Política

Obama centra la campanya

Els partits interpreten “l'Espanya unida” del president segons la seva conveniència

Rajoy qualifica Espanya del “país més
antic d'Europa”

La frase de Barack Obama que va pronunciar dimarts davant de Felip VI ha satisfet gairebé tots els partits que es presenten al 27-S. “Estem profundament compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida” representa, per als uns, la demostració que la independència de Catalunya no té els suports internacionals, ni el de la màxima potència mundial. Per a d'altres, és la constatació que el procés català és conegut arreu del món i que una “Espanya forta i unida” no té perquè contenir Catalunya dintre seu. Però els partits independentistes van més enllà i denuncien la contracció que tothom es pugui pronunciar sobre què passa a Catalunya menys els mateixos catalans. Tots intentaven portar al seu terreny les paraules del president americà, i un dels que més cofois estava era el seu homòleg, Mariano Rajoy, que a través del cos diplomàtic i de la pressió fa temps que intenta posar tants pals a les rodes com pot a les demandes catalanes. Rajoy es brandava que comença a recollir els fruits d'aquesta feina i recordava l'actitud d'altres líders mundials sobre el procés, com David Cameron i Angela Merkel. “Jo també vull una Espanya forta i unida, i així ho pensen també la majoria dels dirigents a tot el món.” El president espanyol no es va tallar –demostrant poc rigor històric– i arribava a qualificar l'Estat espanyol del “país més antic d'Europa”. A partir d'aquí, va reiterar els arguments que ell farà el que calgui perquè les aspiracions catalanes no arribin enlloc i, coincidint en un moment de laminació de les competències autonòmiques, va assegurar que “cada cop cedim més poders a institucions supranacionals”. Arguments, aquests, compartits pel candidat del PP, Xavier García Albiol. Va tenir una curiosa manera d'assegurar que Obama havia estat molt contundent amb la seva referència a Catalunya: “Només cal que vingui aquí, l'agafi per la solapa i li ho digui cridant a l'orella” a Mas. Després de les reaccions de Cameron i Merkel, García Albiol va afegir: “Ara només falta que li digui el papa”. Pel candidat popular, aquestes reaccions demostren que el president està sol i que faria bé de “rebaixar el suflé” independentista.

Qui evidentment tampoc es va desviar del guió unionista va ser el líder de C's, Albert Rivera, que va demanar al president de la Generalitat que prengués nota de les paraules d'Obama. “Mas va contra el món Occidental”, concloïa, perquè vol aixecar fronteres, i perdre mercats i aliats. En la mateixa línia es pronunciava la candidata al 27-S, Inés Arrimadas: “Què més necessita Mas per saber que no anem bé, que no té sentit treure Catalunya d'Espanya i d'Europa i que no té el suport internacional?”, es preguntava. Per això mateix li va demanar que “deixi de gastar-se els diners i el temps dels catalans” en ambaixades a l'exterior i organismes com Diplocat, de qui es mofava perquè “no li va gaire bé”.

Altres formacions se'n reien de les aspiracions catalanes. Sorneguerament, el candidat del PSC, Miquel Iceta, es preguntava si “algú s'esperava que digués una altra cosa”. El líder dels socialistes catalans recordava que Obama, al 2013, ja va dir que l'estatus de Catalunya era un “assumpte intern espanyol” i que el Tribunal Suprem dels Estats Units ha desestimat referèndums a Alaska i Texas perquè considera la “unió perpètua i les unions perpètues no es posen en qüestió”. Iceta conclou que la seva intenció no és impugnar ni desitjos ni projectes però sí “la mentida sobre les possibilitats reals de determinades polítiques”.

El revers de la moneda

Si per a les formacions unionistes Obama venia a sepultar la possibilitat de trobar una sortida que no passi per l'immobilisme, per als partits independentistes la lectura era a la inversa. El president de la Generalitat i número 4 de Junts pel Sí, Artur Mas, va restar transcendència a les declaracions d'Obama i va recordar que és “normal” que un líder internacional vulgui un país, com Espanya, “fort”. Segons Mas, aquest tipus de situacions són habituals en campanyes electorals, i va afegir-hi: “Espanya continuarà unificada amb o sense Catalunya, igual que ho hagués estat el Regne Unit si a Escòcia hagués guanyat el referèndum.” Això sí, el candidat de Junts pel Sí va criticar que el govern espanyol parli sobre el procés amb un munt de mandataris mundials, com Obama, Merkel o Cameron, però no ho faci amb Catalunya, i les seves institucions, “que som els principals al·ludits i els que representem els ciutadans”. Fonts del govern consideren que la reflexió d'Obama està emmarcada en les pressions que està exercint La Moncloa perquè els dirigents de governs estrangers es posicionin en contra del procés. Que Catalunya sigui a l'agenda internacional és, justament, el que en va treure de bo el candidat d'Unió, Ramon Espadaler, que va afegir-hi que “aquest és un tema no resolt”. Espadaler, això sí, subratllava que tant Obama com Merkel i Cameron es distancien d'una declaració unilateral d'independència (DUI) i aposten per la unitat. En aquest sentit, celebra que “mig món” tingui identificat el problema i que “mig món” aposti pel diàleg com a solució, tal com defensen “les tesis d'Unió”. Pel que fa a Catalunya Sí que es Pot, partidària d'una consulta pactada, va titllar d'antidemocràtica l'actitud del govern espanyol.

Per Lluís Rabell, poder votar no ha de fer por, i va posar de relleu que “és molt curiós que demanin les opinions als dirigents estrangers però que no s'insti justament a afavorir l'expressió democràtica de la societat catalana: la celebració d'un referèndum amb garanties democràtiques”.

Qui menys importància va donar a les paraules de Barack Obama va ser la CUP. La número 2 de la formació, Anna Gabriel, va reconèixer que no els preocupa massa el que pensi, perquè no té “cap autoritat” política moral a Catalunya. Segons ella, les declaracions de Barack Obama són un intent de satisfer Espanya dins “la lògica de tenir l'Estat espanyol com un titella” per als conflictes militars, referint-se a les bases que té a Espanya.

Aquesta informació ha estat elaborada per

David Brugué, Marc Bataller, Anna Ballbona, Xavier Miró, Òscar Palau i Emma Ansola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.