La UE reactiva l'adhesió de Turquia

Ni la UE té cap intenció d'obrir les portes als 77 milions de turcs musulmans, si més no a curt i a mitjà termini, ni Turquia li podrà taponar l'allau de refugiats. Però això no va impedir als líders dels 28 estats membres ni al govern turc, en la cimera d'ahir a Brussel·les, intercanviar promeses que no compliran i donar-se falses esperances, com la possibilitat de “reactivar” unes negociacions d'adhesió que fa una dècada que estan estancades. Recep Tayyip Erdogan no es pensa agenollar: no en té prou amb els 3.000 milions d'ajuda europea oferts a canvi de la seva feina bruta de frenar els demandants d'asil, i Brussel·les també es va haver de comprometre a “accelerar” la liberalització de visats perquè els turcs puguin viatjar lliurement per Europa a partir de l'octubre del 2016.

El seu primer ministre, Ahmet Davutoglu, ho va deixar molt clar: Turquia “és una nació europea” i vol “ser membre de la família” comunitària. “És un dia històric per revitalitzar el nostre procés d'adhesió”, es va felicitar. Tot i que el govern turc no ha fet les reformes promeses i, des del 2005, amb prou feines ha negociat amb Brussel·les 14 dels 33 capítols necessaris per entrar al club. En la seva última avaluació, la Comissió Europea va criticar
la “tendència negativa” dels drets fonamentals i les “deficiències significatives” que “han debilitat la independència de la justícia i la llibertat de reunió i d'expressió” a Turquia. L'abatiment d'un avió rus, l'empresonament de periodistes per haver denunciat el tràfic d'armes i l'assassinat de l'advocat kurd Tahir Elçi, només en la darrera setmana, han carregat d'arguments els governs europeus reticents a aquest acostament cap a Ankara (i no només el grec i el xipriota).

El president francès, François Hollande, va posar aigua al vi de Davutoglu advertint que “les condicions no han canviat” i que “no hi ha cap raó per accelerar ni alentir el procés” d'adhesió. I li va posar deures: les autoritats turques han de “verificar” la identitat dels demandants d'asil que creuen les seves fronteres per evitar que els gihadistes d'Estat Islàmic es puguin “infiltrar”. “Sabem que combatents estrangers tenen aquesta intenció i fan servir aquests itineraris; hi ha terroristes que es podrien infiltrar”, va alertar Hollande. Però
la UE necessita l'ajuda de Turquia atesa la seva incapacitat per gestionar la crisi migratòria, i el president del Consell, Donald Tusk, va acceptar “ser més ambiciós” en aquest procés d'ampliació. En concret, els 28 socis es comprometen a celebrar dues cimeres anuals amb Turquia i a reobrir nous capítols de la negociació; el primer, el capítol 17, aquest 15 de desembre mateix. A més, acceleraran el procés per liberalitzar els visats per als turcs, l'octubre que ve, tot i que amb una condició: que Turquia accepti la readmissió dels immigrants que hagin entrat a Europa per les seves fronteres (és a dir, que els governs europeus puguin repatriar a Turquia, i no a Síria ni a l'Iraq, els demandants d'asil rebutjats). Ankara cobrarà els primers 500 milions d'euros dels 3.000 promesos al gener. Els governs europeus s'hauran de repartir ara la factura en funció del seu PIB (a l'Estat espanyol, per exemple, li toca posar 191 milions), tot i que alguns, com l'hongarès i el croat, es neguen a pagar.