en què un dels reptes dels republicans va ser empènyer els socialistes cap al terreny nacional. Però després del segon govern d'esquerres, ERC va patir una patacada monumental i Joan Puigcercós, que feia anys que picava pedra per assumir el lideratge de l'organització, va haver de deixar pas.
El seu substitut va ser Oriol Junqueras, que ara, divuit anys després del congrés de Vilafranca, ha recollit els fruits i ha aconseguit que ERC guanyi per primer cop unes eleccions des del 1936. Avui fa just un mes els republicans van quedar en primera posició a Catalunya en els comicis europeus, amb més de 594.000 vots i un 23,67%. Com subratllava el candidat i ara eurodiputat Josep Maria Terricabras, per primer cop el país té una força hegemònica nacional de centredreta i una altra de centreesquerra. En aquesta definició, els republicans obvien el PSC, perquè el consideren una formació d'obediència espanyola.
Hostilitats
Un dels aspectes que sempre es criticaven a Carod és que la seva filosofia no s'impregnava a l'àrea metropolitana i era incapaç d'assaltar els feus del PSC o el PSOE. Aquest axioma polític, però, ha deixat de tenir sentit, perquè els últims resultats demostren que els de Junqueras s'han fet molt forts en aquestes places que eren hostils a l'independentisme.
Els republicans, doncs, es tornen a convertir en un partit amb un to eminentment urbà, tal com havia passat en la Segona República. El 25-M van guanyar en ciutats on fa anys era impensable que ho fessin, com ara Terrassa, Sabadell, Cerdanyola i Sant Feliu de Llobregat, i van quedar segons a Sant Adrià i Badalona, entre d'altres. També es van imposar a les quatre capitals de demarcació, amb una especial significació a Barcelona. Un escenari espectacular i històric, sobretot tenint en compte que en moltes d'aquestes poblacions Esquerra no té ni regidors.
La figura de Junqueras
Els estrategs polítics podran analitzar d'aquí a uns anys amb més perspectiva el perquè d'aquest auge, però un dels motius que segur que esgrimiran és la figura d'Oriol Junqueras. L'historiador va agafar les regnes del partit el 2011 i, no només ha posat fi a les lluites caïnites, sinó que ha connectat de tal manera amb els militants i els electors que ha portat el partit a dalt de tot. I, seguint les premisses de l'esquerra nacional, ha fet forat entre els socialistes. Propostes com la cooficialitat del català i el castellà o el fet que sigui alcalde de Sant Vicenç dels Horts, on el 82% dels veïns són castellanoparlants, també l'han ajudat a guanyar molts vots a la corona barcelonina. “Tot el que fa li surt bé”, assegura un dirigent republicà.
L'última jugada també li ha sortit rodona. Junqueras ha avalat el pacte que van signar per les europees amb els exsocialistes de Nova Esquerra Catalana i que va implicar que Ernest Maragall fos el número 2 de la llista. Algunes veus d'ERC no ho veien gens clar, perquè Maragall i els republicans havien tingut unes quantes enganxades durant el tripartit –sobretot la polèmica tercera hora en castellà–. “Se'm feia molt estrany haver de votar Maragall”, reconeix un antic alt càrrec d'ERC. Però Junqueras defensa que el partit s'ha d'obrir a tots els sectors, perquè és “l'única manera de guanyar”. Els resultats del 25-M li han donar la raó.
Un altre punt favorable a ERC és que les relacions entre CDC i UDC sovint es veuen emboirades per les diferències amb Duran i Lleida respecte a l'independentisme i, com ha admès el mateix Duran, “sempre acaba guanyant l'original, mai la còpia”. Però aquest vent a favor d'ERC tampoc no existiria sense el desinflament del PSC, que s'ha desmarcat de la resta de forces en el terreny de la consulta. Són vasos comunicants. ERC puja, el PSC baixa.
Entrada al govern?
Enfront d'aquests pro, se situen els contra. CiU recorda que formar part del govern desgasta i ERC es beneficia d'aquest panorama. Segons fonts de la fe-deració, els de Junqueras viuen tranquil·lament a l'oposició: no pateixen les crítiques per les retallades i treuen un gran rèdit de les polítiques sobiranistes.
El president de la Generalitat sempre ha destacat que les portes de l'executiu estan obertes; i ara, que s'acosta la consulta, el debat torna a ressonar –Mas apunta a la tardor com a possible data de la incorporació dels republicans–. Però Junqueras manté que no hi ha hagut cap oferta en ferm i tampoc no està disposat a fer el pas fins que no s'aclareixi el full de ruta cap al 9-N.
L'escull que s'ha de salvar és què passarà quan La Moncloa prohibeixi la llei de consultes i deixi en suspens el marc legal per celebrar el referèndum. Mas ja ha anunciat que reunirà les forces sobiranistes per decidir quin és el camí a seguir, però la seva proposta serà convocar eleccions plebiscitàries.
ERC, per contra, és partidària de treure les urnes al carrer apel·lant a la democràcia. Però si aquell dia no es pogués votar perquè l'Estat ho impedeix, Junqueras manté que la imatge de milions de catalans fent cua davant d'un col·legi tancat seria molt potent a escala internacional i donaria tota la legitimitat del món al procés.
