Milers per la independència
Laporta, que va ser el focus de totes les mirades, no descarta que demà vagi a Arenys de Munt per donar suport a la consulta
-
A l'esquerra, Joan Laporta saluda des de la capçalera de la manifestació de l'Onze de Setembre. A la dreta, un activista de l'esquerra radical crema una bandera espanyola. / O. DURAN / ACN. -
A l'esquerra, Joan Laporta saluda des de la capçalera de la manifestació de l'Onze de Setembre. A la dreta, un activista de l'esquerra radical crema una bandera espanyola. / O. DURAN / ACN.
El gros dels manifestants, rere la capçalera de les plataformes sobiranistes i amb el lema Som una nació, volem un estat propi, va criticar la via autonomista de l'Estatut i va demanar a crits la independència. En un clima festiu i amb un concert en moviment de la Companyia Elèctrica Dharma, Sobirania i Progrés, la PDD i Deumil.cat van ser els més seguits gràcies en part a la mediàtica fila zero, formada per Laporta, l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, el periodista Miquel Calçada i l'actor Joel Joan, entre d'altres. Laporta, que va matisar que assistia a la marxa a títol individual, va reivindicar que aquesta és la «millor manera» que té el poble de Catalunya d'expressar-se «per reclamar les seves llibertats». Al centre neuràlgic de la marxa, l'advocat i mandatari barcelonista saludava amb eufòria els assistents, feia el senyal de victòria i, en síntesi, va mostrar la seva cara més política. A més, no va descartar una visita demà a Arenys de Munt per donar suport a la consulta sobre la independència. «Si jo fos d'Arenys, aniria a votar, i donaria el meu suport al ‘sí'», va afegir-hi el president barcelonista.
Els manifestos de les tres convocatòries van centrar-se en la reivindicació de la independència. A partir d'aquí sorgien les diferents vies per assolir-la. Simbòlicament, totes tres marxes van coincidir a la plaça Urquinaona com a punt d'inici, però van triar diversos finals: ERC, al monument a Casanova; les organitzacions d'esquerra extraparlamentària, al Fossar de les Moreres, i el gros dels participants, a l'Arc de Triomf. Rere les plataformes, venien els partits. Entre EUiA i ERC, Reagrupament va debutar en una Diada amb Joan Carretero i uns 250 seguidors vestits amb samarretes de color granat. El partit amb més poder de convocatòria, però, va ser ERC, amb prop d'un miler. El líder republicà, Joan Puigcercós, que encapçalava la marxa amb la plana major del partit però sense el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va pronosticar que el TC «donarà en breu l'estocada final a l'Estatut», i va qualificar de «colla de corruptes» els ministeris de l'Estat.
Crema de banderes
La manifestació liderada per Endavant, la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), Maulets i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, amb la novetat enguany de la CUP, va reunir prop de 7.000 persones. Al Fossar de les Moreres i després que Cesk Freixas cantés Els Segadors i La Internacional, dos activistes encaputxats van cremar banderes dels estats espanyol i francès i un retrat del monarca Joan Carles de cap per avall.
