Per què hem de votar Sí
Perquè el català pugui deixar de rebre agressions
Plataforma per la Llengua presenta un estudi que demostra que l'Estat discrimina el català
El govern estatal intenta sense fortuna esborrar l'ús del català de l'àmbit institucional al Principat
Un dels elements identitaris més potents de la nació catalana és la llengua. Històricament el català ha estat perseguit, prohibit o censurat a Catalunya. El franquisme va intentar convertir-lo en una llengua residual d'àmbit domèstic, però no se'n va sortir. Recentment, el fins fa poc temps ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va legislar en contra del model d'immersió lingüística català. L'exministre passarà a la història per haver dit que la seva intenció era “espanyolitzar els nens catalans”.
Fa pocs dies, Plataforma per la Llengua, l'entitat que més s'ha significat en la lluita per la protecció del nostre idioma, presentava un extens informe sobre les “balances lingüístiques entre el català i el castellà en les pràctiques institucionals i en els reconeixements legals de l'Estat espanyol”.
La conclusió final de l'estudi és que la independència és l'única sortida possible per aconseguir una pràctica lingüística “amb uns mínims democràtics”. Plataforma per la Llengua manté que “les estructures estatals estan pensades i es desenvolupen clarament per afavorir i protegir el fet identitari de matriu de llengua castellana, fent que les diferències legals i de tractament entre ambdues llengües sigui abismal”.
Una prova la tenim en el gràfic que il·lustra aquest article i que està recollit en un altre informe de la Plataforma d'aquest any. A Catalunya, el 2013, un 87,6% de les sentències judicials es van dictar en castellà. El fet que el català no sigui un requisit per exercir la magistratura a Catalunya facilita aquesta situació.
No és només en l'àmbit judicial on el català està clarament discriminat. Segons l'informe Les disposicions legals que obliguen les empreses catalanes a l'ús del català o del castellà, elaborat també per Plataforma per la Llengua i presentat a finals del 2014, hi ha 340 disposicions vigents a Catalunya que obliguen les empreses a fer servir el castellà en tota mena d'àmbits, especialment en la relació amb el consumidor. I per reblar el clau, lleis catalanes com ara el Codi de Consum estan pendents de la resolució del Tribunal Constitucional per motius lingüístics.
Deia Joan Carles I que “el castellà mai va ser llengua d'imposició”; la realitat, quantificable, demostra tot el contrari, sobretot en l'àmbit públic.
L'àmbit lingüístic, laminat
Els successius governs del PP, arran de la frustració de no poder reeixir en els seus atacs institucionals contra la llengua a Catalunya, han provat sort, amb un cert èxit, en el conjunt de l'àmbit lingüístic català. Una de les maneres d'erosionar el concepte de Països Catalans és laminant i trencant la unitat lingüística entre els territoris de parla catalana. Així doncs, s'ha promogut que es diferenciï entre el català i el valencià quan és un fet científicament demostrat que són la mateixa llengua. A l'Aragó el català va passar a denominar-se Lapao fins aquest dijous, que el president de la comunitat, Javier Lambán, ho va derogar i va restablir la situació prèvia al 2009, quan es reconeixia que a l'Aragó conviuen el castellà, l'aragonès i el català. La situació del català amb el govern de Bauzà va empitjorar i va fer que els illencs sortissin al carrer a defensar la llengua pròpia.
