Va ser un fet natural. Els que érem més actius dins l'Assemblea de Catalunya vam anar a parar en aquell primer Parlament. El fet que hi tingués un paper destacat gent que no era del partit, com el Josep Benet o el Pere Portabella, amb qui jo tenia molta relació també des d'abans, va fer que tot anés rodat. Després va venir rodat el fet que ho deixés. Hi va haver problemes interns al PSUC, en un congrés que va produir una ruptura interna. Ser un partit representatiu del país i que funcioni costa molt de fer-ho, però desfer-lo costa molt poc.

Els actes tenen un èxit i una il·lusió. Ara la gent ja n'està cansada, dels actes electorals, però aleshores hi va haver molts moments emocionants. Després, el fet de ser del Parlament de Catalunya em va fer un cert efecte.

De la llei de normalització lingüística. Teníem por del Tribunal Constitucional, que era més civilitzat que el d'ara. La immersió lingüística va ser possible a partir d'aquesta llei. És una de les coses fonamentals del país. Què hi ha hagut d'important al país en aquest temps? La normalització lingüística i TV3, des del punt de vista que Catalunya s'acostés a la recuperació de la seva sobirania. Mirant enrere, em dol veure el que fan els socialistes, quan amb la llei de normalització lingüística la Marta Mata va tenir una actuació impecable.

Els vaig fer una mica de company de viatge i la majoria de vegades els he votat. Els que hi ha són una gent neta, bona gent. Han fet bé d'estar a favor del dret a decidir, però s'han equivocat no fent un pas més a favor de la independència. La cosa més d'esquerra i rupturista que hi ha és la independència.