Un pacte que no es fa extensiu
L'acord entre CDC i ERC per anar junts el 27-S no es concreta en els governs dels nous consells comarcals
Els cartipassos en solitari de CiU i la ‘sociovergència' manen a gairebé la meitat dels ens comarcals catalans
Tot i que ho havien repetit per activa i passiva els han fet poc cas al territori català. Les direccions de CiU –llavors una federació– i ERC havien instat els seus càrrecs repartits per tot Catalunya a fer pactes sobiranistes de manera preferent, arran de les eleccions municipals. La premissa que es va anar complint relativament a escala municipal però va tenir la màxima traducció al 14 de juliol, quan es va anunciar que convergents –ara ja només CDC– i republicans concorrerien junts a les eleccions catalanes amb la marca Junts pel Sí. La mateixa setmana la majoria dels 41 consells comarcals catalans –en aquest cas la Val d'Aran va per lliure– feien els plens de constitució, però l'acord per a la Generalitat no es feia extens en aquests ens. Almenys no en la majoria. Pràcticament en cap, de fet. La coalició convergent s'ha mantingut al territori, però l'antiga federació només ha aconseguit tancar acords de govern amb els republicans –indistintament de qui té la presidència– en cinc casos: l'Anoia, el Vallès Oriental, el Gironès, la Ribera d'Ebre i el Pallars Jussà.
Evidentment, hi ha hagut comarques on no ha estat necessari tancar acords de governabilitat ja sigui perquè un partit té majoria absoluta o perquè decideix governar en minoria. ERC governa sola al Solsonès –en minoria– i el PSC ho fa a tres comarques –el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès, en minoria–. Però CiU és la formació que té més governs en solitari té, fins a una dotzena: el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Ripollès, l'Alt Camp, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, l'Urgell, el Pla d'Urgell i les Garrigues. En total, doncs, té setze consells comarcals governats per una única formació.
En els 26 restants, han calgut pactes. I la solució adoptada per a les eleccions a la Generalitat només s'ha calcat en menys del 20% dels ens. En les formacions polítiques es defensa que encara que es donin certes directrius al territori, l'autonomia se sol respectar i que s'ha de tenir en compte la idiosincràsia de cada comarca. És a dir, que tot i que es donin instruccions, a vegades les tensions locals no permeten que això es tradueixi en acords.
Diversitat al mapa
Pel que fa a l'acord més habitual pel que fa al nombre, el més repetit és el que subscriuen CiU i el PSC, l'anomenada sociovergència. Tot i partir de models teòricament antagònics, els pactes de govern entre les dues formacions es produeixen fins en set casos: l'Alt Penedès, el Garraf, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Tarragonès, la Noguera i el Segrià. A partir d'aquí, les combinacions són tan diverses com partits existeixen: des de la reedició del tripartit de les èpoques de Maragall i Montilla a la Generalitat –el Bages–, passant per acords entre socialistes i republicans en coalició –Baix Ebre i Montsià– o acords a tres bandes entre sociovergència i ERC –el Maresme i el Priorat–. O també, combinacions que semblen impossibles, com el fet que CiU, ERC, PSC i PP comparteixin responsabilitats a l'Alt Camp.
Les configuracions que han acabat tenint els consells comarcals catalans no és la que a priori es pensava que acabarien tenint. L'activitat parlamentària no ha permès tenir aprovada la llei de governs locals abans de la celebració de les eleccions municipals i, per tant, les previsions que s'hi fan han quedat ajornades per al proper mandat. Una de les principals novetats que introdueix és, justament, la composició dels consells comarcals. Aquests havien de passar de ser òrgans de representació política a estar formats per un consell d'alcaldes. És a dir, que cada consell tindria tants membres com municipis hi hagi a la comarca i que tots els alcaldes, obligatòriament, n'haurien de formar part. La majoria s'establiria segons el partit dels seus representants, però no serien les formacions les que triarien els membres de l'organisme. Això significava perdre fins a un total de 1.034 càrrecs públics, però per contra, després de les eleccions municipals s'han guanyat un total de 27 consellers. Això ha passat a causa de la variació de població –a partir de la qual es designa el nombre de consellers– i també per la creació recent de la comarca del Moianès, que ha anat acompanyada del seu consell respectiu.
