Aval a la ‘llista del sí' enmig d'un debat sobre qui hi va
El secretariat de l'ANC, reunit ahir a la nit, veu bé la candidatura civil, però un sector insistia que ha d'incloure polítics
El govern podria seguir en funcions fins a unes constituents en tres mesos
Concórrer al 27-S amb una “llista del sí” formada només per personalitats de la societat civil de totes les sensibilitats, que s'asseurien al nou Parlament però que no permetrien formar un nou govern, ja que evitarien triar nou president, amb la qual cosa seguirien Artur Mas i el seu executiu en funcions. Aquest fet, previst en la llei, obligaria a convocar noves eleccions, aquestes sí constituents de la nova república catalana i amb la concurrència dels partits, com a molt a final de febrer o principi de març, si bé la idea és que fossin com abans millor, en un termini d'uns tres mesos.
En espera de polir-ne molts més detalls (com ara el dubte de si aquest hemicicle tindria potestat per fer una declaració unilateral d'independència, o es definís un nou full de ruta posterior), aquesta és la fórmula que sembla guanyar pes com a desllorigador d'un acord entre els partits i les grans entitats sobiranistes. I és que això asseguraria que el 27-S es votés en clau únicament plebiscitària (i ajudaria a convèncer els dubtosos que encara volien prioritzar el vot més en clau dreta-esquerra que no en l'eix nacional), i de pas permetria que la CUP no hagués d'entrar en un govern de concentració posterior a què és molt reticent. Alhora, es guanyaria temps perquè, enmig, hi hagués unes eleccions estatals que podrien canviar el panorama i donar noves pistes sobre la possible culminació pactada del procés.
Entre les diverses propostes que el secretariat nacional de l'ANC –que seguia reunit ahir en tancar aquesta edició– tenia sobre la taula, aquesta és la que prenia més cos. De fet, segons fonts consultades, el consens era gairebé unànime al voltant de la idoneïtat d'una llista civil que seguís el guió descrit, si bé el principal motiu de debat romania en el qui i el com d'aquesta candidatura unitària. El com, perquè un petit sector defensava una mena de primàries a nivell nacional, proposta per a molts inviable. El qui, perquè un altre sector encapçalat pel president, Jordi Sànchez, insistia en la necessitat que també s'hi incorporin polítics de CDC i ERC –fins i tot donaria per bo que la CUP anés sola en una segona llista, opció que sembla descartada per totes les altres parts–, mentre un altre sector veia bé la fórmula plantejada inicialment per Òmnium la setmana passada, que ERC va recollir de seguida i que, ja més evolucionada, ahir subscrivia fil per randa la CUP al Parlament, de llistes només amb independents. Una proposta, això sí, a què si bé d'entrada no s'hi oposa, CDC no acaba de veure clara, i vol valorar-ne bé les concrecions.
Més contactes avui
Sigui quina sigui la proposta oficial que faci ara l'ANC –fons internes tampoc veien descartada encara l'opció de les tres llistes, sempre que facin campanya conjunta i tinguin un programa conjunt amb un sol punt–, els contactes diaris que ja hi ha hagut els últims dies a nivell intern i amb Òmnium–l'AMI se'n manté al marge, i ja ha dit que estarà d'acord amb el que acabin pactant–, així com amb els partits sobiranistes, seguiran avui amb la idea que puguin culminar aviat, tot i que en això tampoc hi ha consens, ja que mentre alguns voldrien tancar-ho aquesta setmana, altres es donen de coll encara tota la que ve.
Tampoc es descartava la idea inicial d'Òmnium: que un independent de prestigi encapçalés la llista i ocupés un càrrec més aviat honorífic de president, mentre el govern el formarien els partits que vulguessin, amb un conseller en cap –que podria ser Mas– amb unes funcions molt més executives.
Dos comicis legals en pocs mesos
La idea que pren cos facilitaria que si guanyés la llista del sí s'entendria com un triomf de la independència en el referèndum virtual del 27-S, així que el govern en funcions estaria en condicions d'accelerar el procés. Tindria, així, de tres a vora sis mesos per convocar noves eleccions, que definirien l'equilibri de forces per redactar i aprovar inicialment la Constitució de l'estat català. Els terminis legals no permeten que, si es forma un nou govern, es puguin convocar nous comicis abans d'un any, però preveuen que si el Parlament no és capaç de triar per majoria un nou president –els diputats independentistes poden votar nul per forçar-ho– en dos mesos des de la primera votació d'investidura automàticament es convocarien noves eleccions.
