Política
CARME BARROT I ROGER HEREDIA
DIRECTORS DEL BANC GENÈTIC DE VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL
“L'hermetisme no permet dignificar les víctimes”
frustració ·
“Tot i que el Parlament va aprovar una moció per donar suport al banc hi ha una falta de voluntat política”
“Esperem la màxima col·laboració possible entre la UPF, la UAB i la UB”
“Per tractar el tema de les exhumacions es necessitaria un projecte potent, amb més universitats, experts i, sobretot, un mapa de fosses actualitzat”
La ciència que dóna respostes
En una cambra de poc més de cinquanta metres quadrats, una desena de congeladors apilotats emmagatzemen –hermèticament tancat i a 75 graus sota zero– el recentment creat banc d'ADN assecat en sang freda. És l'última esperança de fills, néts, germans o nebots de soldats que van ser presumptament assassinats en la batalla o bé van ser ajusticiats i, posteriorment, enterrats qui sap on.
La creació d'un nou banc d'ADN del Departament de Governació és incoherent i il·lògica
Els telèfons sonen sense interrupció als laboratoris de genètica forense de la Universitat de Barcelona (UB), a l'epicentre de la Facultat de Medicina de la mateixa Universitat i l'Hospital Clínic. Mentrestant, la seva responsable, Carme Barrot, instrueix la colla de tècnics que hi treballen i respon les desenes de trucades que fan diàriament –incloent-hi els caps de setmana– molts dels descendents dels que van ser enterrats sense identificació en fosses comunes, trinxeres, cunetes o cementiris ara fa més de 70 anys, caiguts en la més cruenta de les guerres dels últims temps a Espanya. L'objectiu, que s'allarga en el temps, és identificar-los amb una comparació dels seus teixits.
Vostè no té cap familiar desaparegut a la Guerra Civil Espanyola, però pressiona per recuperar les restes dels que hi van perdre la vida. Per què ho fa?
C. Barrot: Només cal parlar amb els familiars dels desapareguts, saber les seves històries i com ho han viscut tot aquest temps per implicar-te en el tema; especialment, quan són els fills i germans dels desapareguts.
Però vostè sí que en té, Roger. Creu que la seva família encara podrà trobar el seu ascendent?
R. Heredia: Aquesta és la meva esperança, tot i els obstacles institucionals que ens hem trobat. Tot i que el Parlament va aprovar una moció per donar suport explícit a la creació del banc i accelerar les exhumacions de fosses, hi ha una falta de voluntat política.
Quins són aquests obstacles?
R. Heredia: Un mapa de fosses mancat de rigor –per exemple, a la Terra Alta, on van morir més de 30.000 persones, no hi ha cap fossa marcada–, la negativa a informar del protocol del banc d'ADN i a promoure reformes legislatives que permetin modificar la llei de fosses catalana, l'incompliment dels informes de l'ONU –si bé tenim bona part de les competències de memòria traspassades–, el procés de creació d'un banc paral·lel al nostre, etcètera.
Tot just fa un mes que el Departament de Governació va impulsar un nou banc amb la UPF i la UAB. Quin rol tindran, doncs, vostès?
C. Barrot: Esperem que hi hagi la màxima reciprocitat i col·laboració possibles entre les tres universitats. Ara bé, tot i que el nou banc que s'ha anunciat pretengui identificar les restes a través de la saliva dels familiars, penso que aquest mètode també el podríem posar en pràctica nosaltres. Aquí extraiem l'ADN de les mostres de sang perquè ens assegurem que puguin durar més temps [de moment n'hi ha un centenar].
Quin interès té la Generalitat a fer un nou banc sabent que el vostre ja existeix?
R. Heredia: Ho desconeixem. És una acció incoherent i il·lògica i una qüestió merament política, i no pas científica.
En el vostre cas, quant temps trigarien a extreure mostres de sang de les 4.600 famílies que –oficialment– busquen els seus familiars desapareguts?
C. Barrot: En un any –a raó de 20 o 30 per setmana– es podria extreure ADN a les 4.600 famílies catalanes que busquen els seus desapareguts. Tot i això, hem de tenir en compte que n'hi ha moltes que encara avui no els estan buscant i, per tant, la xifra es podria multiplicar. Caldrà veure què passarà quan el govern decideixi obrir la quantitat de fosses comunes que queden al subsòl.
Si es comencen a obrir massivament les fosses, hi podria haver una allau de peticions?
R. Heredia: És possible que passi. Però les famílies ja estan cansades d'esperar i aquest hermetisme les desanima, sobretot quan en altres indrets, en circumstàncies semblants a les nostres, aquest pas –d'exhumar les fosses i identificar-ne les restes– ja fa temps que l'han fet.
En sis anys, des que es va aprovar la llei de fosses espanyola, se n'han obert molt poques, a Catalunya. Per què?
R. Heredia: Actualment, a Catalunya hi ha 340 fosses localitzades, però només se n'han obert sis. Aquí es pensa que s'ha treballat força i s'ha fet un gran pas per a la humanitat, però no és així. Considero que es necessitaria un projecte potent, en què tinguin cabuda universitats, experts i, sobretot, un mapa de fosses actualitzat. L'hermetisme que hi ha no ens permetrà dignificar les víctimes.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
