Mas espera trobar amb els partits proconsulta les sortides per seguir el “camí traçat”

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que espera trobar amb els partits proconsulta les sortides necessàries per seguir amb el “camí traçat”. Ho ha dit en un acte d'homenatge a l'escultor Josep Maria Subirachs. Mas havia delegat aquest acte en el conseller de Cultura, però finalment s'hi ha passat mentre es fa un recés de la reunió. “Anava a dir que toquem fusta”. Això no sé si és fusta o no, per si de cas no la toco. Esperem que tot vagi el millor possible i que trobem sortides que ens portin a allò que tots plegats no només desitgem sinó que confiem que passi”, ha dit. Ha cridat a tenir fe en el procés perquè és prou “real i rellevant” per tirar endavant i superar qualsevol obstacle.

Mas ha explicat als assistents a l'acte que ha hagut de demanar “indulgència” als participants en la reunió per poder assistir encara que sigui una estona a l'homenatge a Subirachs. “Estem intentant trobar totes les solucions que en aquests moments ens calen per seguir el camí que ens vam traçar”, els ha dit, tot disculpant-se per no poder quedar-se a tot l'acte.

Ja entrant en matèria sobre Subirachs, el president ha fet referència a la seva fe i a la seva capacitat de creure en ell mateix malgrat “la crítica i la polèmica”. Mas ha remarcat que aquest tipus de persones “potser no tenen fe teològica però tenen fe en el que fan”. “Una virtut molt gran, que en aquest moment val molt per tots nosaltres”, ha afegit.

Segons Mas, aquest tipus de persones “saben que el que fan és prou real, rellevant i important com per superar qualsevol entrebanc, obstacle, mur o roca per tirar endavant”. “No afluixen, ni inclinen el cap”, ha subratllat, tot remarcant que això val per una persona però també és una “lliçó pel poble sencer”.

El president ha remarcat que com el poeta Joan Vinyoli va fer amb els mots i Subirachs amb les seves mans, Catalunya està construint també “un replà provisori” perquè té la “sensació que l'escala no seguia i només quedava el buit”, un replà “on la gent pot tenir la garantia que trepitja sobre quelcom segur”.